dilluns, 14 d’agost de 2006

Peña Oroel

Aquesta era una cursa diferent, era una cursa fora de Catalunya. No acostumo córrer tan lluny, però aquesta vegada he fet coincidir uns dies de vacances al Pirineu Aragonès amb la celebració de la cursa.
És una cursa de muntanya tota ella de pujada excepte el primer quilòmetre. Són 1000 metres de desnivell en poc més de 10 kms. Ja abans d’arribar a Jaca veig la muntanya objectiu. Per on pujarem ?
Arribo a Jaca i compleixo amb els rituals pre-cursa. Com que no hi ha massa competència per posar-se al davant decideixo posar-me en segona línea, just al darrera d’Agustí Roc. Tot un luxe, a veure si se m’encomana alguna cosa. Com que no conec el recorregut l’objectiu és sortir fort per evitar algun possible tap que es pugui produir quan el camí s’estreny.
Sortida,i aviat no para d’avançar-me gent. Un cop fora de la població, els primers quilòmetres són per pista forestal amb pujades suaus, mentre ens apropem a la muntanya. No es corre massa bé per la quantitat de pedres del terra. Les sensacions no són bones. No acabo de trobar el ritme. No parem de pujar. Aviat trobo la posició que em correspon pel meu ritme de cursa. Pràcticament faré la resta de l’ascensió amb aquest grupet de gent. Ara passo jo, ara passes tu.
Després del primer avituallament agafem un petit corriol planer en el que dóna gust córrer. Però lo bo sempre és breu, i aviat em topo amb les primeres rampes que m’obliguen a caminar. De seguida que puc em poso a córrer de nou. A meitat de cursa i anima’t per un grup de gent corro una bona estona fins arribar al camí que amb fortes ziga-zagues pel mig d’un ombrívol bosc de pins ens menarà fins el cim.
És d’agrair que no fa gens de calor. A la pujada anem trobant caminadors que també fan l’ascensió que ens animen amb crits d’Aupa! Aupa! Aquest generosos ànims em fa reprendre la carrera per alguns moments. Fins i tot, un del públic m’arriba a dir que sóc el primer amb barba, una nova categoria de cursa.
Un cop a dalt ja només cal carenejar uns 10 minuts més, amb lleugera pujada fins arribar a la Creu del cim.
Uau!!!! quina vista! El Pla de Jaca i allà més allunyat tota la llista dels grans cims dels Pirineus des de la Collarada fins al Mont Perdut. I també per l’altra vessant de la muntanya totes les planures i ondulacions de l’Aragó.
Estic una bona estona contemplant el paisatge abans de baixar fins el Parador d’Oroel on ens espera un esplèndid avituallament sòlid i posteriorment el lliurament de premis i sorteig de regals. Cal fer una menció especial a aquest sorteig, tant per la qualitat (sabatilles esportives, esquis, motxilles, ...) com per la quantitat. De fet crec que hi havia regal per tothom. Em va tocar una bossa amb mitjons, bossa per portar diners, gorres, .... I tot content amb el regal cap a Jaca a fer un bon dinar.