Bona cursa, però sense premi

De nou torno a la vespreda-O de Sant Pol de Mar per tercer estiu consecutiu i aquesta vegada amb un objectiu ben clar: fer tot el circuït llarg dins del temps marcat per la organització (90 minuts). Aquest any estic prou en forma i conec el mapa de les dues edicions anteriors. L'estiu del 2009 també vaig fer el circuït llarg i em van faltar 4 fites, mentre que el 2010 vaig fer el circuït mig, després de un parell de mesos sense entrenar i vaig poder acabar-lo en 1-07.

Arribo amb temps i compleixo els rituals previs a tota cursa. És l'hora i ja estem a punt de començar. Hi ha molt menys participació que en altres edicions. A la sortida passa el de sempre, tothom surt esperitat i em quedo sol mirant el mapa.

Primer de tot faré les fites dels carrers del poble. Quan arribo a la primera, em trobo tot un grup que ha tingut que tornar enrere perquè se l'havia passat. Un cop tinc les dues primeres i encara planificant l'estratègia de cursa travesso a l'altra banda de la nacional per sota per anar a buscar la tercera fita en una zona (al bell mig del mapa) que en les dos anteriors curses em va obligar a perdre massa temps anant i venint. Està bastant a prop i així ja no hi tindré que pensar. Torno de nou al poble i en baixada faig les dos fites que m'havia deixat i enfilo cap a la riera i la zona Oest del mapa, passant per sota del pont per pinçar la sisena fita. 

De nou torno a l'altra banda de la nacional i pinço les dos fites que hi ha a l'extrem Sud-Oest del mapa. És el moment de començar a córrer fort: 8 fites i uns 24 minuts. Vaig una mica per sota del temps previst (30 minuts per cada 8 fites). 

M'encamino a una fita que hi ha una cova en la zona del cementeri. La trobo ràpidament. És una zona en que en les dues edicions anteriors havia perdut força temps. Baixo i agafo la carretera que va direcció a Sant Cebrià. Torno a anar ràpid. La suor fa que perilli la integritat de la tarja de control. La resguardo dins del mapa doblegat. Aquesta decisió acabarà essent fatal. Aprofito per anar afinar l'ordre de les següents fites a cercar.
Abandono la carretera per un corriol on hi ha una altra fita, sota d'un arbre. Ara ja entro a la zona de bosc. En un principi em faig una mica d'enrenou amb els camins i perdo temps, però no excessiu. La resta les localitzo sense problemes: una, dos i tres, fita 15 del meu recorregut ...... No porto la tarja on pinçar. L'he perduda!!! M'emprenyo amb mi mateix.

Intento refer el camí, però és difícil precisar amb exactitud pel mig de la zona boscosa. No veig la tarja. Tinc dubtes de què fer, però he vingut a posar-me a prova i passar-ho bé. Segueixo la cursa sense tarja amb el mateix objectiu trobar-les totes dins del temps previst.

Ja només em queden dues fites més dins de zona de bosc. La segona em costa una mica. Bé, més aviat faig una no massa bona elecció de ruta. Segurament la pèrdua de la tarja de control m'ha desconcentrat una mica. Un cop tinc aquestes dues per un corriol preciós al bell mig d'una riera surto a un carrer del poble on trobo una nova fita. 

Ja només em queden les fites de la zona Nord i Est del mapa, una zona dins d'una urbanització amb carrers costeruts amb forts desnivells i menys de mitja hora. Es tracta de córrer. Em trobo fort i puc fer les pujades amb un bon ritme i vaig localitzant les fites sense dificultat. Arribo a una zona de bosc blanc, segons el mapa, amb forta baixada i molts matolls i opto per baixar amb molta precaució, a estil tobogan, per una zona de desguas. Ja només en queden 4, totes fàcils. Ara ja és una cursa contra el rellotge. Una en una vorera del carrer, just al costat d'un transformador, la següent a dalt d'unes escales al costat d'una església. Escales a avall fins a la zona de platja. És un córrer una mica agònic tota l'estona pendent del rellotge. I a per la darrera en la punta de l'espigó. Ja veig que arribaré amb retard. Esprint final i arribada amb 1-32, però amb totes les fites al sac, objectiu complert. Comunico que les he fet totes, però que no tinc la tarja. Ja ho sabem la tenen ells. Algú els hi ha portat. Em diuen que és una llàstima ja que hauria fet tercer. He perdut un podi per veritable mala sort. Fins i tot aquests dos minuts de més segur que són els que he perdut buscant la tarja. Tota una llàstima, però m'espera un bon refrigeri final, i la satisfacció personal d'haver fet una bona cursa i haver recuperat bones sensacions.