El Puigneulós convertit en Puig Canals

La Jonquera quedava lluny i a més la cursa era en el cap de setmana del canvi d’hora. Vaig decidir anar-hi a dormir el dissabte. Com que estava a prop de Verges vaig intentar aconseguir entrades pel darrer concert de Llach. Evidentment no va ser possible.

Després d’un hivern de temperatures suaus, portem uns dies de fred i nevades. Les previsions pel diumenge no són gens bones. A recollir el pitrall el mateix dissabte el vespre ja ens anuncien que tenen que retallar la cursa per les inclemències del temps: neu gelada, tramuntana i fred. En lloc d’arribar al Puigneulós (1256 metres) pujarem fins el Puig de les Canals (894 metres), uns quants metres menys de desnivell i uns 7 km. menys de cursa. És una llàstima no fer el cim, però el fet que s’escurci el recorregut personalment em va bé.

A la pensió on dormo s’olora ambient de cursa. Està plena de corredors. Al menjador ens ajuntem una bona colla per esmorzar, alguns d’ells coneguts d’altres curses, i anem a escoltar el briefing previ a la cursa. Ajudat’s pel Google Earth fan una explicació molt complerta i detallada del nou recorregut de la cursa. Al sortir de la sala on s’ha fet el briefing ja cauen gotes. Sembla que tindrem mal temps. És obligatori portar el tallavents i ens aconsellen anar abrigats. En aquestes circumstàncies es fa difícil escollir la roba a posar-se. Opto per malles llargues, samarreta de màniga llarga, buf i la gorra vermella de totes les curses. El tallavents, els guants i el tapaorelles els portaré a la cintura per si em fan falta.

Després d’escalfar veig la sortida de les noies i passo la revisió del pitrall. Ja fa estona que no plou. Allà trobo al cronops amb qui feia molt temps que no coincidia. Donen el tret de sortida. Aquesta és la primera cursa del circuït català de curses de muntanya de la temporada i en la que estreno categoria. Ja sóc master!

Aviat abandonem el poble i l’asfalt, i ens enfilem per una pista forestal prou ample per tal de que s’estiri la cursa i cadascú vagin ocupant la seva posició. Primer avituallament a Mas Brugat, km. 2.7 amb 19 minuts de cursa i deixem la pista per agafar un corriol que s’enfila amunt.

Ara ja és més difícil córrer i en molts trossos cal caminar. Mentre pugem, fins el km. 6.1 podem contemplar unes bones vistes amb la Jonquera allà al fons. Des d’aquí baixem primer per un corriol, i una pista forestal, després. Malgrat està ennuvolat es veu tota la plana de l’Empordà i el mar allà lluny.

Aviat s’acaba la bona vida i comença la pujada més dura per un corriol dret i costerut on és impossible córrer fins coronar el Puig de les Canals el punt més alt de la cursa. Porto 1-28 de cursa. Fa vent, però no fa falta el tallavent. Des d’aquí podem contemplar la carena blanca del Puigneulós.

Ara ja tot és pràcticament baixada. Això si que m’agrada. Primer un corriol i després una pista forestal amb petits tobogans, fins arribar a una pista estreta i amb forces pedres, però de bon córrer que baixa molt fort en direcció a La Jonquera. Estic fort i baixo a bon ritme avançant a una bona colla de corredors. Tornem a passar per Mas Brugat i enfilem els darrers kms. fins a La Jonquera, on arribo amb 2-17-42 molt satisfet de com m’ha anat tot.

Allà em pengen una medalla i puc menjar pa amb tomàquet, embotit i fruita a dojo així com beguda. Una bona dutxa, veure com donen els premis als guanyadors i cap a casa esperant la propera.

Orientació a Togores

Per fi arribava el gran dia. La darrera reunió va ser el dimarts i tota la setmana ha estat un anar i venir missatges entre el grup per tal de no oblidar res. Sembla que ho tenim tot controlat. El número d’inscripcions va augmentant i això fa pujar el grau de tensió.

A les 7 hem d’estar a la sortida per començar a preparar-ho tot. M’aixeco aviat, així tinc temps d’esmorzar una mica i poder veure el final de la F-1.

Arribem al pont i mentre tres (Clemente, Bernat i Manel) van a posar les fites, comencem a muntar la infraestructura necessària. Hem de col·locar algunes coses a un lloc diferent del previst, ja que ens sembla millor. La tasca del Xavi organitzant i prenent decisions és important. És el que té més experiència en aquest tasques organitzatives i es nota. Tots fem el que podem o el que sabem.

 

A les 9 ja ho tenim tot a punt i comencen a arribar els primers participants. La primera feina important és per la taula d’inscripcions on sempre cal resoldre incidències amb paciència. A les 9.30 donem la sortida a un que ha demanat avançar la seva hora per un tema personal. I a les 10.00 comencen la resta de sortides de minut en minut. En algun moment es produeix alguna aglomeració, però es van solucionat sense més. A partir de les 11 ja queda poca gent per sortir. Tothom està corrent pel circuït, encara no ha arribat ningú. A les 11.30 surt una parella amb els seus dos fills a fer el C-3. Són els últims.

Ja han començat a arribar i cal comprovar si han trobat totes les fites i el temps emprat per fer les classificacions. Al principi és divertit, però a mesura que s’acumulen les targes la feina es fa feixuga. Sembla que no s’acabarà mai. En algun moment tinc la sensació de caos. Encara no han arribat els darrers i no hem controlat totes les targes, però donem els premis i comencem a recollir tot esperant que tothom acabi.

Encara s’ha d’anar a recollir les fites, i al vespre caldrà penjar la classificació a Internet.

Finalment ha estat un èxit de participació. Hi ha algunes queixes, però també comentaris molt elogiosos sobre el lloc on s’ha realitzat la cursa. Ara tocarà fer valoració per tal que la propera surti millor, i evitar algunes petites errades.

Ruta dels Tres monestirs

La Ruta dels Tres Monestirs amb sortida al Monestir de Sant Cugat i arribada al Monestir de Montserrat amb 53 km. quilometres de recorregut feia temps que estava en la meva agenda, però sempre per un motiu o un altre quedava per fer. Feia 4 anys que no participava en marxes d’aquest tipus. La darrera va ser la Travessa al Montseny l’any 2003.

Vaig pensar que fer aquesta marxa mig trotant, mig caminant seria un bon entrenament tot pensant en el Circuït Català de Curses de Muntanya que s’iniciarà properament.

Els dies abans vaig mirar quin havia estat el meu temps en marxes d’aquestes característiques i em va semblar que la podria fer amb més de 7 hores. Com que hi havia marge entre les 5 i les 7 per la sortida vaig aprofitar per dormir una mica més i a les 6.30 segellava la tarja davant del Monestir. Cap dels meus coneguts feia la marxa, i per tant, anava sol. Però quina va ser la meva sorpresa! quan mentre estava fent la foto del Monestir va aparèixer en Dennis, un company al que conec d’altres curses de muntanya, i decidim fer-ho junts.

 

De bon matí i encara de nit, fa fresqueta i anem trotant juntament amb un altre participant que feia una setmana havia participat en la marató de Barcelona amb el que farem la primera part del recorregut junts, tot avançant als que havien sortit abans que nosaltres i anaven caminant. Sortint de San Cugat ja trobem les primeres rampes, i passat el primer control mentre contemplem la sortida del sol per darrera de la Serralada Litoral, ja podem veure les dues muntanyes que són el nostre destí. Primer la Mola i allà molt més lluny Montserrat.

 

Ara toca planejar una mica i una lleugera baixada fins travessar l’autopista, direcció Terrassa, on primer trobem un avituallament amb xocolata desfeta i més endavant un bon entrepà de botifarra. Portem dues hores de camí i gairebé 18 km, però ara comença la marxa de veritat amb l’ascensió fins al Monestir de Sant Llorenç del Munt.

Pugem caminant el més ràpid possible, tot xerrant amb el Dennis de curses, política, i de qualsevol cosa que ens passa pel cap. En aquesta part del recorregut no parem de trobar gent. Fem el cim amb poc menys de 4 hores. Aproximadament és la meitat del recorregut, pel que fem una previsió d’unes 8 hores.

 

La baixada per la Cova del Drac i la canal de l'Abella es porta fins a Can Robert és ràpida. Aquí agafem amb poques diferències el mateix camí que fa servir la Matagalls-Montserrat. Com sempre després de la baixada l’ascensió al Turó del Queixal de la Serra de l’Obach es fa llarg i pesat i alentim la marxa. El sol comença a notar-se i la calor es fa sentir. Sort que aviat som a la Casa Nova de l’Obach on podem menjar un nou entrepà. Tot s’ha dir no tant bon com el de botifarra. Portem 5 hores 30 de camí. Tret de petites pujades ja tot el camí és baixada fins a Monistrol. Aprofitem per trotar sempre que les forces ens ho permeten. Ara ja no trobem a tanta gent.

Poc abans d’arribar a Monistrol ja  decidim que la pujada a Montserrat cadascú l’afrontarà al seu ritme per no condicionar al company i així ho fem. Comencem a pujar després de 7-46 de camí. Calculem que la pujada ens portarà una hora. El Dennis està més fort, però al cap d’una estona el trobo aturat amb una rampa. Parlem un moment i em diu que anirà pujant a poc a poc, que ja ens trobarem a dalt. Al principi pujo amb força, però vaig alentim el pas i em passen alguns companys. Finalment arribo cansat, però satisfet amb poc menys de 9 hores, 8-58. L’objectiu de les 7 hores queda molt lluny. Crec que darrerament soc molt optimista amb les meves previsions. El Dennis triga un quart d’hora més a arribar.

Recollim una ceràmica molt bonica, bevem i mengem una mica de coca i anem a buscar l’autocar que ens té que tornar a casa, però hem d’esperar gairebé hora i mitja per tal que s’ompli i poder arribar a casa per descansar.

He guanyat!

Cinquena cursa d’orientació en el que va d’any i segona d’aquest cap de setmana. Malgrat haver corregut ahir no em trobo cansat. Fa un magnífic dia i tinc ganes de d’afrontar el nou repte.

Arribo aviat a Canovelles, lloc on es celebra la cursa i compleixo amb tots els preparatius habituals. Soc el primer en sortir del club i tinc poc temps per parlar amb els companys.

Arriba l’hora de sortir i corro fins el triangle mentre tracto de veure i orientar el mapa. Està en una cruïlla de camins i de nou no necessito la brúixola. Sense perdre temps ja sé quina direcció he d’agafar cap a la primera fita. Trobo la segona i la tercera sense problemes.

 

Per anar a la 4ª opto per agafar els camins. Després a casa amb més tranquil·litat veuré que hi havia una possibilitat molt millor. Però malgrat trigar més, la trobo sense problemes, el mateix que la 5. Camí de la 6, al saltar un rierol, perdo una sabatilla que em queda enfonsada al fang. Soluciono el problema i corrent cap a la 6. Tot va bé. He aprés a córrer en direcció a una fita i començar a estudiar el camí de la següent i això em dóna resultat ja que quan arribo pinço i no tinc que aturar-me a pensar quina direcció tinc que prendre.

De la 7 a la 8 hi ha una bona distància però aconsegueixo traçar una ruta prou directe. Camí de la 9 em costa córrer en la pujada. La 9 està ubicada al costat d’un pou i han aprofitat per deixar-hi una caixa amb ampolles d’aigua que em van d’allò més bé.

La 10 està de baixada i me l’ha passo, però rectifico immediatament. La 11 està molt lluny però trobo un camí tot recte. La 12 no presenta problemes i la 13 tampoc, malgrat que està en lloc força embolicat. Ja només resten les 4 últimes fites que estan totes molt juntes. Les tres darreres fites les faig darrera dos orientadors més i malgrat estar molt a prop no aconsegueixo atrapar-los. Total ha estat 1-06-31 per 5.470 metres de recorregut, 230 metres de desnivell i 17 fites.

Estic satisfet de com m’ha anat. Dono un tomb per allà, però com no arriba cap company de club me’n vaig cap a casa, que aquest matí fan una Jornada de Portes Obertes al Castell de Can Feu, i tinc ganes de veure’l.

Fa poc han penjat la classificació i veig que he guanyat. És la primera vegada a la meva vida que guanyo una cursa!!!

Orientació en un lloc conegut

Per primera vegada correré una cursa d’orientació en un lloc conegut: el bosc de Can Deu. Aquest va ser el lloc on fa uns 30 anys vaig començar a córrer. La quantitat de voltes que he fet  pels camins d’aquest indret són incomptables!

Avui no necessitaré la brúixola per orientar-me, però malgrat tot l’agafo. Només arribar em trobo amb el Pau i parlem una estona. Ell surt 30 minuts abans que jo. Faig un passeig pel bosc abans de començar i ja estic a punt. Ja és hora.

Miro el mapa i situo perfectament on són les primeres fites que trobo sense problemes. En algunes sé exactament el lloc on les trobaré. En tinc que trobar 20 en 4.900 metres de recorregut lineal.

En la cinquena porto 15 minuts de cursa. Podré baixar de l’hora per primera vegada! De la 7 a la 8 hi ha un 1km. en línea recta. Trigo més de 7 minuts, però tot va bé. En la cerca de la 10 em despisto una mica i em costa localitzar-la. Soc a la meitat i porto 37 minuts. El repte de baixar de l’hora serà complicat. Però ara les fites estan totes molt juntes. Es tracta d’accelerar i així ho faig.

Trobo la que fa 15. Porto 49 minuts. Encara és possible. Mentre m’acosto a la 16 veig al Pau. Vaig a per ell! Però la 17 també se’m resisteix una mica. Ja només en queden tres! Vaig a tope per fer un temps final de 1-03-48. Arribem pràcticament junts amb el Pau.

He estat a prop de baixar de l’hora. Com sempre comentem amb els companys com ens ha anat la cursa i les dificultats i despistes que hem tingut. Un cop a casa reviso els temps de fita a fita i en 9 fites he trigat menys de 2 minuts a localitzar-les. Estic satisfet.

Demà torno a tenir cursa d’orientació! Feia temps que no feia dos curses en un cap de setmana. De fet no acostumo a fer-ho. A veure com anirà demà. Tinc dubtes de si acusaré l’esforç d’avui.

Cursa d'orientació Ultrallarga

La tercera cursa d’orientació de la temporada era ben lluny a Torroella de Montgrí. La pluja d’ahir no era pas un bon auguri per avui. Hem travessat la comarca de La Selva per entremig d’un espessa boira. Però per sort a l’hora de la sortida de la cursa no hi havia ni boira, ni plovia, encara que el cel estava cobert per uns núvols grisos i amenaçadors.

La cursa d’avui era de Copa Catalana i al mateix temps era Campionat de Catalunya d’Ultrallarga. A diferència de les curses del Circuït Oros, en aquestes no veus el mapa, ni tens cap informació de la cursa fins el moment de l’inici de la mateixa.

També ha estat el dia de l’estreno del Sportident, un aparell aparentment de plàstic, però que conté alguna mena de xip amb el que es controla el pas del corredor per la fita i així un cop has arribat et donen el resultat final amb el temps de pas per cada una de les fites.

Tot a punt. Serà un recorregut de 7.000 metres 190 metres de desnivell i 17 fites. L’inici està en un camí pel que no em fa falta orientar el mapa. De fet només utilitzaré la brúixola en la fita 5. Fins aquí no tinc cap problema. Per arribar a la 6 em desvio una mica i trobo primer la 7, però no hi perdo massa temps. On em despisto més és en la 8. Un cop a casa crec que ha estat per excés de confiança i manca de concentració. La resta de la cursa torna a ser ràpida i sense pèrdua. Les darreres fites les faig molt amb un bon ritme de cursa i arribo sprintant amb un temps de 1-43-26, molt satisfet de com ha anat, encara que tan sols he fet el 9è de 11 corredors de la meva categoria.

Però si comparo amb la resta de curses d’orientació que he fet, i encara que en aquest tipus de curses sempre es fa difícil establir comparances, aquesta ha estat la millor fins ara.

Entrenament fotogràfic

El d’aquest matí ha estat un entrenament diferent. Tenia a gairebé tots els companys amb els que ens trobem els diumenges corrent la mitja de Granollers i per tant he sortit a entrenar sol. He aprofitat per fer el mateix recorregut que el proper dijous gras farem amb els alumnes caminant.

Cada any fem una excursió a peu amb tots els alumnes de Cicle Superior de forma alterna: un any Coll d’Estenalles, Montcau, La Mola, Cavall Bernat, i un altre any, sortim des de l’escola caminant cap a Can Deu, Torrent de Gotelles, Can Argelaguet i un altre cop cap a l’escola. Aquest any ens toca aquesta segona opció.

Després que fa uns mesos em robessin la càmera digital, aquesta setmana n’’he comprat una altra. He sortit a provar-la amb l’objectiu d’elaborar després un Powerpoint amb les fotos i amb textos en anglès per mostrar als alumnes pocs dies abans de la sortida. Es tractava de córrer i anar parant per fer fotos, ara aquí, ara allà del que creia més significatiu i que em podia ajudar a elaborar aquesta presentació utilitzant el vocabulari anglès bàsic que coneixen.

A la baixada de la Font dels Capellans veig venir corrent a en Pep, un company de Terrassa amb un amic. M’han acompanyat un bon tros en aquesta cursa fotogràfica. Com sempre que ens trobem hem fet petar la xerrada una bona estona.

A mig camí la càmera es queixa i diu que ja no té bateria. Anem fins a Mossen Homs on deixo als amics i agafo el camí de tornada a casa, però abans de deixar estar les fotos, provo de nou i funciona.

Aleshores torno al lloc on he fet la darrera foto i faig la resta del recorregut sense més contratemps. Ja tinc totes les fotos descarregades a l’ordinador. Ara es tracta d’elaborar el muntatge. Al final han estat gairebé dues hores i al voltant d’uns 20 km. Ha estat un entrenament divertit i diferent.

Dues errades em fan perdre temps!

El matí era fred. A la cua per recollir la tarja de la segona cursa del circuït Oros, m’he trobat el Joaquín un company de curses d’asfalt que també s’està afeccionant això de les curses d’orientació. Avui feia la cursa amb la seva filla.

Ja al pàrquing quan em posava la roba de feina he estat xerrant amb el Jordi un company de club. Escalfo una estona que bona falta em fa amb la fresqueta que corre pel Parc Forestal de Mataró.

Veig la sortida dels C1 i ens preparem els del circuït C2. La sortida és en massa. Ens reparteixen el mapa que no podem veure fins que ens donen la sortida. Sense mirar el mapa tots comencem a enfilar muntanya amunt tal com han fet prèviament els del C1. Al poc formem una filera en un petit corriol fins que aconseguim sortir a una pista forestal prou ample on tothom agafa el seu ritme de cursa. Fins la primera fita hi ha al voltant de 2000 metres. Cap problema per localitzar-la. Tot va bé.

La segona fita també la trobo ràpid. Per arribar a la 3, primer cal baixar un fort desnivell entre un bosc ple de matolls, i després enfilar-se amunt. Allà em trobo al Jordi. Un cop localitzada anem per la 4. Toca tornar a baixar i tornar a enfilar-se. Això serà una constant en el dia d’avui.

Per anar a la 5 primer segueixo uns camins amb alguna que altra drecera i finalment decideixo pujar pel dret. Aquí m’equivoco i em costa de trobar-la. Estic convençut d’estar al lloc correcte, però la fita no apareix per enlloc. Veig el Jordi que m’indica que és més endarrere. Cames ajudeu-me. Aquí he perdut força temps. Tan bé que anava! Després a casa tranquil·lament veig exactament quin ha estat el meu error.

La 6 no presenta cap dificultat. El camí a la 7 és llarg. Vaig per camí amb alguns trams de dura pujada. Arribo a la zona de barrancs on ha d’estar i quan l’estic buscant retrobo al Jordi. Ens repartim la feina de cerca (“jo per baix, tu per dalt”) i aviat ja la tenim. Sortim fletxats cap a la 8. Ja hi som a prop. Aviat som un bon grup de gent cercant el mateix. Ara voltem per aquí, ara per allà. El Jordi es decanta per l’esquerra i jo ho faig per la dreta i no hi ha manera de trobar-la. Torno a un lloc (unes runes) on poder iniciar l’orientació de nou i veig clarament on ha estat el meu error. Un altre lloc on he perdut un temps considerable.    

Ara si les darreres fites són fàcils i ràpidament em planto a l’arribada. Temps final 1-38-21, el 21 de 39 participants en el C2. Tindré que aprendre de les meves errades per les properes curses.

Balandrau (2579m.)

Feia dies que tenia ganes de pujar al Balandrau, i aquest matí he agafat el cotxe i amb una mica més d’un parell d’hores m’he plantat a la pista de terra que surt de Tregurà de Dalt i que al cap de 5 ó 6 km. et deixa al peu del camí on hi ha l’indicador “Font Lletera-Clot de la Congesta”.

S’ha aixecat un dia gris, però a mesura que m’apropava als Pirineus els núvols s’anaven trencant  i el sol il·luminava tímidament, encara que grupets de núvols petits s’arrossegaven per les muntanyes.

Bé, és hora de començar a pujar muntanya amunt. El camí és fàcil i es pot seguir sense cap dificultat. Les primeres rampes sense escalfar es fan un mica dures, però aviat arriba una part planera que ajuda a recuperar abans de seguir enfilant amunt. Tal com esperava pràcticament no hi ha neu, i fa il·lusió trepitjar les poques clapes que hi ha.

 

Als 30 minuts passo per la Font Lletera i tinc que fer caminant la darrera rampa abans d’arribar al Coll dels Tres Pins. Porto 47 minuts d’ascensió. Faig una petita aturada per fer alguna foto de la Coma del Freser, el Bastiments i el Torreneules i continuo amunt. Ja queda poc. Ara el camí ja no està tan marcat, però no representa cap problema. Ja veig el cim.

 

Fins aquí encara no havia trobat a ningú. Poc abans fer el cim avanço a una parella.

Una hora 4 minuts fins el cim. Moment de fer fotos i contemplar el paisatge que tinc al davant. Però quan em giro, tot el meu darrera és una gran catifa de núvols que cobreix tot el camí pel que he fet l’ascensió. Sembla que han anat pujant darrera meu.

 

Toca baixar. Abans d’arribar al Coll els Tres Pics ja m’he trobat alguns grups que pugen. A partir d’aquí m’endinso dins de la boira, primer no massa espessa, però mentre baixo vaig perdent visibilitat. Cal vigilar per no perdre el camí. Vaig trobant gent que puja i amb una mica menys de 35 minuts ja soc al cotxe, i de nou cap a casa.

Ha estat una bona matinal de muntanya i un bon entrenament per les curses de muntanya.

Avui no m'he perdut!

Avui he tornat a les curses d’orientació després de sis mesos de no fer-ne i amb la intenció de fer-ho amb una certa continuïtat al llarg d’aquesta temporada.

La cursa era al rodal de Mataró, organitzada pel club OROS. Hi he anat amb un company, el Carles amb qui ens coneixem de les curses d’asfalt. Tots dos competim a la mateixa categoria (H40) i per tant fem el mateix circuït. Avui ens tocava trobar 18 fites en un recorregut de 3.600 metres i 180 metres de desnivell.

Hem arribat amb molt de temps i després de la calor d’ahir feia una mica de fresqueta, però aviat hem gaudit d’una temperatura certament agradable. Abans de començar hem estat comentat les dificultats que encara ens presenten aquestes curses, sobre tot, la interpretació exacte dels mapes i la seva simbologia que no hi ha manera d’aprendre.

Després d’escalfar una mica em tocava sortir. 4 minuts més tard ho feia el Carles. Un cop orientat el mapa en el triangle de sortida, he anat trobant les primeres fites sense dificultat. A la tercera fita em trobo al Carles. Ja m’ha recuperat els 4 minuts!. Però tinc la sensació d’anar bé. De la fita 4 a la 5 travesso un terreny en pujada cobert per matolls alts i quan en surto em trobo que vaig ple d’una mena de punxes de cintura en avall. Sort que no punxen! Com diu algú semblem uns “Espinetes”. Un cop a la fita 5 faig servir de nou la brúixola per orientar el mapa. Serà la darrera vegada per avui. Faré la resta de la cursa orientant-me tan sols amb la interpretació les senyals del mapa. Arribo a la 6 situada dins una rassa i quan en surto arriba en Carles. Ja no ens tornarem a veure fins el final. Entre la 6 i la 7 i aquesta i la 8 hi ha molta distància però les localitzo sense problemes, i amb temps per fer una petita aturada tècnica per canviar “l’aigua de les olives” que feia estona que em molestava.  

Al passar per la fita 9, la teòrica meitat de cursa miro el temps que porto, 45 minuts, però ara venen un seguit de fites que estan molt juntes i que faig molt ràpid. Em trobo un nen que fa un circuït d’iniciació i em pregunta on es troba en el mapa. M’aturo i li hi indico. Segueixo. Arribo a la 15.

 

Ja veig clarament on es troben les fites que falten. Les localitzo ràpidament i acabo amb 1-12-20.

És el moment de beure, menjar alguna cosa i treure’s les punxes de la roba. Estem tots entretinguts amb la mateixa feina una bona estona. És el primer cop que aconsegueixo fer una cursa d’orientació sense perdrem en cap moment. He fet el millor temps de totes les curses en les que participat. Estic molt satisfet, m’ho he passat molt bé.

Un cop a casa consulto els resultats i he fet el 6è dels 33 que feien el circuït C2, i només a 4 segons del 5è i minut i mig del 4t. Ara a esperar la propera d’aquí a dues setmanes a veure si es confirmen aquestes bones sensacions.