El viatge es llarg, llarg. Surto de casa a les 8 i no soc a
Broadstairs fins al cap de 12 hores. Primer es arribar a l'aeroport de
Girona amb autobus fins a l'estacio, tren fins a Barcelona i despres
l'autocar. Sort que a l'autocar estan de revival amb The Doobbie
Brothers, Bod Marley i altres i passo una bona estona. Tambe aprofito
per llegir. A l'aeroport tambe l'espera es llarga fins que l'avio
s'enlaira definitivament. Es repeteix el revival, aquest cop amb America
i el seu Horse without no name.
El viatge en avio en si son dues
horetes de res, pero un cop soc a Stansted Airport i despres dels
tramits habituals que no son massa llargs ni pesats, comenca una altra
bona excursio fins arribar a la casa on m'hostetjare per dues setmanes.
Tren fins a London. Un cop alla underground amb canvi d'estacio inclosa
fins a la famosa London Victoria per alla agafar el tren que em portara
fins al meu poble angles per aquesta quinzena. Al final seran 5 hores
mes despres de la meva arribada en terra anglesa. Al final ja comencava a
estar cansat de llegir i de tot i nomes tenia ganes d'arribar.
Ja soc a Anglaterra. La primera sorpresa son els carrets que passen en el tren oferenint begudes i menjar
La
veritat es que aquest viatge s'ha convertit en una mena parentesi en la
vida, com una mena de temps inexistent, pero que d'alguna manera he
aprofitat tambe per llegir, pensar, estar amb mi mateix, pero s'ha fet
excesivament llarg.
Dema sera un altre dia!
PD. Escric des d'un teclat sense accents ni c trencada. Sorry
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada