dijous, 16 de juliol de 2009

Palau Solità i Plegamans

Ha acabat la primera part de la Copa Catalana d'Orientació, la propera cursa ja no serà fins el setembre. Aprofito que fan una cursa d'orientació a prop de casa, cosa no massa habitual. És la tercera edició i encara no hi havia pogut participar per diferents raons. En tenia ganes. És un dia molt calorós i a més soc dels darrers en sortir. Gairebé no escalfo. La calor no ajuda. Faig el C1 30 fites i 6.600 metres.
La primera fita és força lluny de la sortida. No té cap dificultat, però em costa posar-me en marxa, em trobo lent. Serà així en tota la primera part de la cursa. La primera dificultat la trobo en la fita 6, segons la descripció està en una soca d'arbre. La veig, però no és la meva. M'he desviat una mica i estic en dues soques molt pròximes. Em reoriento i arribo on ha d'estar, però no la veig. Comencen els dubtes. Cerco un lloc on tornar a orientar-me, una cruïlla de camins i des d'allà hi torno. Arribo de nou al mateix lloc. No la veig. Arriba un altre orientador i allà estava, simplement que no la veia. Fa molta ràbia estar al lloc de la fita i no veure-la i perdre tant de temps. No és la primera vegada que em passa.
Bé som-hi de nou. No ha estat res. Segueixo orientant-me i trobant fites. A partir de la 10 em començo a trobar bé i córrer com a mi m'agrada identificant els diferents elements del terreny amb facilitat i aprofitant les tirades llargues entre fites per pensar com atacar les següents. Gaudeixo molt. A la 23 bado una mica i perdo una mica més de temps, no massa. I ara ja és córrer fins al final. La calor crema de debò. La síndria del final de cursa s'agraeix.
Al final 1-39-09 i 21 de 24 classificats. El primer, un Serrallonga, va fer 55. Com corren aquests joves! En altres categories dos components del club van pujar al podi i es van portar un tortell cap a casa.