Tornen els relleus

 Campionat de Catalunya de Relleus a Taús

Veterans B 4,3 km. 15 fites 1-15-19 Total equip: 3-01-20 9è classificat de 13

L’any passat es va estrenar aquest mapa, un lloc perfecte per gaudir d’aquest esport. Aquest any hi tornem amb dos dies. La primera jornada serà el campionat de Catalunya de Relleus.

Per diferents motius fa temps que no participo en una cursa de relleus. Per poder presentar cinc equips participo en l’equip de Veterans B (majors de 45 anys) que no es correspon a la meva categoria. Soc el tercer rellevista de l’equip i tinc coll avall que sortiré en massa. Jose Manuel fa el primer relleu i Jordi el segon.

No tinc pressa per arribar i em perdo la sortida en massa dels diferents equips. Mentre espero el meu torn vam arribant els diferents rellevistes. Hi ha poques ombres on resguardar-se del sol. S’apropa l’hora de la sortida en massa pels que encara estem esperant el company que ens ha de donar el relleu. Mentre ens situem i esperem la sortida veig com arriba el Jordi. Ha anat de poc que no m’ha pogut donar el relleu. Llàstima!

Surto tranquil sense cap pressió, només amb ganes de passar-ho bé. No estic fi en l’inici de cursa, i en les dos primeres fites, arribo a la zona on està la fita però en trobo una que no és meva. A la cinquena vaig per dalt del tallat i me la passo i haig de tornar enrere. Quan estic a prop de la 6 em desvio cap a on no està la fita i haig de remuntar per acabar trobant-la. A partir d’aquí intento anar ràpid però em trobo lent. Passo per la fita vista (meitat de cursa) amb 43 minuts.

A la següent torno a perdre temps. Corro per una zona oberta fins que aquesta s’acaba i m’endinso en el bosc on se suposo que hi ha la fita, però no em quadra res. Trobo un parell de fites que no són del meu circuit. Em costa una mica ressituar-me, però al final la trobo. Resulta que la diferència de color que hi ha en el mapa entre zona oberta i zona oberta rústica no s’aprecia en algunes zones del mapa.

D’aquí fins al final ja no faig més errades. He fet un dels pitjors temps de la meva categoria, però de nou he gaudit d’aquest mapa. A veure si demà va millor.

Pitjor temps a Sant Quirze

 Cursa 10 km. Sant Quirze del Vallès. Memorial David Rovira, 18ª edició

10 km. 1-01-08 6-07 x km. 87 metres de desnivell positiu 299 de 380 arribats

De nou torno a Sant Quirze. Serà la meva novena participació en aquesta cursa. Els darrers anys s’ha convertit en clàssic. De fet, he corregut les darreres quatre edicions seguides. Ho facilita molt el tenir-la a prop de casa. Em va bé per veure com està el meu estat de forma. Aquest any no hi arribo gens bé. Fa dies que tinc molèsties al bessó de la cama esquerra. Dimecres vaig aturar l’entrenament pel dolor que sentia i avui em presento a la línia de sortida amb molts dubtes de poder-la acabar. En aquests dies de descans el dolor ha anar desapareixent, però encara es manté.

Com l’any passat correré amb la Milena, la meva filla. És la seva segona cursa. L’any passat va debutar en la de 5 km. i avui ja s’atreveix amb la de 10. Sortirem junts, però l’adverteixo del meu estat i li dic que no sé si podré fer tota la cursa. Sortim des del darrera amb l’objectiu de baixar de l’hora. Tret dels kms. en franca pujada anem fent els kms. per sota de 6 i fem el pas pels 5 kms. una mica més lents que l’any passat (29-49), però amb l’objectiu al nostre abast. 

Finalitzant la primera volta

No sento dolor al bessó, però no vaig còmode. Veig que ella es troba bé. Passada mitja cursa, agafo aigua i em dono un respir. Li dic que segueixi endavant i que no m’esperi. Penso que em refaré i després la podré atrapar. Veig com es va allunyant. Quan ens creuen a prop del km. 7, la Milena ja va per davant de la llebre de l’hora. Segur que aconseguirà el seu objectiu. En el km. 8 intento accelerar. Aquest serà l’únic quilòmetre per sota de 6 en aquesta segona volta, però veig que no vaig tan ràpid com voldria i em deixo anar fins acabar la cursa amb 1-01-08, el meu pitjor crono a Sant Quirze en les nou edicions, però satisfet de poder-la acabar. He fet 31-20 en la segona volta i malgrat les sensacions d’anar lent he avançat 25 posicions, o sigui, que els altres encara anaven més lents que jo.

A l’arribada m’esperen la Milena que ha baixat de l’hora de sobres i que sembla que s’està engrescant en això de les curses i el seu company que també s'està enganxat. Xerrem una estona i cap a casa a descansar i a acabar de passar el diumenge.  

Rogaine rodona

Rogaine de les Muntanyes de l’Ordal

23.2 km. 5-53-56  15-16 x km. 889 metres de desnivell positiu,

155 punts, 28 fites 17è de 40 equips classificats i 1r. d’Ultraveterans i superveterans i 4t. de veterans

A les muntanyes de l’Ordal ens espera una nova Rogaine. Serà la meva Rogaine 84 i la que fa 45 formant l’equip Som Mas-Sa amb el Joan. Arribo just per entrar al parc tancat i ben aviat ja obrim el mapa. Recordem que en aquest mapa ja vam córrer fa uns anys, en concret al setembre del 2019. Tots dos tenim al cap que la zona Sud del mapa ens va donar problemes. Ens costa de decidir què fer. Però a poc a poc anem marcant al mapa la nostra ruta. Un cop ja la tenim marcada tenim clar que és una planificació molt ambiciosa i poc realista. Tenim diferents llocs on podem retallar i deixar alguns dels bucles que ens hem marcat d’inici.

Una bona fila d’orientadors ja estem corrent pels carrers de Gelida a la cerca de la primera fita. Per no haver mirat massa bé el mapa ens toca pujar unes quantes escales per fitar. Deixem el poble per un corriol en baixada. Estem a la zona més baixa del mapa. En aquestes primeres fites som molts equips i això en alguns moments facilita la nostra tasca de trobar les fites. La zona és força planera i ens permet trotar moltes estones. Voregem zones de vinyes que trobem molt enfangades per les pluges d’aquest maig. Hem necessitat més d’una hora per fer totes les fites de la zona de camps abans de començar a enfilar-nos.

Travessem una petita urbanització i aviat la deixem per a través d’un corriol assolir la nostra primera fita de 9 punts d’avui, la 97. S’acaba el corriol i entrem en un suposat corriol poc visible que ens ha de menar en pujada per sota d’una línia elèctrica fins el nostre proper objectiu, la 63. Aquest tram ens resulta feixuc i lent. El suposat corriol està molt tapat per la vegetació que amb les pluges ha crescut. Hi ha molts moments que perdem el corriol i hem de recular per tal de trobar un pas, o simplement obrir-nos pas per on ens sembla millor, moltes vegades entre bardisses. Ens anem tornant ara el Joan al davant, ara jo. Finalment ja som a la fita. Han estat 37 minuts. Serà el nostre tram més llarg d’avui.

Seguim la nostra planificació inicial, però a la fita 85, quan estem a prop de les tres hores retallem un primer bucle i no serà pas el darrer. Ara fem unes quantes fites de nou en una zona prou planera, però a la 83 se’ns acaba la bona vida i comencem de nou una forta pujada, la més forta d’avui per fer primer la 71, on descartem un segon bucle, i després la 99, situada en la part més alta de tota la cursa.

Tenim dubtes de si fer una anada i tornada fins a la 70. Són 300 metres i 60 de desnivell. Són 7 punts temptadors i cap allà anem. Baixem ràpid, però la pujada pel mateix corriol ja és més feixuga. Després de la 96, el corriol que baixa fins a la 52 és molt dret i pedregós i ens cal anar en compte. És una baixada força lenta. A la 58 ja només ens queda una hora de Rogaine i toca decidir la part final de la cursa.

Posem direcció a la 53 i després a la 45. Ja de camí a la 45 canviem el que havíem pensat i preferim sumar menys punts però assegurar-ho. Per això ja ens dirigim cap a Gelida a per dues fites de 3 punts, la 35 i la 33. Ja estem a prop de l’arribada, però ens queden gairebé 20 minuts. Convenço al Joan d’aprofitar aquest temps i arribar fins a la 40, tot i saber que primer és baixada, però que després tocarà remuntar de nou. No massa convençut el Joan accedeix i encara arribem amb més de 5 minuts de marge. Ha estat una bona Rogaine, sense cap pèrdua de temps en cap fita i amb una alta puntuació comparada amb altres equips de tan de la nostra categoria com de categories superiors. Feia temps que no ens sortia una Rogaine tan rodona.

L’avituallament final és una paella de categoria i un bon vi de Gelida mateix. Recollim el premi, un bon fuet per cada un, com guanyadors de la categoria i cap a casa. Ja no hi haurà més Rogaines fins passat l’estiu.