diumenge, 26 de març de 2006

Un altre marató ha estat possible

El despertador ha sonat a les 6. Ha arribat el gran dia. Pels que ens agraden les curses de fons la marató és la nostra gran festa, i malgrat que sabem que hi passarem mals moments, és una cursa que gaudim com mai.
Un petit esmorzar i algunes visites al senyor Roca, finalment han estat tres, i cap a agafar el tren. Arribo a la sortida un pèl just de temps. Faig tot el ritual pre-cursa, crema solar, vaselina, i l'uniforme amb la meva inseparable gorra vermella des de 1998. En quantes curses m'haurà acompanyat ???
Veig que serà impossible deixar la bossa al guarda-roba i començar la cursa a l'hora. Decidim que se la quedi la meva companya que després intentarà que li agafin. Vaig a escalfar una mica. Tinc poc temps. Encara faig un altre visita a la família Roca en forma de WC ecològic i ocupo el meu lloc a la sortida.
Veig que les llebres estan molt llunys d'on estic jo i que serà molt difícil agafar-les. No escolto el tret de sortida, però la gent es mou. Dos minuts justos per trepitjar la catifa de sortida. Això ja ha començat. Quina gentada i quanta animació en aquests metres inicials rodejant la plaça Espanya.
Al passar per davant del Camp Nou alguns criden “Campions, campions”.
km. 5: 25-30, una mica per sobre de 5, però ha estat pujada. Faig tota la baixada que ens retorna al punt de sortida per sota de 5 entre 4-45 i 4-50. Em trobo bé. La pujada pel Passeig de Gracia i Passeig de Sant Joan fa mal. km. 14, primer terç de la marató amb 1-09-45. Començo a veure que baixar de 3-30 serà complicat. La baixada cap a Sagrada Família impressionant: un passadís estret de gent animant a banda i banda. Sembla una etapa del Tour, però amb l’obra de Gaudí al fons. Noto a les cames l'esforç de la pujada i la marató només acaba de començar.
Passo la mitja en 1-45-50. Encara aguanto uns kms. al voltant de 5, però amb un ritme molt irregular, el meu problema de sempre. Les pulsacions comencen a pujar sense augmentar el ritme de cursa i decideixo regular-les.
Km. 28, segon terç el passo amb 2-21-30, encara vaig força bé.
A partir d'aquí els km. comencen a sortir entre 5-30 i 5-45 i m'avança força gent. Això vol dir que el meu ritme ha baixat considerablement. Cada km. que passo penso que queda un menys. Comença la veritable marató. Es tracta de ser capaç d’aguantar. Arribo al Parc de la Ciutadella i partir d'aquí tot està ple de gent animant. Els dos últims kms ja m'han sortit a 6. Ja només queden 7 kms. i tracto d’accelerar. Torno a fer km. a 5-40. Però un cop s’acaba la Rambla i enfilo el Paral·lel amunt em deixo anar i ja només tinc com objectiu no posar-me caminar. Prop del gir al carrer Sepúlveda em passa la llebre del 3-45, però m'és impossible seguir-la, de fet ni ho intento.
Ara jo només haig d'aguantar. Els km. passen molt lentament 6-20, 6-50, 6-57 . El darrer km. interminable 7-38, per acabar amb un temps de 3-48-50, però content d'haver acabat la meva tercera marató sense caminar. I ja en van 13.
I ara a recuperar-me de l'esforç i recrear-me amb les emocions viscudes.