Cap del Verd

18,4 km. 5-42-45 18-40 x km. 1051 metres de desnivell positiu

Sonen les 9 al campanar de Gósol quan surto d’esmorzar de Cal Francisco i em poso a caminar. Surto del poble per una pista, però ben aviat l’abandono i em començo a enfilar a bon pas per un corriol. Passo pel costat de l’Ermita de Santa Margarida i segueixo corriol amunt. No sé per quina raó el mòbil no detecta la meva posició. Hauré de seguir tot el que resta de ruta amb el mapa. Assoleixo el Coll de la Mola. 

M’enfilo per un corriol en direcció a un turó, però veig que no em cal arribar a dalt de tot. Vaig a nivell per un corriol que voreja el turó, però aquest s’acaba. Ja he passat el turó i decideixo seguir pel mig del bosc a cercar el coll que hi ha a l’altra banda del turó. El bosc és força esclarissat i travessar pel mig no presenta problemes. Aviat surto a un gran prat. Un cop aquí només em cal seguir per aquest prat en lleugera pujada fins el Collet del Pla de la Font on ja començo a veure el meu objectiu. Aquest prat està encatifat de floretes grogues i liles. Sempre m’he preguntat la raó del perquè aquests són els colors més abundants en les flors silvestres.

Segueixo pujant i ben aviat arribo al Cap del Verd (2282 metres). És un cim situat entre tres comarques: Berguedà, Alt Urgell i Solsonès. Com tot cim ofereix molt bones vistes: Port del Comte, Pedraforca, Serra d’Ensija, Cadí.

Baixo fins el Coll dels Belitres. Dubto de pujar al Cap d’Urdet (2252 metres), però ho desestimo. No milloraré massa les vistes que de les que acabo de gaudir des del Cap del Verd i farà que acabi més tard la ruta.

Hi ha una opció que és tornar per on he vingut, però també hi ha una baixada per la llera d’un torrent, l’anomenat Torrent Fosc seguint la ruta de Caracremada. Pensava que podria baixar ràpid, però no ha estat així. El camí està poc fressat i no és de massa bon fer. No té pèrdua, ja que un cop s’entra al torrent ja no s’ha de deixar. Ara bé el camí “desapareix” en alguns moments i m’entren dubtes de si realment vaig bé. Però aquesta és la única opció de baixada i segueixo baixant. De tant en tant trobo marques però aquestes són escadusseres.

Travesso una pista i segueixo pel torrent. Ja força avall el corriol s’eixampla i el torrent va quedant molt per sota d’on circula el camí. Sobretot a la banda esquerra del torrent s’aixequen unes parets de roca molt altes. Resulta un paisatge ben sorprenent i que no m’esperava trobar. El camí s’acaba convertint en una pista i s’allunya definitivament del torrent.

Ja albiro Gósol, però en un moment determinat m’equivoco de camí. Passo per entremig d’un ramat de vaques i el camí s’acaba. Travesso uns camps i agafo la direcció que em portaria a Gósol, però arribo a un punt en que no veig com continuar i torno a enrere per agafar el camí correcte. Ara ja sí, sense més dificultats i entrebancs, em dirigeixo a Gósol, passant primer pel Molí de Gósol. Com acostuma a passar aquest darrer tram se’m fa llarg i pesat. És hora de dinar i abans d’emprendre el camí cap a casa dino al mateix lloc on havia esmorzat aquest matí. 

Anem a La Mola

 

10,4 km. 3-21-52 19-19 x km. 595 metres de desnivell positiu

Per unes raons o per unes altres porto un temps llarg sense sortir d’excursió i tinc ganes de tornar a trescar per la muntanya. No hi ha millor lloc per començar que fer la clàssica pujada a La Mola.

Com que no vull passar calor, pocs minuts abans de les 8 ja estic aparcant el cotxe a la Torre de l’Àngel. No porto un pla massa definit de quin itinerari faré. L’únic que tinc clar és que avui no correré i ho faré tot caminant.

Ben aviat arribo a Can Robert, on fotografio el roure que porto anys fotografiant cada cop que passo per aquest indret. Decideixo d’entrada pujar pel recorregut clàssic de la pujada a la Mola per Nadal.

Travesso pel mig de Can Pobla i agafo el camí clàssic de pujada. Passo pel cargol i una mica més endavant em trobo amb aquest arbre de forma curiosa.

Mentre pujo soc conscient que feia molts anys que no feia aquesta pujada només caminant. Amb hora i mitja ja soc al cim. Hi ha gent com sempre. Ja fa més d’un any que van tancar el restaurant, però cap problema ja que porto el meu entrepà de pernil i una birra ben fresqueta que em prenc amb tota tranquil·litat a l’ombra.

I ara avall que fa baixada. Passo pel Morral i la Cova del Drac i enfilo cap a Sescorts, un lloc amb encant i que feia molt de temps que no visitava.

Segueixo baixant sense pressa resseguint la Roca Petanta  i la Balma Blava. En aquest tram cal anar amb compte. I ja a partir d’aquí per diferents corriols s’arriba sense cap dificultat on havia deixat el cotxe. Ha estat un matí ben aprofitat. A veure si a partir d’aquí em poso les piles i agafo el costum d’anar fent petites excursions pel territori.  

Sant Quiri

 

Ens allotgem uns dies a Peramea. Una tarda ens apropem a l’estany de Montcortès i, mentre estem contemplant l’entorn, una senyora molt amable ens explica algunes rutes que podem fer allà amb 4 x 4. Ens agrada voltar per pistes i descobrir paratges i indrets als que no és fàcil accedir. Mirant el Mapy, una aplicació de mapes offline i també cercant al wikiloc acabem dissenyant una ruta per fer en un matí.

Ha plogut tota la nit. El dia és gris i amenaça pluja. Sortim de Peramea per carretera asfaltada fins a Bretui. Des de Bretui podem contemplar La Geganta Adormida. Es distingeix perfectament el cap, el pit i els peus.

Aquí agafem una pista en direcció a Sellui. És una pista tan sols apte per 4 x 4 que travessa uns magnífics boscos. Poc abans d’arribar a Sellui, un petit poble on hi ha censats 16 habitants, trobem el Castell de la Crua, un gran edifici gòtic ben conservat i que sembla que avui en dia s’utilitza com a turisme rural.

Travessem el poble i agafem una pista que segueix el curs del riu Ancs i que es va enfilant a poc a poc seguint la vall, ara per una banda del riu, ara per l’altra banda. A estones cauen gotes. Arribem al poble d’Ancs. Malgrat el seu petit tamany i tenir algunes cases en runes la wikipèdia informa que hi habiten 4 persones. Hem observat que hi ha alguna casa que s’està reformant.

A partir d’aquí la pista es va enfilant més. Observem als vorals de la pista alguna petita clapa de neu i més endavant el paisatge es va emblanquinant per la calamarsada que ha caigut aquest vespre.

A la collada de Sant Quiri, una cruïlla de pistes, ens aturem i baixem del cotxe. Ens hem d’abrigar perquè fa fred. La boira ens impedeix contemplar el paisatge en tota la seva immensitat. Agafem la pista en direcció a Sant Quiri. Quan ja som a prop del cim no ho veiem massa clar. Baixem del cotxe i fem el que resta de camí caminant. Al cim (1832 metres) hi ha una petita ermita. Estem entre els dos Pallars. A estones cauen gotes, i també a estones, podem veure una mica el paisatge del fons de les dues valls. Malgrat que en un dia assolellat i deu haver molt bones vistes, amb la boira que s’arrossega per les muntanyes també té el seu encant.

Toca baixar. Ho farem per una pista que ens porta fins a Escós. En la primera part la pista planeja fins a la collada de Sant Jaume. Encara hi ha molts trams emblanquinats i la boira persisteix. 

Ens endinsem dins de zones boscoses. Aquesta pista està en força bon estat. A partir de la Borda de Cossant ja comencem a baixar fent llaçades. La boira desapareix mentre travessem més zones de bosc fins a Escós. Aquí ja entrem en una carretera asfaltada que seguint el riu del mateix nom ens porta fins a Baró on agafem la C-13 que discorre paral·lela al Noguera Pallaresa.

Ara ja només resta arribar fins a Gerri la Sal on hi ha el trencall que ens torna a Peramea. Ha estat una bona matinal que ens ha permès gaudir del paisatge d’aquestes muntanyes.

Cursa moooollllttt llarga

Llarga distància a Taús

H60 6 km. 15 fites 2-31-26 7è classificat d’11 participants

Segona jornada a Taús. Avui toca cursa de llarga distància. La primera fita està molt lluny, però està a prop d’on tenia una fita ahir. Aprofito el coneixement del terreny per arribar-hi sense problemes, encara que me la passo de llarg i haig de rectificar.

La segona fita encara està molt més lluny. Travesso un torrent i m’enfilo per un corriol. Fins aquí tot bé, però no localitzo el corriol que buscava i en lloc de perdre temps buscant-lo travesso camp a través. Això m’alenteix molt i quan arribo a un altre corriol no sé ben bé on em trobo i perdo temps amunt i avall abans no em recol·loco i sé on soc. A partir d’aquí faig 4 fites sense problemes, però ja he perdut un munt de temps.

I de nou una gran errada per trobar la fita 6. De fet arriba un moment en que no sé on estic. Penso en retirar-me. Em ressituo gràcies a l’ajuda d’un altre corredor. Com he pogut anar a parar tan lluny!!!!!. En costa trobar aquesta fita i també la següent, però a partir d’aquí m’entono una mica. Vaig lent, però les vaig trobant.

A la fita 10 tinc dubtes de si puc travessar el torrent pel dret. Les corbes de nivell estan molt juntes. M’ho penso molt, però final em decideixo. No vull donar una volta tan llarga. Baixo amb precaució, i un cop al torrent intento anar a nivell per sortir d’aquesta zona i encarar la darrera part de la cursa ja amb ganes d’acabar. En aquest tram també he perdut força temps ja que he anat molt lent.

Les darreres fites em resulten fàcils, i per fi acabo. 

Ha estat una cursa molt més llarga del que havia pensat, sobretot per les dues gran errades. És una bona zona per practicar l’orientació, però no resulta gens fàcil. He estat el darrer de tots els classificats, a més d’una hora del guanyador de la categoria. Dels 11 participants de la categoria, 4 s’han retirat. En totes les categories hi hagut molts abandonaments, per la dificultat de la cursa, per la seva llargada i per la calor. Amb aquesta cursa tanco la primera part de la temporada. Hi tornarem un cop hagi passat l’estiu.