Rogaining perfecte i últims

Segona rogaining de la temporada i repeteixo equip amb Joaquín i Marcel. Arribem a Sant Feliu de Boixalleu amb temps per tots els tràmits previs a la cursa sense cap pressa. No fa fred. S'ha aixecat un dia assolellat que ens acompanyarà al llarg de tota la jornada.

Un cop tenim el mapa a les mans, observem bàsicament tres zones, dues de bosc, una al Nord i l'altra al Sud i una extensa zona de conreus en el bell mig del mapa amb la població d'Hostalric a l'Est. En el bosc de la zona Sud és on veiem més fites i de més valor. Dividim la zona en dues parts amb una primera part al Sud-Oest amb 10 fites i decidim l'ordre en que les farem.

Donen la sortida i una bona colla anem a cercar el mateix pas obligatori per passar a l'altra banda de la carretera. Es tracta d'un pas soterrani que acaba en un mur. Només començar ja ens topem amb el mur, i nosaltres que pensàvem que el famós mur no era fins el km. 30! El Marcel com a bon camàlic de l'equip ens fa la cadireta per ajudar-nos a superar el mur i després nosaltres l'ajudem des d'alt. Tota una feina d'equip. Passem per un polígon industrial lleig com tots els polígons i travessem el riu i l'autopista per endinsar-nos ja dins del bosc a la cerca de la primera fita, la 67.Arribem al tàlveg on suposem que hi ha la fita, però no hi és. Som tres equips buscant. Juntament amb el Toni Camacho anem a veure si està al següent tàlveg i allà la tenim. Gairebé mitja hora per la primera. No és pas un bon inici de cursa. Tornem al corriol i després per un camí ample i continuant pel camí obert per una línia elèctrica arribem a la segona fita (65). Una forta pujada primer, per després planejar i baixar ens mena a la tercera, la 38. Seguim trotant per camins i després d'uns petits dubtes en una hora de cursa ja tenim 4 fites i 21 punts. Hem recuperat el temps perdut en la primera fita.

No trobem el corriol que buscàvem i travessem el bosc. La jugada ens surt bé i espeteguem en una cruïlla de pistes. Després de consultar el mapa, seguim la que tenim al davant fins arribar a prop de la 82. Entrem dins del tàlveg i ja es nostra.

El camí que ens porta a la 69 és preciós, en lleugera baixada i entapissat d'una fina capa de verda herba. Un cop la tenim l'hem de refer per anar cercar la 57 i després la 70, totes dues en petites construccions, la primera just a la porta.

Comencem a tenir gana, però decidim acabar totes les fites d'aquesta zona abans d'aturar-nos. La 79 està en un barranc i ens hem d'endinsar pel mig del bosc fins arribar al fons del mateix. L'hem clavat. Ha estat més fàcil del que ens pensàvem. Sortim fàcilment del barranc i de nou per camins fem la 43 en una clariana dalt d'un turó amb bones vistes de la zona plana de la cursa.

Hem fet totes les fites de la zona Sud-Oest, portem 2 hores 15 minuts i 58 punts, una bona mitjana. Ens asseiem una estona i ens avituallem com cal abans de continuar. Aprofitem per planificar les següents fites a fer, zona Sud-Est del mapa. Deixarem la 60 i la resta les farem totes.

Bona i ràpida baixada fins arribar al pla al costat d'uns camps i unes cases abans d'enfilar cap a l'altre cantó del mapa. Ara toca pujar de valent, primer fins a la 89 i després el veritable “Tourmalet” de la cursa camí a la 90, amb unes rampes molt dures on tots bufem de valent en els 23 minuts que estem pujant. Sempre vaig al darrera amb el ritme més lent que els meus companys. Quan ja ensumo la fita accelero i els deixo enrere
per guanyar el premi de la muntanya.

Hem assolit 9 punts i ara baixem a tot drap aprofitant el fort desnivell. Arribem a la 33 amb poca estona, però amb les cames força tocades i seguim baixant. Davant nostre s'aixeca imponent el Turó de l'Home emblanquinat.

En un petit turó localitzem la 45 sense problemes i a continuació hem de rodejar una propietat privada per agafar el corriol que ens ha de portar a la 86. Ja som a tocar de l'autopista i ni senyals de la torre on ha d'estar la fita. La veiem a dalt de tot d'una pendent i cap allà anem. Ja la tenim. Portem gairebé 4 hores de cursa i 16 fites.

Fem la 41 darrera d'una casa abandonada i creuem a l'altra banda de l'autopista i després travessem el riu pel mig de l'aigua. Quedem ben frescos de peus abans d'assolir la 46. Agafem el corriol que ha de passar per la 36, però no hi és. No era el corriol exacte i hem de rectificar. Ens suposa una curta però bona pujada que a aquestes alçades de la cursa es fa notar en les nostres cames.

La 54 la trobem més fàcil del que ens pensàvem i un cop allà canviem els plans per assolir la 75. Ho fem vorejant les muralles del castell d'Hostalric pel petit caminoi que han deixat marcat els orientadors que ens han precedit al llarg del dia.

Entrem en la darrera hora de cursa, i ara és important no cometre errades. Hem de rectificar en el pas escollit per travessar a l'altra banda de la carretera i de les vies del tren. Agafem un ritme lent, el cos ja no ens permet anar més ràpid. Fem la 72 i de camí cap a l'arribada la 53. Decidim arriscar-nos i intentar trobar la 59, són 5 punts. Un cop la marquem tenim 9 minuts per acabar sense penalitzar. Sortim dels camins i agafem la carretera en lleugera baixada. Anem a tot el que podem, davant el Joaquín, després el Marcel i jo una mica ressagat.
Intento anar el més ràpid possible, allargant la gambada. És un final una mica agònic. Ja hi som. Penalitzem els 5 punts per tan sols 25 segons.

A l'arribada ens espera un bon avituallament i poder comentar la cursa amb altres companys. Estem satisfets de com ho hem fet, de l'elecció de fites i rutes, del nombre de fites assolides i del punts: 24 fites i 131 punts. El millor resultat de totes les rogaining que hem fet, aquesta és la setena. Però en canvi ens classificat 7è de 7 equips veterans. Com corren els veterans! En canvi som l'equip 30 de la general de 85 equips classificats.

Ja estem pensant en la propera, el 9 d'abril a Collserola.

Les tines de la Vall del Flequer

Des que vaig veure aquesta ruta en un llibre de Patrimoni arquitectònic de la Xarxa de Parcs Naturals de  la Diputació de Barcelona que tenia ganes d'anar a fer aquesta passejada per poder contemplar aquestes curioses construccions del segle XIX.

Fa temps que sóc molt conscient que el paisatge ha canviat molt amb la desaparició de conreus tradicionals i en aquests cas amb la desaparició de les vinyes degut a la fil·loxera.

Barraca de vinya amagada entre la vegetació

Aquest passeig ha estat tota una descoberta. El punt de sortida està en un petit aparcament a la dreta en la carretera que va del Pont de Vilomara a Rocafort, en el desviament cap a Oristrell.

Al mateix aparcament hi ha un plafó indicatiu de la ruta SL-C-52. És una passejada sense cap dificultat.  Només cal seguir les indicacions que anem trobant pel camí i contemplar aquestes construccions que en altres temps eren utilitzades pels pagesos d'aquestes contrades.

Iniciem el camí

Les primeres que trobem són les Tines del Bleda, un simple aperitiu de dues tines.
Molt a prop i després de creuar la riera hi ha les Tines del Tosques. Aquí hi ha en veiem 4.

Tines del Tosques

El camí es va fent estret i es converteix en un corriol de bon caminar primer en pujada i més endavant en baixada pel mig d'un bosc on fa anys tot havien estat vinyes. Podem contemplar a l'altra banda de la riera unes quantes barraques de vinya i les antigues lleixes encara dempeus del que havien estat conreus de vinyes en el moment en que la importació d'aiguardent a Amèrica era un important negoci per tota la contrada del Pla del Bages. Després d'un petit descens ens apropem de nou a la riera i podem contemplar l'impressionant conjunt de les Tines de l'Escudelleta on podem compatibilitzar fins a 12 tines.

Travessem de nou la riera i enfilem camí amunt. Un cop arribats aquí ja es pot tornar però si seguim el camí en direcció a Rocafort, arribem en poc temps a les Tines del Ricardo just al costat de la riera de la Vall del Flequer, un conjunt que encara està en ple procés de restauració.

Tines del Ricardo

Veiem un indicador de El Flequer i seguim el camí ara en pujada. Al costat del camí anem trobant tines, aquest cop solitàries, fins a tres, i més endavant hi ha El Flequer, el mas que dóna nom a la Vall i que també té tres tines més al seu costat. Està abandonat com molt dels masos del nostre territori en un procés de deteriorament important si no es fa quelcom per a conservar-lo.

El Flequer

Les indicacions del SL-52 segueixen però ja en tenim prou per avui i tornem cap a l'aparcament on hem deixat el cotxe, després de passar un agradable matí contemplant aquesta vall farcida d'aquestes curioses construccions que ens fa pensar on que devia ser la vida en aquestes terres en altres temps.

Panoràmica de la Vall del Flequer

Alella

Afronto aquesta cursa amb ganes. Reviso i fa just tres mesos que no participo en cap cursa d'orientació en el que podríem anomenar format clàssic. Les meves dues darreres curses d'orientació han estat dues rogainings i m'haig de remuntar al TICBCN 2010 a mitjans de novembre per trobar la meva darrera cursa.

Tant la zona com el mapa són nous. A més avui hi ha dues novetats més. Estreno les sabatilles, unes Trabucco. Sempre havia sentit parlar molt bé les Trabucco, però mai les havia calçat. I porto una brúixola de préstec, ja que la meva la vaig perdre a l'Espluga Calba i encara no he comprat la nova.

En el viatge cap a Alella trobem pluja, i un cop allà està plovent a bots i barrals. Tinc molts dubtes de si fer o no la cursa. Plou massa. No són l'únic que tinc dubtes en la zona de sortida. Ho comentem amb el Manel i amb altres orientadors. No sabem massa què fer. No ens ve gens de gust fer una cursa sota la pluja que està caient en aquells moments. Finalment estem de sort i mentre esperem la nostra hora de sortida deixa de ploure, i aconseguirem fer tota la cursa en sec, excepte algunes poques gotes molt cap el final de la cursa.

M'agrada el terreny. Hi ha una mica de tot, camps de conreu (vinyes), zones obertes amb matolls que molesten per córrer, petites zones de bosc i una zona urbana.
Malgrat la pluja que ha caigut no hi ha massa fang encara que cal anar en compte amb els bassals. Es pot mantenir un bon ritme de cursa. El primer grup de fites està al mig d'un bosc rodejat de  vinyes i totes molt juntes. Fetes les 10 primeres (33 minuts) passem a una zona oberta amb matolls alts que alenteixen la cursa, plenes de camins d'un possible circuït de moto-cros, que abandonem per anar al poble a fer dues fites urbanes, per després tornar de nou a aquesta zona abans de donar per acabada la cursa. En tota aquesta part la distància entre fites és més gran.

En la zona urbana, per cert molt divertida, és on noto més la falta d'entrenament, ja que és una zona on es pot córrer a velocitat alta, però no aconsegueixo el ritme desitjat.

Finalment acabo amb bon regust, 1-14-25 per 5300 metres, 250 de desnivell i 20 fites, posició 26 de 68 classificats. No he tingut problemes d'orientació al llarg de la cursa, sense perdre de temps significatiu en cap fita, tret d'una mica cercant el lloc precís de la fita 13 que estava una mica amagada.

Ha estat un bon entrenament pensant en que ja no queda massa llunyà l'inici de la Copa Catalana d'aquesta temporada.

La brúixola

En la darrera cursa d'orientació, la rogaining de l'Espulga Calba vaig perdre la brúixola de dit. Quan em vaig iniciar en les curses d'orientació ho vaig fer amb una brúixola que feia temps que corria  per casa i que de fet gairebé mai havia utilitzat per res. A mesura que vaig anar fent curses vaig veure la necessitat d'utilitzar una brúixola de dit. Abans de comprar-la el primer que em va assessorar sobre el seu funcionament va ser en Joan Sánchez d'Aligots a l'acabar una cursa popular.

Vaig tenir clar que si volia continuar fent curses d'orientació la nova compra seria imprescindible, però tampoc era un estri fàcil de trobar. Portava ja una vintena de curses quan finalment en una cursa de Copa Catalana a Santpedor a la tardor del 2007 li vaig poder comprar al Lluís Ferrer. La compra no va pas ser senzilla, ja que en el moment de decidir-me pel model van començar les preguntes: per la ma dreta o per la ma esquerra ? i altres preguntes molt més tècniques per les que fruit de la meva ignorància no tenia resposta. Simplement volia una brúixola de dit.

Pensava que només pel fet de tenir la nova brúixola milloraria molt en les curses d'orientació i no va pas ser així. La mateixa cursa de Santpedor va ser un desastre i em continuava costant molt afinar l'orientació i fer un bon ús de la nova brúixola. Al finalitzar la cursa vaig tornar a demanar consell a un expert. La víctima aquest cop va ser en Lluís Trunas.

Amb el temps i a mesura de fer moltes curses i també un curs vaig anar a aprenent el seu maneig i he anat  guanyat habilitat. Fa poc, a finals de novembre en el TICBCN2010 vaig afegir-hi un nou estri a la brúixola: una lupa per poder veure millor els detalls del mapa. Estava molt content amb el nou artifici i creia que em podria ser de molta utilitat en properes curses. Noméshe tingut la oportunitat d'utilitzar-la en un parell de rogainings.

La vaig deixar al terra al davant del fita 83 de The Wild Boar 2011 per fer les meves necessitats. Estava junt amb el mapa. Vaig agafar el mapa amb preses per prendre la decisió, juntament amb els companys del meu equip, de quin camí seguir. Una mica més enllà de la fita vaig ser conscient que m'havia deixat la brúixola al terra. Vaig tornar enrere ràpidament, però ja no era enlloc.

Aquí va quedar abandonada la pobre brúixola

i de ben segur que va passar a altres dits

M'ha fet un bon servei, en gairebé un centenar de curses. Em sap greu haver estat tant descuidat, encara que després he comprovat que en aquella cursa es van perdre moltes coses, fins el punt que la podríem anomenar la cursa dels objectes perduts.

Per culpa del meu mal cap em tocarà rascar-me la butxaca, i no podré trigar massa a decidir-me a fer la comprar ja que aviat tornaré a participar en una nova cursa d'orientació.

Barri de Gràcia o districte 5

Aquest estiu vaig iniciar el projecte de fer una passejada per cada un dels barris de Sabadell, captar algunes imatges i escriure quelcom al bloc. Ja n'he col·leccionat alguns: Can Gambús, Sant Oleguer, Creu de Barberà i Campoamor i Poble Nou.

Fa un parell de setmanes vaig anar al barri de Gràcia. De camí vaig passar pels carrers de Can Feu amb les seves característiques casetes, molt similars a les casetes del Cal Garcia del barri de Sant Oleguer, però en aquest cas construïdes per la Caixa de Sabadell allà en els anys 60.

En aquest barri i abans de travessar la via del FCG passem per davant del que fa molts anys havia estat primer la discoteca Scorpions i després el Blau-blanc. Als anys setanta havia anat sovint al Scorpions, quan els carrers encara eren de terra. Allà recordo haver agafat la meva primera borratxera.

Passada la via aviat ens topem amb l'Escola Teresa Claramunt, un edifici nou que va substituir dos edificis escolars molt vells. Darrera hi ha IES Pau Vila, un dels instituts veterans de Sabadell i també l'espai que havia estat l'antiga pista de l'OAR Gràcia on havia jugat molts partits de handbol.

És un barri que segueix l'esquema de la quadricula dels eixamples moderns, amb carrers que van de nord a sud i carrers d'est a oest, i amb dues zones ben delimitades: la zona de cases baixes i la zona per usos industrials. Malgrat que s'han construït alguns pisos i algunes cases s'han reformat i modernitzat encara es conserven moltes cases en el seu format original. Tot voltant trobo una plaça interior que desperta la meva curiositat per la seva particular singularitat, la plaça Fivaller. És un lloc on es respira tranquil·litat.

Des de ja fa una vintena d'anys que aquest barri es el centre d'una forta polèmica que amb el temps no ha fet més que agreujar-se. Fins i tot, fa poc el programa Callejeros va dedicar-hi un programa. Amb poc temps algunes indústries van donar pas a locals d'oci i lleure, fins a constituir-se en la coneguda Zona Hermètica que els caps de setmana atrau a una gran munió de joves amb ganes de gresca i soroll que contrasta amb al tradicional tranquil·litat que sempre s'havia respirat al barri. Aquest tipus de concentració que mai són massa
bones ha creat un rebuig important per part dels veïns que es queixen dels sorolls nocturns que generen aquestes activitats en els seus carrers.

De tornada a casa passo pels costeruts i intricats carrers de la Serra de Camaró, una zona ben peculiar a tocar del Parc de Catalunya, acabant així la volta sencera pel districte 5è.

The wild boar: tercera edició

Recordo fa tres anys quan això de les rogaining era totalment desconegut. Aquesta va ser la primera, tota una novetat per tothom. Gairebé ningú sabia ben bé el que era. Simplement teníem la intuïció que podria ser una modalitat d'orientació interessant pels diferents ingredients que incloïa: orientació, estratègia, treball en equip, llarga distància.

Ens hi hem enganxat i aquesta tercera edició de la rogaining de l'Espluba Calba serà la nostra sisena rogaining. Segueixo fent equip amb Joaquín, un company de Terrassa amb qui ens compenetrem bé. Aquesta vegada ens acompanyarà Marcel, en el seu debut en aquest tipus de competició.

Complim el mateix ritual de cada una de les dues edicions anteriors: sortir ben d'hora i aturant-nos a La Panadella a menjar. Allà ens trobem a la Mª Pau, el Lluís i la Valentina que formen un altre equip. Un cop ben avituallats cap a l'Espluga Calba. Arribem ben aviat i tenim temps de realitzar tots els tràmits pre-cursa amb tranquil·litat i sense cap presa.

El nostre gran temor d'avui és el fred, encara que en realitat no fa ni fred, ni calor. Simplement el termòmetre marca 0 graus. Se'ns fa difícil prendre la decisió de com abrigar-nos, però finalment ja som a la plaça de l'església esperant que ens lliurin els mapes, en una zona de sol i a recer del fred vent que s'escola per una de les cantonades.

Un cop tenim el mapa i veiem la distribució de les fites som conscients que no serà una rogaining fàcil. Estan molt disperses i molt lluny unes d'altres. En parlem amb el Joaquín., El Marcel ens deixa fer a nosaltres. Decidim la ruta de les primeres fites: 48, 99, 67, 76, 46, 83. Allà replantejarem l'estratègia de cursa tot fent un mos.

Toquen la una a les campanes de l'església i comença la cursa pels carrers del poble. Sortim del poble trotant entre un grup nombrós d'orientadors, i gairebé sense deixar uns camins força amples ja tenim la primera (48). Ja hem entrat en calor i fem una petita aturada per treure'ns roba.

Travessem uns camps entre una munió d'orientadors que fan el mateix. Trotem a un ritme tranquil per un camí ample.

Portem un bon ritme de cursa

Després de travessar de nou uns camps comencem a baixar i a baixar per uns marges força drets, on cal cercar, a vegades, la millor opció fins assolir la segona fita (99), una bona picossada de punts.

Però ara toca pujar tot el que abans havíem baixat i retornar al camí i creuar-lo en direcció a la 67 que aviat també és nostre. Estem a dalt d'un turó i el camí cap on volem anar estar a sota. Baixem pel dret sense massa dificultat i poc després d'arribar al camí agafem un petit corriol que tot fent giragonses s'enfila camí cap a la següent. Recordo aquest camí perfectament de la primera edició en que el vam fer baixant en la darrera part de la cursa.El corriol es va fent ampla i deixa de pujar, el que ens permet tornar a trotar i assolir la 76. Seguim trotant pel camí fins la 46.

I ja en van 5

Ara agafem un camí ample de baixada de bon trotar i travessem uns camps. Al fons contemplem uns molins de vent moderns, i enfilem el camí en direcció a la 83 tot caminant.

Molins moderns en l'horitzó

Veiem el coll ample on ha d'estar davant nostre, i cerquem la millor manera de pujar-hi entre els marges. Ja hi som, ja la tenim. Tal com havíem planificat en la plaça de l'església, decidim aturar-nos,  fer un mos i plantejar-nos per on seguim. Portem 2 hores de cursa. En tot aquest “impasse” perdo la brúixola i malgrat tornar enrere no som capaços de recuperar-la. El Marcel em deixa la seva per la resta de la cursa.

A prop d'aquí es va quedar la meva brúixola

Amb les forces recuperades anem cap a la 39, primer travessant uns camps i després ja per camins que ens menaran a la ruta de la calç. Hi veiem indicadors de la ruta mentre fem 4 fites que estan prou juntes, moltes d'elles en coves o en forns de calç, una la 59, molt amagada i que en un primer moment ens la passem de llarg, i la 108 amb una certa dificultat tècnica però que no ens suposa cap problema ja que l'ataquem molt bé, el mateix que la 60, en una clariana que sabem trobar amb relativa facilitat amb l'ajuda d'una bona interpretació de les corbes de nivell.

         

 En plena ruta de la calç

Estem en el punt més allunyat de tot el nostre recorregut i decidim emprendre el camí de tornada i anar recollint tots els punts que ens sigui possible trobar pel camí, després de més de 3-30 de cursa.

Seguim un camí ampla en direcció nord. Les forces comencen a escassejar i trotem lentament en les baixades i plans. Vaig més lent que Joaquín i Marcel i em costa seguir el seu ritme. Ens hem d'enfilar dalt d'una terrassa per fer la 68. Aquesta curta pujada i posterior baixada ens fa mal. Ens avituallem una mica mentre plantegem el que ens queda de cursa.
Passem de les 4 hores de cursa. Comencem a agafar fred i ens hem d'abrigar. Ens donarà per 3 o 4 fites més i prou. Cerquem rutes fàcils tot preveient que en qualsevol moment es podrà fer fosc i que ja no podrem anar massa ràpid.

La següent (107) és a prop de Fulleda dins d'una casa abandonada.

Una fita en unes runes encantades

La 88 la tenim en una cova al costat del camí. Sempre que podem trotem a les baixades. Encara tenim una bona llum i veiem com a poc a poc el sol es pon darrera l'horitzó.

La llum solar es va amagant

Trotem sempre que trobem una petita baixada i fins i tot en algun tros pla, però el Marcel va molt castigat, i jo tampoc estic per massa alegries. La 105 serà la nostra darrera fita. Encara no és del tot fosc i rodegem un camp per anar a buscar un camí, i així evitar fer un desnivell innecessari. Ja el tenim. Comença a ser necessari el frontal per mirar el mapa, però podem seguir el camí sense dificultat. Dubtem d'anar a buscar una altra fita, però no ho veiem del tot clar (bé, més aviat ho comencem a veure tot molt fosc) i ja no deixem primer el camí i després la carretera en baixada fins arribar a l'Espluga Calba. Veiem llums en moviment en un turó proper on hi ha la fita que hem renunciat anar a buscar. Calculem que tenim temps de sobre. Ja som al carrers del poble, buscant la pujada al castell. Arribem en 5-47, 14 fites i 81 punts. Gairebé no hem necessitat el frontal.

Hem fet menys fites i menys punts que l'any passat però estem molt satisfets de la nostra cursa. No hem comés cap errada. Les fites les hem trobat sense problemes. Creiem que en línies generals hem fet una bona elecció de recorregut i que donada la nostra condició física actual i la dispersió de les fites en el mapa el resultat és prou bo.

Molt de fred a l'arribada. Es fa feixuc canviar-se de roba. Sort que el sopar com sempre està genial, aquest cop en una sala renovada i amb molt bona calefacció, tot comentant la jugada amb altres companys. Surten els resultats i es confirma que no ens ha anat tant malament, equip 56 de 137 classificats i 6è de la nostra categoria de Homes Veterans de 14 equips classificats. Ha estat un bon començament de la temporada 2011 d'orientació.

Un cop ben sopats marxem cap a casa a fer plans per les properes rogainings.

Mar i Murtra

Blanes ens ha rebut amb un matí fresc i amb un lleuger vent que augmentava la sensació de fred. Al sol encara s'estava bé, però calia evitar quedar-se aturat a l'ombra. He arribat just de temps: aparcar, recollir el pitrall sense cap problema, canviar-me i escalfar tan sols cinc minuts abans de posar-me darrera d'un munt de gent a punt per sortir.

La sortida és al passeig davant del mar, i pel mateix passeig es corren els dos primers kms. Aviat passen els primers embuts i poso un bon ritme de cursa. M'he marcat un objectiu final entre 1-45 i 1-50 i amb aquesta idea vaig passant els primers kms. totalment plans amb bones sensacions i amb força a les cames, primer per asfalt, i després ja per camins de terra. Passo els primers 5 kms. en 25-40, una mica per sota de les meves previsions. Tinc coixí per quant la cursa deixi de ser plana.

Fem unes quantes giragonses per superar algunes de les carreteres principals i ens posem a córrer per camins de terra, ara amb lleugera pujada, i en ocasions, les menys, amb lleugera baixada, rodejats de petites zones boscoses que fan la cursa més agradable. Tracto de mantenir el mateix ritme, malgrat les pujades i aprofitar les baixades per recuperar. Passo el km. 10 amb 53 minuts (27-20 els segons 5 kms.).

Fins aquí les cames han respost bé, però a partir d'ara ja no van tan lleugeres i me les començo a notar. Aviat entrem en la part més maca, però també més dura amb continues pujades, i sobre tot, passat el km. 12 algunes rampes amb un desnivell una mica considerable, però que permet córrer. Alguns caminen i vaig deixant gent enrere. Passem pel costat d'una zona de taules i focs on ja hi ha alguna gent fent botifarres a la brasa amb una olor que fa venir gana. Intento marcar-me un ritme exigent i em trobo amb forces, però amb ganes d'encarar ja la baixada final.
Passo el km. 15 amb 1-21-30 (28-30 en aquests 5 kms), i la pujada continua una estona més. Poc abans del km. 16 arriba per fi la baixada. Allargo la gambada tot el que puc. Són agradables aquestes pistes forestals amples que permeten deixar-te anar sense cap perill ni dificultat i agafar un bon ritme. Són aproximadament un parell de km. de baixada pronunciada fins arribar als carrers asfaltats de Blanes. En el darrer tram, ja pla, excepte un pont de vianants que travessa una carretera malgrat intentar posar un bon ritme, les cames ja no poden més i perdo algunes posicions. M'intento enganxar a alguns dels que m'avancen, però no m'és possible. Aturo el rellotge en 1-47-11 (25-41 en els darrers 5 kms. el mateix ritme que els primers kms. de cursa) i 692 de 1015 classificats.

Resum orientador 2010

Resum orientador en lloc de resum atlètic ja que pràcticament aquest any tan sols he fet orientació. Només he tret el nas en dues curses de muntanya al llarg de la temporada, la cursa nocturna dels Mussols i la cursa del Farell. I m'he oblidat completament de l'asfalt i del que és córrer una cursa  portant un ritme regular. Encara que sembli mentida ocasionalment sento nostàlgia per retrobar aquelles sensacions.

He debutat en la categoria H35. Tenia ganes de córrer en una categoria on suposadament les fites eren tècnicament més difícils i les curses més llargues, tal com a mi m'agraden, i en la que no rebria cap pressió per assolir posició de podi. De fet el meu objectiu no era un altre que no doblar el temps del guanyador, per altra banda, objectiu gairebé sempre assolit. De fet i per diferents motius, enguany no he fet massa curses de Copa Catalana.

He participat també en la Copa Barcelona sprint. M'agraden aquest tipus de curses molt diferents a les curses clàssiques d'orientació. Són molt ràpides amb poc temps per pensar, moltes fites a trobar en poc espai, molta facilitat per cometre errades i en les que es corre amb una gran tensió i amb el cervell pensant constantment.

Va ser precisament en la darrera cursa de la Copa Barcelona a Sant Cugat en la que després d'una primera part de temporada en un bon estat de forma fruït d'un entrenament regular em vaig trobar molt cansat i amb molt mal de cames que em va posar sobre al pista de que alguna cosa no acabava de rutllar.

Vaig participar en alguna cursa més, entre elles la meva cursa nº 100 d'orientació a Peguera en un entorn i un terreny magnífic en el que malgrat l'esgotament que arrossegava vaig gaudir molt. Després d'unes quantes proves em van diagnosticar una manca de ferro important que va suposar estar gairebé dos mesos aturat fins començar a recuperar uns nivells normals.

Fins a mitjans de juliol no puc entrenar de nou. Des d'aleshores no ha estat fàcil recuperar la forma. He necessitat força temps. Podríem dir que ara ja em començo a trobar bé una altra vegada.

Aquest també ha estat el segon any de les Rogainings. També són curses molt divertides on la resistència física hi juga un important paper, així com la compenetració amb el company d'equip amb qui fas las cursa. Ens ho hem passat molt bé amb el Joaquín i estem molt satisfets sobre tot de la darrera, la Rogaining de El Corredor on es va sortir una cursa rodona.

Cursa popular de Calella 

Al llarg de l'any he combinat la participació en les curses i els entrenaments, amb sortides a la muntanya tan en solitari com acompanyat. És una activitat que cada cop m'agrada més, sobre tot, l'exploració de nous camins.

Acabo la temporada amb gairebé 1800 km a les cames. He sortit a córrer 191 dies i totalitzat 222 hores d'activitat física. En el meu historial atlètic sumo 227 curses de diferents distàncies i modalitats i 109 d'orientació.

Per la propera temporada em plantejo seguir participant en la categoria H35 tractant d'assolir millors resultats, així com també en les rogaining. Possiblement també participi en alguna cursa de muntanya o asfalt i el que és del tot segur és que continuaré gaudint de la muntanya i la natura amb l'exploració de nous camins i indrets.

Corrent en pista

De nou torno a córrer en pista. És la tercera vegada. Participo en les 24 hores per relleus que organitza corredors.cat com a forma de recolzar als que estan fent les 24 hores en pista.

L'eskamot vallesà ha aconseguit fer un equip i faré dos relleus, un dissabte al migdia i l'altre diumenge al matí. En principi havien d'estar dos relleus d'una hora, però canvis d'últim moment, així com algú que no es va presentar a l'hora pactada han allargat la meva participació més del previst.

Malgrat ser una competició, m'ho prenc com un entrenament. L'objectiu inicial és poder córrer a un ritme proper als 5 minuts el km.

Dissabte al migdia tinc molts problemes per deixar el cotxe i arribo tard a les Pistes. Estan a punt de fer el relleu entre l'Anna i el Mena i, per tant, hauré d'esperar una hora i mitja per posar-me en acció. Aprofito per gaudir de l'ambient.

A les 14.30 em poso a donar voltes. Tracto de portar un ritme regular, però no és fàcil. Em trobo bé i les sensacions a estones són molt bones. No ho sé del cert però el meu ritme deu estar entre 5-15 o 5-20 el km. No està malament. Quan ja veig al meu relleu a punt tracto d'accelerar en les darreres voltes. Encara tinc forces. Finalment passo el xip a l'Yves que segueix endavant amb la seva barretina i el seu esquellot. Han estat 1-28.

L'endemà arribo a les Pistes que encara és fosc. Plovisqueja una mica. El que està fent el relleu és el Xavi i espero que arribi la meva hora, les 8. Ja clareja quan començo a rodar per la pista sota un lleu plugim. No fa fred i no molesta massa.

Diria que porto el mateix ritme que ahir, encara que vaig afluixant. Començo entre 2-10 2-15 per volta però vaig baixant fins fer les voltes a 2-20 2-25. Quan s'apropa l'hora de fer el relleu no aparèixer ningú i em toca continuar corrent fins que es pugui trobar una solució.

Arriben la Teresa i el Pau que són els dos darrers rellevistes de l'eskamot i faran les 2-45 que resten. Agafa el relleu la Teresa. Aquest cop han estat 1-12. No ha estat malament.

Estic una estona com espectador i finalment torno a casa deixant al Pau donant voltes a la pista.
Parlem que el proper any hem d'organitzar dos equips, un de Terrassai un altre de Sabadell. Podria ser divertit.

Aprofito el Farell per posar-me a prova

Un any més he seguit la tradició d'anar a córrer la cursa de muntanya del Farell. Com moltes vegades la he utilitzat per conèixer el meu estat de forma actual. De camí cap a Caldes de Montbui penso que tret la cursa dels Mussols es la meva primera cursa de l'any que no és d'orientació.

Gairebé em sento estrany en l'ambient d'aquestes curses multitudinàries i tots els rituals que comporten. Em retrobo amb alguns companys que fa molt de temps que no veig. Entre ells Roque Lucas, un company amb el que vam estudiar junts el Batxiller Superior, jo de lletres, i ell de ciències, però que coincidíem en les classe de matèries comunes. I ens hem anat retrobant en algunes curses. Que jo sàpiga és l'únic que ha participat en totes les edicions de la cursa de la Festa Major de Sabadell. Des de ja fa temps que es dedica a les curses de llarga distància com la UTMB i altres d'aquest estil.

Començo la cursa des del darrera. Ja no estic acostumat a aquest tipus de sortida. Intento agafar un bon ritme pels carrers del poble abans d'afrontar la primera pujada llarga de la cursa. Arribo amb forces a la mateixa i aprofito per avançar algunes posicions. Acabada la pujada miro el crono i tan sols he millorat mig minut el temps de l'any passat. Tenia la sensació d'anar molt millor!

Ara venen els puja i baixa típics d'aquesta cursa. Com sempre perdo a les pujades el que guanyo a les baixades. En el primer tram de baixada aconsegueixo seguir avançant atletes, però quan aquesta ja no és tan pronunciada el meu ritme no és massa bo. Procuro anar el més ràpid possible, però de seguida noto que no tinc velocitat. Acabo amb un temps final de 1-13-42 per 1-13-09 de l'any passat, 626 de 864 arribats i 95 de la meva categoria de 146 arribats.

Està clar que no estic en una gran forma, però tampoc estic tant malament. Ara és qüestió de planificar un entrenament que em permeti augmentar el ritme de cursa, així com també fer les pujades amb més facilitat, un dels meus punts dèbils darrerament.