Espàrrecs, farigola i romaní mentre fem camí

 

II Ebregaine a Miravet

22.7 km. 5-46-21  15-16 x km. 798 metres de desnivell positiu,

125 punts, 25 fites 38è de 53 equips classificats i 2n. Ultraveterans

Una nova Rogaine i nou terreny a explorar que d’entrada fa pinta de ser interessant malgrat trobar-se força lluny. El viatge és llarg però paga la pena.

Com moltes altres vegades hem estat pendents de la previsió meteorològica al llarg de la setmana. Ha estat plovent tota la nit, però en el moment d’iniciar els tràmits previs de la cursa ja no plou i el dia s’aixeca prou clar i net. Aquesta és una molt bona notícia ja que sembla que ens lliurarem de mullar-nos.

Amb tot a punt, pugem en direcció al castell de Miravet. L’inici de la cursa és en el seu interior. Ja tenim els mapes i comencem a estudiar-los i a decidir què farem.

Ens marquem una planificació que dividim en tres parts i el que anomenem com la torna. La torna són totes les fites de baixa puntuació que hi ha a prop del poble i que deixem pel final. Calculem que necessitarem una hora per fer-les.

Sortim del castell amb una mica de retard perquè he decidit en el darrer moment que em trec la jaqueta abans de començar. Per tant anem a darrera de tots els equips i podem veure per on s’enfilen a la cerca de la primera fita (44) dalt d’una cresta que ens ofereix una molt bona vista de l’Ebre.

El nostre trepig per estrets corriols humits però no enfangats aixeca la flaire de la farigola i el romaní mentre anem fent camí. Després d’una forta pujada ens sobra la tèrmica i ens aturem un moment. El fotògraf de la cursa està atent i ens atrapa amb la seva càmera.

Ens despistem una mica a la sortida de la 32: res greu, com a molt un parell de minuts. Seguim camí de la 40, un arbre ben solitari i després cap a la 63. El terreny no ens permet anar massa ràpid però anem fent sense problemes cap a dues fites de 7 punts la 74 i la 70, on coincidim amb l’Alberto i l’Adris, els campions del món de Rogaine del 2022 i subcampions del 2023.

Quan estem arribant a la següent fita veiem que ells en surten. No anem tan ràpids com ells, però tampoc ho fem tan malament!

Estem al Sud del mapa i el resseguirem fins sumar dues fites més de força punts, la 82 i la 91 que són tècnicament fàcils. Pensem que tenen aquesta puntuació perquè estan molt allunyades de la resta. De fet arribar a la 91 ens costa gairebé mitja hora. Aquí ens havíem marcat un terç de la nostra planificació i ja portem 2 hores i 18 minuts. Està clar que en algun punt haurem de retallar. Decidim seguir el pla previst fins la 68: 50, 48, 81 i 68. Ja hem superat les 3 hores.

En contra del que ens pensàvem malgrat les pluges d’aquesta nit, no trobem el terreny massa enfangat, ni tampoc masses grans bassals. El que veiem són espàrrecs arreu. En podríem fer un molt bon manat.

Abandonem la idea de fer el bucle 77, 62 i 57 i anem directes a la 80. Per arribar a la 80 ens cal fer un camp a través entre matolls baixos que no ens resulta difícil. Sortir de la fita en direcció a un corriol que ens menarà a la 92 resulta molt més lent, però ho aconseguim.

El corriol és planer. Ressegueix una petita riera seca que ens sorprèn. És un paisatge ben curiós. Arribar a aquesta 92 ens ha costat gairebé mitja hora i ja hem superat les 4 hores.

Simplifiquem el que ens resta de cursa per arribar amb temps a la zona del poble. El que hem anomenat com la torna. Deixem la 55 malgrat que passem a prop. Però fer-la suposa pujar per tornar a baixar. Per la part més plana trotem fins la 47 i la 56.   

Havíem planificat la 67 però també la deixem, ja que és una anada i tornada de pujar i baixar. Falta una hora i ja som a la “torna”. Primer fem totes les fites de la  plana agrícola. Són fites fàcils:: 41, 38, 36, 39. Amb la 34 ens endinsem dins el poble i pugem en direcció al castell per cercar-ne un parell més, la 49, gairebé esborrada al mapa i la 35 dalt d’un turó. Des d’aquí baixem cap el poble pel mateix camí que hem emprat aquest matí per pujar al castell i abans de finalitzar passem per la 37 que està en un bon mirador sobre el riu Ebre.

Com que el que resta és baixada podem entrar a meta corrent sense problemes i amb temps de sobra. Hem gaudit molt del mapa i del terreny que ens ha sorprès gratament. De ben segur que les terres del Sud de Catalunya són un bon terreny per l’orientació i la Rogaine.  

Segueixo corrent al Farell

 31ª Cursa de Muntanya del Farell

12,05 km. 1-16-59 6-23 x km. 289 metres de desnivell positiu

215 de 282 classificats, 4^t. de 12 classificats a M6

De nou al Farell, i ja en van 31 vegades. Aquest any arribo després d’uns entrenaments amb molt bones sensacions que em fan ser optimista. Em marco com objectiu millorar el temps de l’edició anterior.

Abans de sortir trobo al Vicenç, un company més veterà que jo i a qui fa anys que conec. Escalfo una mica i em situo a la línia de sortida. Avui he decidit abandonar les darreres posicions com faig darrerament i sortir des del mig del grup.

Aquest vespre ha estat plovent, i en el viatge cap a Caldes ha plogut una estona. Caldes ens rep amb algunes gotes, però poca cosa. En el moment de la sortida encara està molt ennuvolat, però no plou i la temperatura no és del tot freda.

Ja estic en cursa. Puc córrer al meu ritme des del primer moment. En la zona urbana tinc la sensació que girem un o dos carrers abans del hem fet altres anys. Aquesta impressió es confirmarà al finalitzar la cursa ja que sortirà al voltant de 150/200 metres més curta que altres edicions.

Inicio la pista de terra amb millor temps que l’any passat, fruit d’aquesta retallada de metres, més que del meu ritme de cursa, Com acostuma a passar a la pujada hi ha corredors que caminen, mentre jo mantinc el meu trot, encara que lent. Acabo la pujada amb uns 20 segons de retard respecte a l’any passat.

Després del tram de tobogans ara baixo, ara pujo, ara torno a baixar, ara torno a pujar fins passar per la meta volant que hi ha a la meitat de cursa segueixo amb pitjor temps que l’any passat. Es comencen a esfumar les meves il·lusions de millorar el temps.

Però com que la pèrdua no és excessiva encara faig un intent d’anar ràpid a veure si ho puc recuperar. En la pujada per asfalt veig al Vicenç al meu davant, però encara està lluny.

Deixem l’asfalt i tornem a entrar als camins de terra. Estan una mica enfangats i amb alguns bassals, però no massa. Després del gir que ens fa entrar al corriol més costerut i darrer tram de pujada del recorregut, veig al Vicenç ben a prop. Ell puja caminant i jo trotant. L’avanço i ens animem mútuament.

Al darrer punt on tinc un punt de control de temps passo amb gairebé un minut de retard respecte a l’any passat. Ara ja tot és baixada. És una baixada per pista on gaudeixo molt tractant d’anar el més ràpid possible. Finalment aturo el crono en 1-16-59, 46 segons més lent que l’any passat. No està malament, ja que mantinc la línia dels temps assolits en les darreres edicions entre 1-16 i 1-18. Tot i no haver assolit el meu objectiu inicial, es confirma que encara em mantinc en bona forma i que tinc Farell per anys mentre el cos aguanti.

Abans de marxar comento la cursa amb el Vicenç i amb altres coneguts.

Ja un cop a casa comparo la taula de temps de l’edició passada i d’aquesta i se’m fa evident que on he perdut temps ha estat en els trams de pujada, ja que hi he esmerçat 2-26 minuts més que l’any passat. En canvi, sobre tot, en els darrers quilometres de baixada he anat més ràpid. La conclusió és clara, em caldrà entrenar les pujades. Ja ho veurem si ho faré, ja que no és la primera vegada que em faig aquest propòsit.

Començo l'any amb una nova Wild Boar

 The Wild Boar

12.9 km. 3-48-09  17-34 x km. 357 metres de desnivell positiu,

84 punts, 15 fites 13èns de 17 veterans classificats

Com molts altres anys començo la temporada amb The Wild Boar, una rogaine ja tradicional del primer cap de setmana de gener, un cop han passat les festes. L’organitza l’amic Felip a les terres de Ponent quan el fred es ben viu.

Repeteixo l’equip «Ultres x per sempre +» amb l’amic Jaume. Com l’anypassat amb ell acabava la temporada 2024 i amb ell inicio aquest 2025. Aquest any no fa tant de fred com altres anys i és d’agrair.

Arribem ben d’hora i ajudem en l’organització endreçant una mica l’aparcament. Un cop tenim els cotxes ben aparcats ens dirigim a la sortida,  i planifiquem la nostra estratègia. El sol ja toca al poble i ens comença a escalfar.

No ens agrada massa la zona Sud que ens sembla molt puja i baixa. Planifiquem la sortida en direcció Oest per després anar cap el Nord i voltar cap a l’Est fins on puguem arribar.

La gent ja ha sortit i nosaltres encara estem acabant d’ultimar la nostra ruta d’avui. No tenim cap pressa. Camí cap a la nostra primera fita, la 53, ens trobem al Toni i la Montse. Ens cal travessar una zona pintada com a arbres dispersos, abans de localitzar-la. El bosc no està massa net i anem lents. En algun moment ens costa trobar per on passar. Un cop hem fitat, deixem la zona de bosc i voregem uns camps per anar a la següent, la 45. Ens cal evitar tot el que puguem travessar boscos ja que no sabem quina sorpresa ens poden amagar.

La 83 està en una cova de la part alta d’un turó. Toca pujar. De la 83 agafem direcció a la 51. I després de fer-la ens dirigim per camins cap ala 81. Decidim deixar-nos la 54 per evitar fer més desnivell del compte. Seguim caminant a bon pas, vorejant camps abans d’endinsar-nos al bosc que ens mena a la 73, en una runa dalt d’un petit turó.

Per dirigir-nos a la 93, en l’extrem Nord-Oest del mapa ens toca utilitzar una escala del més modern disseny per salvar un marge de pedra seca de considerables dimensions. Procurant no perdre alçada ens arribem fins a la 61.

Ja camí cap a la 43, veiem que la 84 està dalt d’un turó i decidim deixar-la, ja que a més comencem a no anar massa sobrats de temps. Tant la 55 com la 62 ens obliguen a travessar pel mig del bosc, però ambdues en una zona força plana. Sortit de la 62 ja pensem en com acabar la cursa. Deixem la 94 que ens allunyaria de l’arribada i fem 44, 63, 42 i 31 per acabar. En aquesta darrera part de la Rogaine trotem sempre que podem. El Jaume marca el ritme i intento seguir-lo. A les cames encara noto l’excursió de fa dos dies, però puc seguir-lo. Arribem sense apurar el temps.

Ha estat un bon inici de temporada 2025, gaudint de nou de cercar fites amb un bon company. La propera rogaine serà a principis del mes de març. 

La Lanera Trail 43K

 45 km. 11 hores 14-41 x km. 1400 metres de desnivell positiu

Per segon any soc el responsable de marcatge de la Llanera Trail. L’organització d’una cursa implica moltes hores de feina. El que simplement es limita a córrer i mai ha estat en aquestes tasques organitzatives li costa d’imaginar-se tot el que implica.

Fa 7 anys vaig participar-hi en la distància marató. En servo un bon record. Ja l’any passat tenia el propòsit de realitzar tot el recorregut en una llarga caminada de tot el dia, però finalment no ho vaig fer. D’aquest any no passa. Havia pensat fer-ho al llarg de les festes nadalenques, però no vaig trobar el moment. A més a més esperava un dia amb bones temperatures. La previsió per avui és molt bona i així ha estat.

Faig un bon esmorzar i quan encara no ha començat a clarejar del tot ja estic en camí. Surto des de casa i a la plaça de les Dones del Textil ja entro en el recorregut oficial. Com que aquest primer tram és favorable troto una estona fins arribar a la primera pujada a l’altra banda del riu Ripoll. Em serveix per entrar en calor.

Poc abans d’arribar a Togores, una guineu em mira estranyada. Ràpidament dona mitja volta i marxa corrent. A Togores puc contemplar una bona sortida del sol.

Aprofito tots els trams favorables per trotar una mica, però faig la major part del recorregut caminant a un bon pas. Una gran part de La Llanera és per corriols. S’agafa la pista a un parell de quilòmetres abans d’arribar a Castellar. Allà m’aturo per fer un bon esmorzar abans de continuar.

A partir d’aquí comença el tram més dur del recorregut. Sortint de Castellar s’agafa un corriol que puja fort fins assolir la part més alta de la Serra de Pinós. A continuació toca tornar a baixar per pujar de nou. No s’acaba aquí aquest sector. Enllaça amb una nova baixada i una nova pujada que et deixa molt a prop del Puig de la Creu. Però el recorregut dona una volta que es fa força llarga si no es coneix fins assolir el Puig de la Creu, punt culminant de la Llanera. L’arribada encara queda molt lluny.

La baixada fins a Castellar és vertiginosa i cal anar amb compte en alguns trams, si es pretén fer ràpid. Avui com que vaig caminant no hi ha cap problema. Aquesta baixada passa pel costat d’algunes barraques de pedra seca que s’han restaurat fa poc.

Ja a Castellar, aprofito per menjar-me la meva barreta energètica de pernil habitual. La major part del que resta és terreny favorable i va per pista, tret d’alguns trams per corriols. Malgrat que permet trotar, decideixo seguir caminant a bon pas. I així, a poc a poc, van passant els quilòmetres i em vaig apropant al final.

Poc abans d’arribar a Sabadell puc contemplar una bona posta de sol, i també la lluna gairebé plena entre les branques dels arbres. 

Entro a la ciutat que ja fosqueja. A pocs metres de casa hi ha una xurreria oberta i em deixo portar per la temptació dels xurros. Seran el meu berenar després d’una bona dutxa.

Ara a esperar el cap de setmana de La Llanera que em tocarà marcar el recorregut juntament amb l’equip de marcatge d’aquesta edició.   

Repte pel 2025

 

Fa uns dies l’Strava presentava un objectiu pel 2025 que em va fer gràcia i sense pensar-ho massa m’hi vaig apuntar. Es tracta de fer 2025 km. aquest any.

És un objectiu que està al meu abast. He repassat les meves anotacions des de l’any 1990 i la mitjana de quilometres anuals en tots aquests anys em surt 2049, una mica per sobre de l’objectiu. Si només miro els darrers anys la mitjana anual baixa fins a 1892. Per tant està clar que si vull assolir els 2025 Km. m’hauré d’esforçar una mica. Els darrers quatre anys he fet entre 1900 i 1700 i tanco aquest 2024 amb tan sols 1731 a 296 de l’objectiu. Els darrers anys que he superat els 2025 han estat els següents:

• 2016 vaig fer 2039
• 2017 vaig fer 2219
• 2019 vaig fer 2146

Mirant tot l’històric l’any que vaig fer més quilometres va ser el 1998 amb 3165 i l’any que en vaig fer menys el 1993 amb tan sols 1023.

Per assolir l’objectiu marcat em cal una mitjana mensual de 169 km, i una mitjana setmanal de 39 km. Són números possibles si soc regular al llarg de tot l’any, però si m’encanto alguna temporada el repte serà molt més difícil.

Montcau, desembre 2016