Ja
torno a estar a casa, després de dues setmanes per terres angleses i
ara és el moment de compartir algunes impressions d’aquests dies.
He estat a Broadstairs,
un poble petit de costa típicament anglès amb poca immigració i
destinació de turisme britànic interior. La meva primera imatge només
baixar del tren va ser una gavina picotejant amb violència una bossa de
plàstic transparent d’una paperera a l’estació. És sorprenent la gran
quantitat de gavines que hi ha pel poble. Mai havia vist tantes gavines
juntes. Els seus crits constants m’han acompanyat en tot moment.
Només
arribar comprovo que el meu anglès està molt rovellat. Em costa
expressar-me amb fluïdesa i tinc dificultats per entendre el que em
diuen. Ja suposava que seria així i espero que amb els dies vagi
millorant.
Broadstairs forma part del Kent Council dins de l’illa de Tanet.
Fa molts anys el lloc on em trobo era una illa separada per un canal,
però aquest pràcticament ha desaparegut i ara l’illa ja només queda per
la història. En aquesta zona gairebé tothom viu en les típiques cases
angleses amb el seu jardí.
De
fet en tota l’àrea només hi ha dos blocs de pisos tal com els coneixem
nosaltres que es poden veure des de molt lluny com un fenomen estrany.
Tampoc s’albira cap grua en l’horitzó.
En
el meu primer vespre allà, faig un passeig pels carrers solitaris del
poble. Pràcticament no trobo a ningú, excepte petits grupets
d’adolescents. Hi ha moltes vivendes amb el cartell de “On Sale” (en
venta), i en la “High Street” (Carrer Major) moltes immobiliàries.
La
platja està en el seu moment de marea baixa. Hi ha algun supermercat
obert, però la resta de botigues i comerços ja estan tancats des de fa
estona. Als pubs tampoc hi ha ningú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada