I
demà cap a Anglaterra. Fa 30 anys de la darrera vegada del meu viatge a
les illes. Aquests darrers dies amb els preparatius del viatge he
recordat les meves dues estances a Anglaterra. Una primera quant tot
just acabava de fer 17 anys, marxava per tres mesos cap a Anglaterra amb
tot la il·lusió d’un adolescent. No era el meu primer viatge sol, però
si que era el meu primer viatge sol a l’estranger a terres llunyanes, i a
més no era per pocs dies. Vaig estar tres mesos! Es va convertir en un
veritable viatge iniciàtic. Encara guardo una carpeta plena de records
d’aquells dies, entrades de cinema i teatre prohibit, festivals a l’aire
lliure i concerts, visites al llegendari the Marquee, els grans parcs,
la llibertat democràtica, les manifestacions legals, ... Era el 1974 i
viure tan de temps allà era viure la llibertat i conèixer i experimentar
coses que aquí no era possible, a vegades, ni somiar. Quan vaig marxar no
portava els cabells llargs, però al tornar ja m’havia crescut la melena i
la barba, i a la maleta carregava un munt d’experiències noves que
m’havien canviat.
Tres
anys després, tornava amb dos amics amb l’inter-rail, tot un mes
voltant per les illes britàniques, bàsicament Escòcia, Irlanda i
Londres. Una gran motxilla molt i molt pesada, tenda, pocs diners i
dormir a qualsevol lloc, a les estacions, al carrer, .... i molt pocs
diners a sobre. També va ser un viatge diferent.
Aquesta vegada, vaig a Broadstairs,
amb una beca d’estiu del Departament d’Educació per perfeccionar el meu
anglès que amb els anys s’ha anat oxidant i necessita d’una bona
revisió i posta a punt. Ja no tinc la il·lusió de l’adolescent, però
encara guardo aquella curiositat per observar, comparar i aprendre del
que pugui trobar. Si puc i tinc oportunitat aniré explicant
l’experiència d’aquests dies. Sinó haureu d’esperar a la tornada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada