The Wild Boar
12.9 km. 3-48-09 17-34 x km. 357 metres de desnivell positiu,
84 punts, 15 fites
13èns de 17 veterans classificats
Com molts altres anys començo la temporada amb The Wild Boar, una rogaine
ja tradicional del primer cap de setmana de gener, un cop han passat les
festes. L’organitza l’amic Felip a les terres de Ponent quan el fred es ben
viu.
Repeteixo l’equip «Ultres x per sempre +» amb l’amic Jaume. Com l’anypassat amb ell acabava la temporada 2024 i amb ell inicio aquest 2025. Aquest
any no fa tant de fred com altres anys i és d’agrair.
Arribem ben d’hora i ajudem en l’organització endreçant una mica
l’aparcament. Un cop tenim els cotxes ben aparcats ens dirigim a la sortida, i planifiquem la nostra estratègia. El sol ja toca
al poble i ens comença a escalfar.
No ens agrada massa la zona Sud que ens sembla molt puja i baixa.
Planifiquem la sortida en direcció Oest per després anar cap el Nord i voltar
cap a l’Est fins on puguem arribar.
La gent ja ha sortit i nosaltres encara estem acabant d’ultimar la nostra
ruta d’avui. No tenim cap pressa. Camí cap a la nostra primera fita, la 53, ens
trobem al Toni i la Montse. Ens cal travessar una zona pintada com a arbres
dispersos, abans de localitzar-la. El bosc no està massa net i anem lents. En
algun moment ens costa trobar per on passar. Un cop hem fitat, deixem la zona
de bosc i voregem uns camps per anar a la següent, la 45. Ens cal evitar tot el
que puguem travessar boscos ja que no sabem quina sorpresa ens poden amagar.
La 83 està en una cova de la part alta d’un turó. Toca pujar. De la 83
agafem direcció a la 51. I després de fer-la ens dirigim per camins cap ala 81.
Decidim deixar-nos la 54 per evitar fer més desnivell del compte. Seguim
caminant a bon pas, vorejant camps abans d’endinsar-nos al bosc que ens mena a
la 73, en una runa dalt d’un petit turó.
Per dirigir-nos a la 93, en l’extrem Nord-Oest del mapa ens toca utilitzar
una escala del més modern disseny per salvar un marge de pedra seca de
considerables dimensions. Procurant no perdre alçada ens arribem fins a la 61.
Ja camí cap a la 43, veiem que la 84 està dalt d’un turó i decidim
deixar-la, ja que a més comencem a no anar massa sobrats de temps. Tant la 55
com la 62 ens obliguen a travessar pel mig del bosc, però ambdues en una zona
força plana. Sortit de la 62 ja pensem en com acabar la cursa. Deixem la 94 que
ens allunyaria de l’arribada i fem 44, 63, 42 i 31 per acabar. En aquesta
darrera part de la Rogaine trotem sempre que podem. El Jaume marca el ritme i
intento seguir-lo. A les cames encara noto l’excursió de fa dos dies, però puc
seguir-lo. Arribem sense apurar el temps.
Ha estat un bon inici de temporada 2025, gaudint de nou de cercar fites amb
un bon company. La propera rogaine serà a principis del mes de març.
