Routines

Què aviat es creen les rutines! Només he necessitat tres dies.

Al matí surto a córrer. No em costa massa aixecar-me sense el despertador, ja que a les 5 ja comença a clarejar. Esmorzo amb la companya que viu a la mateixa casa (és d’Armènia i és molt interessant conèixer de primera mà la realitat d’aquest país) i cap a l’escola. Al migdia tenim una hora i mitja per dinar. Es pot dinar a la mateixa escola, però també permet sortir a menjar al poble. Molts dies em compro alguna cosa i dino assegut en un banc al passeig que hi ha davant de la platja. És agradable. I a la tarda dues hores més a l’escola.

Abans d’anar a sopar amb la família, tinc temps de connectar-me a internet ja sigui a la biblioteca de Broadstairs o al Learning Center de la pròpia escola i rebre notícies i enviar alguns correus a casa. I passades les 6 cap a sopar que aquí els horaris i costums de menjar són ben diferents. Però, dit sigui de passada, no em desagraden.

Un cop sopat resta molt de temps per endavant. Dóna per anar a les activitats que cada dia organitza la pròpia escola o simplement sortir a donar un tomb o a prendre “one half of bitter” amb el grup que hem format tots els catalans.

Som 6 catalans, aquí, bé 1 català i 5 catalanes. Ja se sap el gènere femení domina la professió dels mestres. De fet dels més de 30 mestres que hem vingut a millorar el nostre anglès només dos som homes, l’altre és japonès. De seguida hem format un grup els catalans i a moltes de les activitats fora de l’horari d’escola anem junts. De fet, després d’estar tot el dia parlant en anglès i tractant d’entendre el anglès el cervell necessita moments de descans. Estar tot el dia parlant i escoltant un altre idioma acaba cansant i s’agraeixen aquestes estones de poder tornar a parlar i escoltar català. Encara que en alguns moments també venen amb nosaltres altres mestres i aleshores parlem una mica de tot.

I després de les hores extraescolars toca anar a dormir per iniciar de nou la rutina a l’endemà. Som unes criatures molt rutinàries.