II Rogaine Serra de Milany – Vallfogona de Ripollés
39,7 km. 12-07-37 1948 metres de desnivell positiu,
118 punts, 20 fites 2n. de 4 equips ultraveterans
classificats
La segona Rogaine de la Serra de Milany
l’organitza Aligots. Serà la primera rogaine que organitza Aligots que correré
fent equip amb el Joan. Fins ara no podíem fer equip ja que ell era el traçador
d’aquestes rogaines.
La nostra idea inicial es tornar de
baixada des de la serra que tenim al Nord, per tant planifiquem primer pujar
cap a la Serra de Milany i enllaçar amb la zona Nord pel coll de Canes que serà
la zona que farem de nit. D’alguna
manera farem la volta a l’inrevés del que vam fer en la primera edició amb el company Jaume.
Ens sorprèn comprovar que gairebé tothom
surt en la mateixa direcció, menys nosaltres i un altre equip. No ens havia
passat mai. Això fa que en aquesta primera part anem tota l’estona sols i no
trobem a ningú.
Encara que el camp a través per arribar
a la 49 ens resulta una mica dificultós anem fent sense problemes i seguint el
pla establert inicialment, a voltes bosc a través i quan podem seguint camins i
corriols. Gairebé tot en pujada, però a un bon ritme arribem a les tres hores
de cursa. Estem on havíem previst, a la fita 99, al Sud-Oest del mapa.
Gaudim d’una molt bona temperatura al
llarg de tota la jornada, malgrat està en dates que ja podria fer un fred ben
viu. L’espectacle de la tardor en aquests paisatges es manifesta de forma ben esplendorosa
amb tots els colors del bosc.
A partir d’aquí ens desplacem en
direcció Est. Baixar fins a la 83 arran d’una tanca ens resulta una mica lent i
laboriós, però ho aconseguim i el fotògraf ens atrapa in fraganti. Arribar a la
66 havia de ser fàcil, però el corriol
que ens hi porta està farcit de branques i troncs tallats expressament i es fa
difícil desplaçar-se per ell.
A la 87 ja portem una mica més de 6
hores. Fins aquí hem fet una molt bona rogaine, però per anar a la 96 fem una
gran errada. Hem d’agafar una pista. Un cop som a la pista el Joan em pregunta
si anem bé li dic que sí, tot convençut. Anem xerrant com fem a vegades quan el
camí és fàcil, sense comprovar massa si anem bé. Arribem a una clariana i
adverteixo al Joan que allò no em quadra. No sabem on som. Mirem i re-mirem.
Estem una zona elevada i veiem una zona oberta més a baix. Ens costa, però
finalment sabem on som. Estem gairebé a sobre de la fita 87. Quina gran errada!
No hem agafat la pista que volíem i això ens ha portat una bona pèrdua de
temps.
Rectifiquem i cap a la 97 falta gent. Ja
la tenim. Gairebé ens ha costat una hora. Hem baixat molt i no tenim ganes de
tornar a pujar i a més no veiem gens clar com anar a la 89 tal com havíem
planificat. Decidim canviar l’estratègia, però ens mantenim amb la idea
d’arribar al Coll de Canes i des d’allà seguir el que havíem pensat en la zona
Nord del mapa. De ben segur que anar a la 97 ha estat un errada d’estratègia.
Amb gairebé 9 hores ja som al Coll de
Canes. Cau la nit i ens posem els frontals. Tenim un moment de pànic. El meu
rellotge deixa de funcionar. S’ha acabat la càrrega i no aconsegueixo
carregar-lo. Al Joan no li funciona bé el frontal, gairebé no fa llum. Fem la
45 ja de nit, només amb el meu frontal. De cop i volta el frontal del Joan fa
llum. Al menys hem solucionat un dels problemes, el més greu dels dos.
Toca pujar en direcció a la 94. La
pujada és llarga i feixuga. Un cop a dalt no la trobem. Fem un parell d’intents
i no hi ha manera. Baixem bosc a través fins arribar a un camí. De nou no sabem
massa on som, però anem fent deduccions i aconseguim situar-nos i trobar la
següent fita, la 57. Ja només resten 2 hores i estem molt lluny de l’arribada.
Establim l’estratègia final i apressem el pas. La 98 és ràpida. La sortida de la
85 ens costa una mica. La darrera fita és la 46. Ens queden 28 minuts i
abandonem l’idea d’anar fins a la 47.
Baixem el més ràpid possible fins a la
carretera. I ara toca serrar les dents i córrer tot el que podem en direcció a
Vallfogona. No sé com anem de temps i no li pregunto al Joan, simplement correm
i correm. Espero que els llums del poble apareguin darrera de cada corba, però aquest
no arriba mai. En alguns moments estic temptat de deixar de córrer i posar-me a
caminar. Ja és segur que penalitzarem. Seguim corrent. Ja veiem el poble, però
no veiem com entrar directes a l’arribada i donem una volta que després veurem
que ens podíem haver estalviat. Passen més de 7 minuts de les 12 hores el que
suposa una penalització de 10 punts.
Han estat més de dos quilòmetres per la
carretera veritablement agònics. Tot i aquesta pèrdua de 10 punts som segons de
la categoria i tercers de superveterans. El resultat no és dolent, però
revisant la rogaine hem fet unes sis primeres hores molt bones i unes segones
sis hores molt millorables.
Ja portem 47 rogaines com a Som Mas-Sa.
Estem a tres rogaines d’assolir un xifra ben rodona. Quina serà la rogaine que
farà 50?
