Tot a punt

Ja està tot a punt. He complert amb els rituals de la darrera setmana. Sortir a córrer poquet. Segons diuen els experts aquesta setmana cal descansar el cos per tal d’afrontar la marató amb ganes de córrer. Es suposa que aquest descans s’ha de notar, però de fet en el meu cas, he tingut unes estranyes sensacions de cames pesades i cansades. Alguns dies, fins i tot, tenia la sensació d’estar més cansat que quan estava entrenant fort. En realitat el cos humà és ben estrany.

He llegit els comentaris dels companys que també la correran, alguns d’ells per primera vegada. Hi ha força nervis en alguns. Cadascú explica les seves il·lusions, la seva estratègia en carrera, etc.

I a partir del dijous a menjar pasta, pasta i pasta, i fruita, fruita i fruita i beure molta aigua. M’agrada la pasta, però en començo a estar una mica fart. I aquesta tarda he begut tanta aigua que em sembla que criaré granotes.

Ahir trotar uns 30 minuts i aquest matí a recollir el pitrall a la fira del corredor i comprovar el funcionament del xip. Feia força goig la fira. Sembla que aquesta vegada la marató de Barcelona està agafant embranzida per convertir-se en una gran marató. Caldrà acabar de comprovar-ho demà al llarg del recorregut, tan en la organització com en la participació dels ciutadans, que fins ara, ha estat sempre més aviat minsa.

També he fet un repàs del recorregut i de l’estratègia tot tenint en compte les poques pujades del mateix. Ja només en queda sopar, preparar la bossa, i posar el despertador. A sobre aquesta nit canvien l’hora i dormirem una hora menys. Ja és mala sort. I les previsions meteorològiques indicant que farà calor. Córrer amb fred no m’agrada, però demà la calor també pot perjudicar. Estic a 12 hores del tret de sortida.