dissabte, 28 de juliol de 2007

Tomorrow England

I demà cap a Anglaterra. Fa 30 anys de la darrera vegada del meu viatge a les illes. Aquests darrers dies amb els preparatius del viatge he recordat les meves dues estances a Anglaterra. Una primera quant tot just acabava de fer 17 anys, marxava per tres mesos cap a Anglaterra amb tot la il·lusió d’un adolescent. No era el meu primer viatge sol, però si que era el meu primer viatge sol a l’estranger a terres llunyanes, i a més no era per pocs dies. Vaig estar tres mesos! Es va convertir en un veritable viatge iniciàtic. Encara guardo una carpeta plena de records d’aquells dies, entrades de cinema i teatre prohibit, festivals a l’aire lliure i concerts, visites al llegendari the Marquee, els grans parcs, la llibertat democràtica, les manifestacions legals, ... Era el 1974 i viure tan de temps allà era viure la llibertat i conèixer i experimentar coses que aquí no era possible, a vegades, ni somiar. Quan vaig marxar no  portava els cabells llargs, però al tornar ja m’havia crescut la melena i la barba, i a la maleta carregava un munt d’experiències noves que m’havien canviat.
Tres anys després, tornava amb dos amics amb l’inter-rail, tot un mes voltant per les illes britàniques, bàsicament Escòcia, Irlanda i Londres. Una gran motxilla molt i molt pesada, tenda, pocs diners i dormir a qualsevol lloc, a les estacions, al carrer, .... i molt pocs diners a sobre. També va ser un viatge diferent.
Aquesta vegada, vaig a Broadstairs, amb una beca d’estiu del Departament d’Educació per perfeccionar el meu anglès que amb els anys s’ha anat oxidant i necessita d’una bona revisió i posta a punt. Ja no tinc la il·lusió de l’adolescent, però encara guardo aquella curiositat per observar, comparar i aprendre del que pugui trobar. Si puc i tinc oportunitat aniré explicant l’experiència d’aquests dies. Sinó haureu d’esperar a la tornada.