dimecres, 22 d’agost del 2007

English people

  • Els adolescents i joves anglesos vesteixen igual que els adolescents i joves catalans. La moda juvenil és internacional. Externament quan passejava pels carrers del poble, l’arquitectura era ben diferent, però l’aparença del jovent era la mateixa i les seves conductes tampoc eren massa diferents.
  • Contràriament al que passa a casa nostra es veien pocs gossos pel carrer, i això que les cases angleses amb els seus jardins són més adients per tenir animals a casa que molts dels nostres pisos minúsculs. I a més els pocs gossos que es veien no acostumaven a bordar al vianant (només una vegada en dues setmanes) i gairebé sempre els amos els porten lligats. A cap parc, ni a cap vorera em vaig trobar amb la desagradable sorpresa tant freqüent pels nostres carrers de les cagarades de gos. Em van explicar que per tenir un gos els anglesos paguen un impost. I a més les multes per no recollir les cagarades eren considerables.
  • Sobta veure que alguns dies després de sopar no trobes pràcticament ningú pels carrers i altres dies, normalment el dimecres (hi ha castell de focs artificials cada dimecres d’estiu al poble de Broadstairs), divendres i dissabte no es pot passar pels carrers propers a la badia on es concentren la majoria dels pubs. Aquests dies em recorden les concentracions turístiques de Lloret i altres pobles: els pubs plens, en alguns d’ells és impossible entrar, gent amunt i avall amb un gran got de plàstic ple de cervesa a la mà, els carrers plens de gom a gom i la gent parlant i bevent molt i molt. Malgrat que la majoria són joves hi ha una barreja d’edats. En molts pubs hi ha música en viu. La gent no s’asseu, estan drets fent petar la xerrada en petits grupets, molts d’ells al carrer. Acostumo a tornar d’hora a casa, ja en tinc prou. Desconec com pot evolucionar o degenerar el seu comportament a mesura que la nit avança i tampoc ser fins a quina hora pot durar aquest ambient. Sembla que es barregen dos tipus d’objectius: simplement fer petar la xerrada i grups que cerquen la farra. Em crida l’atenció lo empolainades que van les noies i no tan noies amb minifaldilles molt exagerades. 
     
  • Parlant amb els anglesos, malgrat que a alguns no els hi fa pas massa gràcia, veuen possible que si els escocesos ho volen tard o d’hora esdevindran un país lliure i que si és així ho hauran d’acceptar encara que no els agradi.