A
l’Alta Cerdanya es poden visitar modernes instal·lacions per investigar
sobre les possibles utilitzacions de la energia solar. Alguna
d’aquestes amb més de 40 anys d’antiguitat. Hi ha un forn solar i una
tèrmica solar ambdues molt espectaculars, no sé si massa útils. De fet,
de sempre he pensat que si els diners que es malbaraten per investigar
altres tipus d’energies s’haguessin gastat en la investigació de les
energies renovables avui en dia les coses serien ben diferents, però
segurament aquestes energies no donen tants beneficis econòmics.
En
la visita al forn solar hi havia gent, però en la tèrmica no hi havia
ningú i la construcció tenia l’aire a aquells escenaris misteriosos que
apareixien en l’Expedient X. Un lloc solitari, amb un tancat de difícil
accés, amb un edifici que semblava un antic mirador inaccessible i amb
els vidres trencats, i allà al mig el gran ull de la tèrmica vigilant.
De fet, un cop ho tens localitzat es veu pràcticament des de tots els
indrets de La Cerdanya com un vigilant permanent i llunyà. Un cop puc
accedir a veure els miralls que enfoquen els raigs solar al punt
central. Tinc la impressió que allò està desert, tan sols hi ha algunes
furgonetes, i puc escoltar una música molt forta que prové de les
instal·lacions. Ja començava donar voltes pel meu cap l’argument per una
història de misteri futurista d’aquelles de sèrie B.
Per
l’altra banda en aquesta comarca també és fàcil topar-se amb menhirs i
dolmens dels nostres avantpassats prehistòrics. Podem trobar a molt poca
distància vestigis del passat més llunyà i tecnologia del que ha de ser
el nostre futur.
L’euro
i el fet d’estar l’estat francès i espanyol tan a prop permet fer
comparacions de preus, encara que només sigui per simple curiositat. Ens
han cridat molt l’atenció els preus a França on es suposa que els sous
són més alts. Les vivendes anunciades als aparadors de les immobiliàries
són molt més econòmics, amb moltes vivendes per sota dels 100.000 €,
preu pràcticament inexistent a l’altra banda de la frontera. La fruita i
la verdura en general també té el mateix preu i entre els menús del dia
dels restaurants de Puigcerdà i dels pobles francesos més propers
tampoc hi ha tantes diferències si exceptuem el vi. La benzina si que és
molt més cara. Les carreteres són molt millors les nostres que les
seves amb molt més bona senyalització. Fa molts anys, això era clarament
a l’inrevés.
I
com, no sempre que viatjo, tinc curiositat per veure els edificis
escolars, suposo que és deformació professional. A Mont Lluís vaig veure
una escola dins de la ciutadella amb un mobiliari i unes instal·lacions
i uns materials d’educació física realment vells i atrotinats que
poques escoles del nostre país acceptarien tenir. Realment em va
estranyar molt i no sé si pot servir d’exemple, però està clar que no
tot el que hi ha nord enllà és molt millor, encara que moltes vegades
els envegem des d’aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada