En
les dues setmanes d’estada a Broadstairs volia sortit a córrer per
mantenir la forma. Al final ho vaig fer la meitat dels matins.
Vaig aprofitar per conèixer la zona. Els primers dies baixava per High Street fins al mar i un cop allà anava fins a Ramsgate,
el poble veí. L’anada era per la part de dalt dels penya-segats per un
magnífic passeig amb molta gespa amb unes magnífiques cases, algunes es
poden qualificar de veritables mansions i tot travessant pel mig del
Dumpton Park. Una part de la tornada la feia per la part de baix i ben
arran de la platja, i un dia arran del mar, depenent de l’estat de la
marea. Aquest és el recorregut que més em va agradar i que més vegades
vaig repetir.
L’altre
opció de córrer al costat del mar era fer-ho en direcció a Margate.
Aquest poble estava més lluny i en el meu entrenament només arribava
fins el far, que segons diuen és el darrer far que va estar en
funcionament a les illes britàniques. Però en aquest circuït no es podia
anar tota l’estona contemplant el mar, ja que els jardins d’algunes
cases arriben fins el penya-segat i aleshores cal endinsar-se cap els
carrers interiors i no es pot seguir la línia de la costa. És més el far
no està tocant a la costa, sinó que està una mica endins.
Però
el més sorprenent encara estava per arribar. Tot mirant el mapa vaig
veure un “public footpath”, un camí a peu, que semblava força llarg i
s’allunyava del poble i cap allà vaig anar. Quina va ser la meva
sorpresa al veure que aquest footpath s’endinsava dins d’un cementeri.
Mai havia corregut en l’interior d’un cementeri, a més com vaig poder
comprovat després era un cementeri ben antic amb tombes del segle XVIII.
Era el cementeri de Sant Peter's. Va ser tota una sensació.
Un
cop deixat el cementeri el camí sortia a camp obert i corria paral·lel a
la via del tren i a la carretera fins el poble veí de Margate.
Tots tres circuïts són altament recomanables per córrer una mica menys d’una horeta, per entorns diferents als habituals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada