Al finalitzar la sortida a l’olla de Núria era conscient que em tocava acomiadar les sabatilles i vaig decidir fotografiar-les.
De
fet ja feia dies que havia arribat el torn del recanvi. Però
tinc el costum d’allargar la seva vida al màxim. A les darreres
excursions i curses de muntanya tenia que anar en compte, sobre tot, a
les baixades ja que relliscaven amb facilitat.
Recordo
que vaig decidir comprar-les mentre baixava la Gallina Pelada en la
primera cursa de Berga, la que seria el precedent de la famosa marató de
muntanya de Berga. Era el 2002 hi feia molt de fred. Tota la Gallina
Pelada estava blanca i a la baixada plena de fang no parava de relliscar
i posar el cul a terra. Sóc un bon baixador i m’agrada baixar ràpid,
però aquell dia era impossible. Va ser el darrer dia d’unes Adidas Trail
que entre d’altres m’havien acompanyat a la marató de l’Aneto.
El
dia següent em comprava aquestes Salomon. Les vaig estrenar en cursa a
la primera edició de la cursa de Bastiments potser la cursa de muntanya
més dura de totes les que he fet. Recordo que no s’acabava mai. L’estiu
passat la varem repetir com entrenament amb un grup d’amics.
Des
del 2002 al 2007 són 5 anys i un munt de kms. per pistes forestals,
camins, corriols i per llocs que difícilment podem considerar camins.
Ja tinc les noves. 
Ara
són unes Inov, les he provat en algun passeig per la muntanya i també
en les dues carreres d’orientació. Van bé, m’agraden. Són més lleugeres i
flexibles que les Salomon, unes sabatilles molt rígides pel meu gust.
Els hi espera una bona colla d’entrenaments i de curses de muntanya i
d’orientació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada