dimarts, 1 de desembre de 2020

La Mola Vertical, i una mica més.

1,6 km. 34-49 min. 406 metres desnivell

La tercera cursa de la lligavirtual Egaramossenaire és una Mola vertical, gairebé pel mateix recorregut que la Crono-Mola de la primera cursa però amb sortida des de la canal de les Bruixes.

Aprofitaré la pujada a la Mola per donar un tomb per allà un cop acabada la cursa en si.

Vist el temps que vaig fer en la Crono-Mola, faig la previsió de baixar dels 40 minuts. Deixo el cotxe a Can Robert i escalfo trotant i caminant fins el punt de sortida al peu de la Canal de les Bruixes. 

Can Robert
Em divideixo mentalment la pujada en tres trams de 500 metres. Tracto d’anar el més ràpid possible, però de córrer no puc pas massa, ja que el desnivell a superar és massa fort, en molts moments superior al 20%

Travesso la pista que puja a Can Pobla i aquí em trobo amb el primer tram que permet recuperar una mica de pulsacions. Els primers 500 metres els he fet en poc més de 10 minuts. Encaro la pujada en direcció a El Bolet, en alguns moments, encara que pocs, em cal utilitzar les mans. Passat el Bolet, hi ha un altra tram que permet trotar abans d’afrontar la darrera part costeruda. El quilòmetre el passo amb 21 minuts. Està clar que baixaré de 40 minuts. Ja soc a la zona cimera i ja puc trotar de nou i després córrer fins arribar a la taula d’orientació. He baixat de 35 minuts. Tot un èxit.




Em prenc un petit descans mentre contemplo les conegudes vistes des del cim del Vallès Occidental i ja que soc a dalt i tinc temps dedicaré la resta del matí ha fer d’explorador.

Els mapes indiquen que hi ha una baixada per l’extrem Nord-oriental de la plana cimera que una vegada vaig intentar trobar des de La Panxa Contenta i no vaig saber veure, o al menys no ho vaig tenir del tot clar per enfilar-me per un rocam. Avui ho provaré des de dalt. Baixo com sempre en direcció al Morral del Drac i abans d’endinsar-me en una zona de vegetació em desvio a la dreta i intento trobar el camí. Localitzo una gran fita de pedres. Vaig bé, però ben aviat perdo el camí sense trobar més indicacions. Exploro la zona a prop dels cingles, sense trobar la manera de baixar-los. Veig un petit grup de “cabres” negres en una punta dels cingles. Mai abans n’havia vist per aquesta zona.

I quant ja em començava a donar per vençut després de voltar una bona estona per la zona, localitzo una segona gran fita de pedres que indica per on s’entra al corriol que mena avall entre mig de la vegetació. No està massa fressat, però no resulta massa difícil de seguir. Entro en una petita canal que em porta a un rocam. Pujo i no veig clar que el camí segueixi per aquí. Em torno a endinsar per la vegetació, al mig d’un tàlveg. No és clar que sigui un camí, però es pot baixar fàcilment pel mig del bosc fins que arribo al corriol que va per sota.


Ara ja planejo en direcció a la canal de Santa Agnès. Deixo el corriol per pujar a la Panxa Contenta i contemplar el que m’envolta. Al davant en direcció al cim s’aixeca un rocam per on sembla que hauria de pujar el camí, però com em va passar l’altra vegada no tinc clar que pugui pujar per aquí. Després mirant el track veig que aquest deu ser el lloc que marca el mapa com a camí de pujada.

La Panxa Contenta des de Santa Agnès
 

Encara em resta una estona. Baixo fins a les restes del Ermita de Santa Agnès i encara baixaré una mica més per veure si trobo l’entrada d’un petit corriol a l’esquerra que segons el mapa permet vorejar el Turó del Boc i el Turó de les Nou Cabres. Sembla que el trobo, però no és un corriol massa clar. Ja en començo a tenir prou per avui i emprenc el camí de tornada al cotxe.

Ara ja tot per terreny conegut, primer pujar fins el Morral del Drac i des d’allà agafar la Canal de l’Abella per retornar al cotxe. 

Ha estat un matí ben entretingut que m’ha permès participar en la Vertical de La Mola de la Lliga virtual Egaramossenaire i aprofitar per conèixer nous corriols d’aquesta muntanya que mai s’acaba de conèixer del tot.

Powered by Wikiloc