English people
- Els
adolescents i joves anglesos vesteixen igual que els adolescents i
joves catalans. La moda juvenil és internacional. Externament quan
passejava pels carrers del poble, l’arquitectura era ben diferent, però
l’aparença del jovent era la mateixa i les seves conductes tampoc eren
massa diferents.
- Contràriament
al que passa a casa nostra es veien pocs gossos pel carrer, i això que
les cases angleses amb els seus jardins són més adients per tenir
animals a casa que molts dels nostres pisos minúsculs. I a més els pocs
gossos que es veien no acostumaven a bordar al vianant (només una vegada
en dues setmanes) i gairebé sempre els amos els porten lligats. A cap
parc, ni a cap vorera em vaig trobar amb la desagradable sorpresa tant
freqüent pels nostres carrers de les cagarades de gos. Em van explicar
que per tenir un gos els anglesos paguen un impost. I a més les multes per no recollir les cagarades eren considerables.
- Sobta
veure que alguns dies després de sopar no trobes pràcticament ningú
pels carrers i altres dies, normalment el dimecres (hi ha castell de
focs artificials cada dimecres d’estiu al poble de Broadstairs),
divendres i dissabte no es pot passar pels carrers propers a la badia on
es concentren la majoria dels pubs. Aquests dies em recorden les
concentracions turístiques de Lloret i altres pobles: els pubs plens, en
alguns d’ells és impossible entrar, gent amunt i avall amb un gran got
de plàstic ple de cervesa a la mà, els carrers plens de gom a gom i la
gent parlant i bevent molt i molt. Malgrat que la majoria són joves hi
ha una barreja d’edats. En molts pubs hi ha música en viu. La gent no
s’asseu, estan drets fent petar la xerrada en petits grupets, molts
d’ells al carrer. Acostumo a tornar d’hora a casa, ja en tinc prou.
Desconec com pot evolucionar o degenerar el seu comportament a mesura
que la nit avança i tampoc ser fins a quina hora pot durar aquest
ambient. Sembla que es barregen dos tipus d’objectius: simplement fer
petar la xerrada i grups que cerquen la farra. Em crida l’atenció lo
empolainades que van les noies i no tan noies amb minifaldilles molt
exagerades.
- Parlant
amb els anglesos, malgrat que a alguns no els hi fa pas massa gràcia,
veuen possible que si els escocesos ho volen tard o d’hora esdevindran
un país lliure i que si és així ho hauran d’acceptar encara que no els agradi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada