A sis dies de la marató

Al tornar d’uns dies de vacances i de descans a mig agost vaig tornar als entrenaments. En aquell moment no tenia cap planteig. Ja a començament de setembre em va començar a temptar fer la Marató de nou. Seria la meva tretzena. Alguns dels companys d’entrenaments i curses del diumenge volien fer-la i per molts d’ells seria la primera experiència.

Es fa difícil d’explicar com s’arriba a córrer una marató, però com moltes coses comença a poc a poc. Primer fas curses de pocs kilòmetres, més tard t’atreveixes a fer una mitja marató. Vas agafant confiança i si continues en aquest món del córrer, tard o d’hora et planteges fer una marató. Acostuma a ser el gran repte. La primera vegada és només per acabar-la i en les següents oportunitats cerques millorar el teu temps. I quan ja en portes unes quantes, simplement, de tan en tan, et fa il·lusió fer-ne una, i recuperar les sensacions d’aquest tipus de curses.

Doncs tal com deia, al principi al setembre vaig començar a pensar en la marató de Barcelona del mes de març. A mesura que passaven les setmanes i feia algunes curses em trobava bé. Al principi l’únic objectiu era acabar-la en 4 hores o una mica menys. La temporada passada havia fet la Marató del Mediterrani, precisament demà farà un any, i sense preparar-la específicament havia fet un temps de 4 hores 5 minuts.

Els mesos de setembre, octubre i novembre vaig fer algunes curses de muntanya i una cursa d’orientació que cada cop m’agraden més, i a principis de desembre ja vaig començar la preparació específica per la marató.

Han estat 16 setmanes d’aixecar-se d’hora i sortir a córrer amb la foscor i el fred, de 55 a 89 km. a la setmana, en total 1030 km., i unes 99 hores corrent. A mesura que avançava en l’entrenament i les diferents curses i tests fets al llarg d’aquest període he anat ajustant l’objectiu. Aviat vaig pensar en fer-la en 3-45 i després del temps de la Mitja Marató de Granollers (1-34-40), vaig començar a pensar en les 3-30 o menys. Tinc una millor marca de 3-25-44 feta l’any 1994 quan l’arribada encara era a l’Estadi Olímpic.

I finalment després del darrer entrenament una mica fort, el d’avui, i el del darrer diumenge, ja tinc definida l’estratègia de cursa. És una estratègia una mica arriscada, però sortiré els primers 5 quilòmetres amb la llebre que posa la organització per fer 3-30, això vol dir a 5 minuts el kilòmetre. Si passats aquests primers 5 kilòmetres observo que les meves pulsacions no arriben a 160, cosa que és molt possible que es doni, deixaré el grup i tractaré de portar un ritme de 4-50 fins el 32 ó el 35 i allà ja tot dependrà de com em trobi de forces la possibilitat o no de millorar una mica la meva marca de 1994.

Si ho assoleixo estaré molt satisfet, però només que m’hi apropi ja estaré molt content.

Ara m’espera una setmana en la que entrenaré ben poquet, i a partir de dijous a menjar molts hidrats, que són el combustible que necessitaré pel diumenge, el gran dia, o com diu un amic, la gran festa.