dimecres, 15 d’agost de 2012

Volta al Cabrerès

No hi hagut planificació prèvia, però tot va començar l'estiu del 2009 amb el sender de Voltregà i el sender d'Orís. L'estiu passat vaig continuar amb la volta a Bellmunt i la vall de Ges, el Forat Micó i el Pic de l'Àguila i el Puigsacalm. I d'alguna manera amb aquesta volta al Cabrerès donaré per acabat el que podria anomenar el meu projecte de conèixer les muntanyes que envolten la plana de Vic. 
L'epicentre d'aquesta volta és el Santuari de la Mare Déu de Cabrera (1.307 metres). Faig una cerca a Internet per tal de planificar la ruta i finalment després de llegir alguns blogs i mirar-me el mapa de la zona amb deteniment em decideixo per seguir la proposta que trobo al bloc anar-hi anant encara que amb una petita modificació.
Com que el pronòstic és que farà molta calor, segueixo els savis consells del guru Guardiola i em llevo ben d'hora, ben d'hora i em poso en marxa cap a Cantonigròs. De camí contemplo la silueta de les muntanyes a les que em dirigeixo i que per l'Est tanquen la plana d'Osona.


El pare de petit veia des de Sant Hipòlit aquesta sortida de sol i estava molt intrigat en saber que hi havia darrera de l'Osca de Cabrera. Ja més gran, suposo que d'adolescent, un dia va decidir agafar la bicicleta i anar a resoldre aquest enigma. No va dir res a casa seva, i ja tard, el Pere, no tornava. Finalment quan va arribar a casa de res van servir les seves explicacions, i l'esbroncada que va rebre del seu pare va ser d'aquelles que fan època. I a més a més no havia reeixit en el seu propòsit ja que no va arribar a veure el que hi havia a l'altra banda.
Deixo el cotxe en el Pont de la Rotllana i passat el pont agafo la pista que a la dreta em porta direcció a Comajoan. Puc contemplar el Morral de Caselles, per on retornaré i també els cingles d'Aiats ben propers.



Passades el que avui en dia semblen dues cases rurals (La Rotllana i La Cabreta), deixo la pista, travesso una petita riera i agafo un corriol amb algunes marques del camí de Sant Jaume. En lleugera pujada i pel dins d'una fageda  arribo fins una pista asfaltada. De nou a la dreta i després d'un parell de centenar de metres ja serem a Comajoan, masia gran construïda al 1906 com figura al llindar de la porta principal. Just al seu costat hi ha l'ermita de Sant Gil.


Passo per entre el mas i l'ermita a la cerca del camí que amb poc menys d'un quart d'hora em durà fins la part de darrera de Can Aiats.
Se suposa que des d'aquí surt el corriol que mena fins a dalt del Pla dels Aiats, però trobar-lo no em resulta gens fàcil i dono bastant tombs per la zona. Finalment i com passa moltes vegades era el primer camí que havia agafat, però com que no trobava les marques blaves i tampoc estava massa fressat, havia tornat enrere a la cerca d'un altre possible corriol. En alguns moments el corriol resulta perdedor. Puja dret, salvant desnivells importants i passa pel que es coneix com el grau de les escales. Em topo amb tres cabres que van de baixada i que s'aturen només veure'm. Quan m'hi apropo tenen por i tornen amunt, fins que en un moment em puc posar al seu costat i aleshores esperitades segueixen el seu camí avall. La pujada s'acaba en les cabanes d'Aiats en estat ruïnós. I un mica més amunt i ja en ple Pla d'Aiats hi ha un enorme ramat de cabres.
M'arribo fins la senyera, en el conegut com a Pla Xic (1285 metres) en el que serà el meu primer cim de la jornada. Les vistes de tota la Plana de Vic amb el Montseny al fons són magnífiques. A sota puc contemplar Comajoan i Sant Gil.


Segueixo endavant en direcció Est, per un corriol ben fressat que primer va vorejant el Pla d'Aiats, i que després pel mig d'un bosquet baixa en direcció al Coll de Saiols. Ja tinc al davant el Puig de la Bastida (1241 metres), el segon cim d'avui. De nou convé aturar-se i contemplar tot el que abarca la vista. Això esdevindrà una constant en tots els cims que aniré fent. Just al davant tinc la plana que hauré de travessar per tal d'arribar a Cabrera que ara tinc just a l'Oest.


En direcció Nord surt un petit corriol que baixa del cim ben bé pel dret fins arribar a la plana. Un cop ja al pla només cal cercar la pista que mena fins la Casanova dels Racons i després a una pista més general. En lloc de pujar pel camí clàssic a Cabrera segueixo aquesta pista en direcció Nord fins al Port de la Faja.
Allà a l'esquerra, i una mica amagat surt un petit corriol (hi ha un petit indicador de ferro), que primer de forma planera i després ja amb una pujada costeruda que obliga a emplear-se a fons em deixa al lloc conegut com l'Osca de Cabrera. De nou pla arribo al punt més alt (1307) de la Serra de Cabrera assenyalat amb una senyera, i després de passar per una zona prou estreta i aèria al Santuari. De nou puc contemplar grans vistes, una banda Osona i a l'altra La Garrotxa i La Selva.


Esmorzo i baixo per les dretes escales per tal d'encarar la darrera part de la sortida d'avui. De nou topo amb dificultats per tal d'encertar el camí.
Dono la volta sencera al Puig dels Llops, passo pel coll de Bram i m'enfilo per un corriol que porta cap al Pla d'Aiats. Veig de lluny el meu objectiu, l'Agullola de la Tuta, i em vaig orientant.
El que calia fer un cop acabada la baixada de les escales de Cabrera, és seguir per un corriol que hi ha just al davant en direcció Sud i amb algunes marques blaves i que deixa a l'esquerra el Puig dels Llops. Voreja tot el Puig sense perdre desnivell i un cop el corriol comença una forta baixada s'ha de cercar un caminoi molt poc visible a la nostra dreta que segueix pla per la carena i aviat som a les espectaculars formacions rocoses de les Bores de  Masallera. De nou un pas aeri i ben estret que fa respecte, però que paga la pena.


Un cop superada tota aquesta part aèria cal estar amatents de nou ja que és fàcil seguir el corriol en baixada. Això és el em va passar. Mentre baixava no massa convençut d'anar del tot bé, em vaig trobar a una parella que li havia passat el mateix i que tornava de pujada a cercar el lloc on s'havia deixat el camí que portava a l'Agullola. El trobem i el seguim. Torna a ser un camí aeri fins assolir l'objectiu, el quart cim (1142 metres) i darrer de la jornada, aquesta amb una estel·lada onejant al vent.


A partir d'aquí farem el camí junts amb la parella que m'he trobat ja que tenim el mateix objectiu, cercar el cotxe a on l'hem deixat. Seguim endavant tot baixant de l'Agullola i travessant tot el Pla del Sitjar de nou per un caminoi poc fressat i perdedor a estones. Aquest pla finalitza en el Morral de Caselles que de bon matí veia des d'abaix.
Un cop a la punta del Morral cal tornar uns metres enrere i entremig d'un roure en forma de Y i un gran faig en direcció Oest surt un corriol no molt marcat d'inici que en fort descens ens mena en un moment a la Masia Caselles que hi ha sota. M'acomiado de la parella amb la que he fet aquest tros de camí junts ja que ells tenen el cotxe aquí i m'arribo per la pista fins el pont de la Rotlllana.
Ha estat un matí ben aprofitat, uns 15 kms. i una mica més de 1000 metres de desnivell positiu.
Finalment he pogut veure que hi ha a l'altra banda de l'Osca de Cabrera.