O’Cerdanya
Diumenge 13
d’agost de 2017
Mitja
distància al Pla de les Forques
3,4 km., 13
fites i 100 m. de desnivell
Van ser 4,8
km., 1-06-48 i 102 m. de desnivell 58è de 67 classificats
En el tercer dia deixem territori el territori
francès i les curses es traslladen a La Cerdanya catalana, en concret al Pla de
les Forques, lloc de nom ben curiós, i on estava previst situar les proves d’esquíde fons de les possible Olimpíades d’hivern del 2026. També és el lloc on penso que de
petit anava a buscar bolets amb els meus pares, encara que això no ho sé del
cert.
Aquesta serà la meva cursa 500 de totes les que
tinc anotades des que vaig començar a córrer. I al fer el recompte també veig
que és la meva cursa d’orientació 200. Quina casualitat!
Avui m’ha tocat una hora de sortida de senyors.
M’ha donat temps d’esmorzar sense pressa i de relaxar-me llegint una bona
estona tot contemplant el paisatge. Però tan de relax tampoc ha servit per millorar
la meva cursa.
Surto directe cap a la primera fita. Està en un
tallat al final d’una zona oberta. Arribo a la fita. No veig bé el número. Està
mig esborrat. Ho comprovo en el pre-balissat. No és la meva. Queda en un tallat
més a l'Est, en una zona no tan oberta. Pujar, baixar i pujar de nou i ja tinc
la 2. La 3 la faig a rumb, però un cop arribo a la zona em costa de trobar-la
per una vegetació que impedeix tenir una bona visibilitat. Les dues següents
fites són ràpides. He compensat una mica el mal inici. A veure si redreço la
cursa.
A continuació acumularé 3 pèrdues de temps
significatives. A la 6 en un minúscul tàlveg al mig del bosc perdo una mica de
temps. La identificació d'una petita clariana allargada em permet trobar-la. A
la 7 baixo més del compte buscant un petit corriol que m'hauria portat directe.
El bosc alenteix el meu desplaçament i a més em toca pujar fins a la fita. Encara
ara no entenc per quina raó vaig baixar tant. I la 8 de nou un minúscul tàlveg al
mig d'un bosc, me la passo de llarg i haig de tornar enrere.
Les 4 següents les enllaço amb rapidesa i ja
tan sols em resta la 200, la fatídica 200.
No m' havia passat mai. La fita que era
clarament la 200 l'identifico com el final. Per tant em falta una fita que no
trobo. El cas és que no sóc l'únic, al menys som tres en la mateixa situació.
No entenem el que ens passa. “Mal de muchos consuelo de tontos” Veia arribar orientadors
des de diferents direccions. Em faig la pregunta de si hi havia més d'una 200,
en funció dels circuïts. Ens ressituem des d'un petit turó amb un piló, però no
hi ha manera. Fins que en un moment donat se m’encén la llumeta. La tenim
davant nostre! 9 minuts per un tram per sota de 2! De fet ha estat el tram on
he esmerçat més temps de tota la cursa.
L'arribada de la meva cursa 500 |
Aquest final m'ha deixat un mal regust de boca,
d'una cursa que en línies generals tampoc havia estat tant malament. Demà serà
un altre dia.
2 comentaris:
Ricard, moltes felicitats!!
500/200 són números majors.
I de fet, a aquest ritme d'aquest mes d'estiu, encara arribaràs a les 1000 curses.
Encara sóc més ràpid fent curses que escrivint les seves cròniques corresponents!
Publica un comentari a l'entrada