Un any més

Un any més compleixo la tradició gairebé pre-nadalenca i corro la cursa de muntanya del Farell. La meva intenció és mantenir aquesta tradició mentre pugui. Ja són 21 anys seguits, tantes com edicions de la cursa, corrent per aquestes pistes i corriols. Ha estat un matí fred i ennuvolat però s'ha pogut córrer a gust. El terreny malgrat les pluges torrencials del passat cap de setmana, estava amb perfectes condicions, sense fang i sense bassals. 

No tenia cap objectiu concret de temps. Porto al voltant d'un mes en que per un motiu o un altre gairebé no he entrenat. He repassat els temps de les darreres edicions i em conformo em trobar-me bé i tenir bones sensacions gaudint de la cursa i del recorregut.
En la primera part de la cursa per asfalt i llambordes, malgrat ser sempre en lleugera pujada puc anar a un ritme per sota de 6 el km. que em sorprèn a mi mateix. Pensava que aniria més lent. He sortir des del darrera i he anat guanyant posicions.

Finals dels 90. Foto Salva Pou

Amb els anys es va perdent vista

Malgrat el pas dels anys segueixo amb la mateixa gorra i la mateixa samarreta. Aquesta gorra vermella fa més 15 anys que m'acompanya a totes les curses d'asfalt i de muntanya. Era el distintiu que permetia conèixer els primers corredors internautes en els inicis del que després seria la lliga championchip.

Un cop deixem l'asfalt començo la pujada més llarga. Tota per pista. Vaig fent sense forçar per culminar la pujada amb 30 minuts, una mica més lent que les darreres temporades. Un parell de baixades i un parell de pujades em porten fins a la meitat de la cursa amb 38-30. Aprofito la baixada asfaltada per deixar-me anar abans d'entrar en un corriol primer pla i després en lleugera pujada. De sobte entre el km. 8 i 9 veig una fita amb la seva pinça al mig del corriol. Això vol dir que hi ha mapa d'orientació d'aquesta zona ? Quina mena de cursa o entrenament estan fent ? No és una ubicació massa tècnica al mig del corriol. Ben aviat acaba el tram de pujada i encaro els darrers quilometres de baixada on gaudeixo d'allò més donant tot el que puc fins l'arribada.

1-17-57 a 5-55 per km. més lent que la temporada passada (5-47) però encara per sota de 6 minuts el quilòmetre. 608 de 729 classificats, i 22 de 35 dins la meva categoria d'edat. 4 minuts més que l'edició del 2011 quan es va córrer pel mateix recorregut. Està clar que l'edat no perdona, però malgrat tot puc seguir gaudint de córrer per la muntanya que és el que m'agrada. Fins el proper any Farell.

I Rogaine Cap de Creus

Des del primer moment que el Joan Sánchez em va dir que hi hauria una rogaining a Cap de Creus vaig estar del tot segur que seria una cursa que no em voldria perdre per res del món. Era una mapa i una zona que prometia diversió i paisatge, com així ha estat al llarg de les 6 hores.

De bon matí a la badia del Port de la Selva bufa una forta i freda tramuntana. Podem contemplar els amants del windsurf gaudint del seu esport mentre nosaltres ens preparem per la sortida.

De nou formo equip amb el Sergi. El dubte és com abrigar-se. Ben aviat passem el control de material i ja dins del parc tancat obrim el mapa. No ens costa massa decidir que només farem servir la meitat del mapa. La resta queda molt lluny del nostre abast físic. Una vegada presa aquesta aquesta decisió comencem a dissenyar el nostre itinerari per tal de sumar el màxim de punts possibles.
Ben aviat ja estem en cursa. Sortim força ràpids i en una mica menys de mitja hora ja hem passat per 3 controls que hi ha a prop del poble i ens comencem a enfilar cap a la següent fita, corriol amunt. Errem en el moment de deixar el camí i perdem una bona estona fins trobar-la. Hem d'aprendre d'aquesta errada, ja que progressar per fora dels camins entremig dels matolls no resulta gens fàcil. El paisatge que ens rodeja és singular, suaus turons farcits de matolls i feixes i més feixes que ens indiquin que antigament tot això era terreny de cultiu i el mar al fons.

Vist això decidim el primer canvi de plans. Volíem anar a nivell fins la 78, però ho veiem complicat i ho farem d'una altra manera: anem per camins a la 84 i a continuació també gairebé per camins enllacem sense problemes 84, 36, 66 i 78. Estem convençuts que hem fet una bona elecció.

Seguim els nostres plans, 67 a sota d'un talús, 45 al final d'una tanca, 58 al costat d'una runa, i una aturada en l'avituallament on fem un replantejament de la cursa. Abandonem la idea del cul-de-sac de la 75 i ja és segur que no anirem a cap fita de 9 punts. Crec que serà la primera rogaining en la que no farem una fita de 9 punts.
Abans d'iniciar el camí de retorn cap a l'arribada passem per la 62. Aquest és el punt més allunyat de la cursa d'avui. Portem 2 hores 44. La propera fita, la 82, és força lluny i gairebé esmercem mitja hora per assolir-la. De seguida albirem la propera, la 37, però malgrat que no està lluny no acabem de trobar la manera d'arribar-hi. La vegetació ens impedeix passar i ens costa molt trobar un forat per passar. El cansament de la cursa es va acumulant. Dues fites més, 41 i 74 i ja ens falta menys de dues hores.
Abandonem la idea d'anar a la 63 i fem camí directe cap a la 44. Ens ha costat més de mitja hora i ja enfilem la recta final de la cursa. Ens queda poc més d'una hora. Dues fites ràpides de fer, encara que la 64 ens costa una mica de localitzar. Anem cap a la 83. Aviat la veiem. La tenim davant nostre, però està dalt d'un turó, al que no sembla massa fàcil d'arribar i del que després caldrà baixar per tornar a pujar a la pista que ens ha de conduir al poble. Dubto si realment ho podrem fer. El temps se'ns està tirant al damunt. Però el Sergi està convençut que és possible i allà anem. Al final no ha estat tan difícil. Només ens falten 35 minuts.

Ara es tracta d'arribar el més aviat possible a la pista i córrer ràpid cap el poble. Pensem que un cop al poble encara podrem fitar, tres controls més. Pràcticament no hem corregut gens avui, però com sempre el final és agònic. Treim forces d'on no en queden i anem el més ràpid possible. Abandonem l'idea del control 49, ja que no veiem clar com hi podem baixar. Ja pels carrers de Port de la Selva sumen dos controls més i donem per finalitzada aquesta rogaining en la que hem gaudit d'un excel·lent mapa en un terreny preciós. Han estat 5-56-30 de cursa, 22 fites i 116 punts, els 13ens de 17 classificats en la nostra categoria i els 40ens de 55 en l'absoluta masculina.
Com sempre tot acaba amb un àpat per recuperar forces i en aquest cas un llarg viatge de retorn a casa. Malgrat que és lluny, donen ganes de tornar-hi un altre dia i anar a fer la part del mapa més propera al mar. No descarto fer-ho algun dia.

Passeig de tardor

Malgrat que les temperatures de les que estem gaudint són més de primavera, ja fa dies que estem a la tardor. És una estació especialment agradable i que proporciona uns paisatges encisadors, sobre tot, en alguns boscos i en algunes zones de muntanya. 

Des de feia temps que volia anar a la fageda de la Grevolosa. Com acostuma a passar moltes vegades era una sortida que tenia pendent i que no trobava mai el moment de fer-la. L'havia reservat per un dia de tardor tal com al final ha estat.

Després de fer una cerca per Internet he acabat escollint el recorregut que ja havia estat la meva tria inicial: el passeig que proposa Antoni Prat Puig en el seu bloc Bellmunt.

Es tracta d'un passeig sense cap tipus de dificultat. Sense cap pressa i amb totes les aturades necessàries per gaudir de l'entorn i fer fotos permet descobrir una petita fageda en aquest racó d'Osona amb tan sols un parell d'hores i alhora contemplar alguns arbres monumentals, al costat dels que no som res més que un ésser ben minúscul.

El camí d'aproximació és primer per una pista forestal i després per un corriol ben fressat que de sobte i un cop superada una curta pujada seguida d'una baixada ens mena al mig del bosc amb una primera visió ja ben espectacular de l'enormitat d'aquests faigs.

Un cop al bosc es pot continuar per un camí que dona la volta complerta al mateix. Evidentment és tracta d'un camí ben encatifat per una bona capa de fulles seques. Però també pots abandonar el camí i deixar-te perdre per entre mig dels arbres.

Només vam patir un parell d'inconvenients. No vam escollir el millor dia, ja que no vam veure el sol en cap moment. De ben segur que amb un dia assolellat tot deu ser molt més bonic. I malgrat estar en plena tardor els arbres encara no estan en aquell punt òptim del canvi de color que dóna aquell to tan especial a les fagedes.
Ara bé, no hi ha res a dir, el bosc és ben petit, però paga la pena el passeig en solitud i en silenci entre mig dels seus arbres centenaris, un món tan allunyat del brogit diari de les nostres ciutats. 

Ronda a Llinars del Vallès

La XXXIV edició de la Ronda Vallesana surt de Llinars del Vallès. Malgrat que està pensada per caminar, personalment vaig amb la intenció d'aprofitar per córrer. Una vegada recollit el full de ruta, ja puc començar. Encara no són les 8 i tot just clareja. 

Aprofito per escalfar tot caminant ràpid pels carrers del poble fins arribar al primer avituallament amb coca i xocolata. A partir d'aquí ja deixem el poble i ens endinsem primer per pistes i després per corriols per la Serralada Litoral. Intento trotar sempre que puc i sense molestar als caminaires.

De sobte ens trobem amb la sorpresa de Sant Esteve del Coll una petita ermita oberta amb música sacra per nosaltres.

Poc després d'una forta pujada ja sóc a la Torrassa del Moro (428 m.) lloc destinat per la organització per esmorzar un bon entrepà de botifarra regat amb porrons de vi.

Podem pujar dalt la Torre i albirar tot el que ens envolta. Les vistes serien molt millor si no fos per les boirines que hi ha aquest matí per tots aquests verals, però aquesta visió també té el seu encant.

Ja torno a estar en marxa. A partir d'aquí tot serà més planer. Seguint unes indicacions em desvio del camí per veure el Cau de la Mostela, unes pedres enormes que segons diuen són un monument megalític. Passem per Can Bordoi i Castellvell, dos llocs interessants. Ben aviat, al voltant de les dues hores de mitja de ronda arribo al segon control. Bec una mica i prenc un plàtan i una mandarina. Aquí es divideixen els dos recorreguts. Em trobo prou bé per fer el recorregut llarg. A partir d'aquí tot serà molt més solitari que fins ara. Decideixo posar-me a prova i accelerar el ritme.
Passo a prop de Sant Andreu del Far i identifico la zona com el lloc on fa uns tres anys vaig disputar la rogaina del Corredor. Aquests camins i corriols em resulten familiars. Fins i tot reconec alguns llocs on es trobaven algunes de les fites de l'esmentada rogaina.
Admiro l'alzina de Can Ferrerons un arbre monumental. I a partir d'aquí ja prenc la baixada que m'ha de portar directe de tornada a Llinars. Passo pel darrer control i avituallament.
Fa estona que tinc ganes de fer de ventre i arriba un moment que no tinc més remei que aturar-me, endinsar-me al bosc i alleugerir aquesta sensació tan molesta.
Solucionats aquests problemes ja tan sols resta la darrera part de la Ronda: baixar fins a Llinars, travessar la via del tren, el riu Mogent, l'autopista i totes les carreteres que ens separen del poble i ja pels carrers del poble arribar al pavelló, el mateix lloc d'on hem sortir aquest matí. Han estat 3-49 per fer poc més de 24 kms. per uns indrets poc coneguts i a vegada tampoc massa valorats.
S'ha fet molt evident que no cal anar massa lluny, ni enfilar grans muntanyes per gaudir d'un matí en plena natura. La Serra del Montnegre i El Corredor és un espai per descobrir.

Mala cursa a Gurb

Des que practico orientació havia pensat que un terreny interessant per fer una cursa seria una zona amb les típiques margues de la comarca d'Osona. La cursa de Gurb serà la meva oportunitat. 

D'entrada sóc conscient que malgrat que la distància és molt curta (1,7 km.) i amb poques fites que no serà una cursa fàcil. Caldrà agafar-s'ho amb calma i no tenir pressa en prendre decisions

Fa una bona temperatura. Tenim una bona estona des del centre de competició fins a la sortida. La cursa serà just sota el turó de la Creu de Gurb. En aquest passeig previ passem per un torrent que em recorda el Torrent de Colobrers.

A la primera fita ja m'enredo pel mig d'una zona amb molt sotabosc que em costa de travessar. A la segona torno a perdre temps. Costa orientar-se entre tants tàlvegs. Sembla que començo a entonar-me i enllaço unes quantes fites sense massa problemes, excepte una fita que està darrera un monticle que me la tapa i malgrat ser molt a prop no la trobo de primeres.

Però on perdre molt de temps serà en la setena fita. No interpreto bé el mapa. Primer volto per la zona de les margues sense localitzar-la. Es troba en un tàlveg que no aconsegueixo trobar. Entro en la riera on suposo que la puc trobar però la cerco per la banda dreta i no la veig. Després d'una volta considerable torno a la zona de margues. Finalment sóc conscient que està en la riera per la que ja havia baixat abans, però a l'esquerra. Allà està. Un cop a casa sempre és molt més fàcil interpretar el mapa i no sembla pas tan difícil.
La resta de fites ja no em presenta cap dificultat però amb l'acumulació de temps perdut que porto acabo amb 1-39, quant havia pensat fer al voltant d'una hora o menys. Darrerament sempre tinc problemes amb algunes fites i malgrat trobar-me bé físicament faig curses que és millor oblidar. Crec que es tracta d'un problema de concentració.

Si no fos.

Igual que quan s'arriba a la jubilació i a la tercera edat, l'esport de les curses d'orientació es caracteritza sempre per allò tan conegut del si no fos. I en aquesta cursa si no hagués estat per la clamorosa errada de la segona fita hauria fet una bona cursa, de ben segur una de les millors de la temporada. Però anem a pams.
Malgrat que Rojals és un terreny força conegut en el món de l'orientació, no hi he corregut mai. No sé massa perquè però tinc tendència a no anar a les curses que s'organitzen a les comarques tarragonines. Rojals és un petit poble a prop de Montblanc situat en un petit altiplà. El lloc m'agrada.
Malgrat haver-hi curses tot el cap de setmana he optat per participar només en la cursa del dissabte. Són 4500 metres, 180 de desnivell, i només 14 fites. És el campionat de Catalunya de llarga distància però amb aquestes dades a la mà crec que la puc fer amb poc més d'una hora.
Faig una bona sortida. Vaig més aviat lent per assegurar el començament de la cursa ja que darrerament sempre tinc problemes en les primeres fites. Prenc una corba de la pista forestal com a punt d'atac de la segona fita. Però un cop sóc on penso que haig de trobar la fita no hi és. En trobo un altre, però no és la meva. Malgrat que la vegetació no em quadra no penso pas que m'he equivocat. Volto i volto però no hi és. Torno al punt d'atac i refaig el camí. Res de res. No entenc res. Són moments en que et passa de tot pel cap. Penso en cercar un altre punt d'atac. Però amb aquestes que veig de nou la pista. Hi ha una altra corba! Miro el mapa i aquesta és la meva corba! Què tonto! Ja no sé comptar! Hi havien dues corbes i encara ara no sé per quina raó vaig deixar el camí en la primera. M'he deixat 38 minuts només començar. Realment lamentable.
A partir d'aquí començo una nova cursa. Les dues fites següents les faig molt desanimat. En el cap encara hi tinc la greu errada. Però a partir de la quarta fita em centro de nou en la cursa i miro de fer-ho el millor possible.

Gaudeixo d'aquesta part de la cursa. M'oriento bé, trobo les fites amb facilitat i tinc bones sensacions al córrer tant pel mig del bosc blanc com pels corriols. Finalitzo la cursa amb bones sensacions després d'1 hora 55 minuts, i lamentant-me del gran despiste en la segona fita.
Ja només resta una cursa de copa catalana d'enguany. A veure si aquesta em sortirà millor!

El retorn a la mitja

Finalment em decideixo i m'inscric a la mitja del poble, la de la Festa Major de Sabadell.

Els dies abans reviso les anotacions de les meves curses i la darrera mitja també havia estat a Sabadell, allà pel 2007. De fet, ja fa unes quantes temporades que participo en poques curses d'asfalt ja que m'he passat a les curses d'orientació.

Em fa gràcia tornar a fer una mitja i provar com estic físicament. En les meves millors èpoques em movia amb uns temps habituals entre 1-29 i 1-36, però en el 2007 ja vaig necessitar 1-51 per completar els 21 km.
Al ser per la meva ciutat conec bé el circuït: 3 voltes de 7 km., la primera part en lleugera baixada i la segona part en lleugera pujada. Per la època de l'any, el pitjor pot ser la calor. Per l'entrenament que porto aquest estiu crec que la puc fer en 2 hores i em marco aquest objectiu. Es tracta de passar cada volta en 40 minuts. 

Aprofito per anar escalfant des de casa fins a la sortida. Arribo amb el temps just per posar-me al darrera de tot. Allà em trobo amb companys d'orientació que fan la popular. Surto tranquil, sense presses, ja tindré temps per forçar el ritme. La gran quantitat de gent em fa anar lent, però ja és això el que em convé. Vaig amb el David i amb ell faré tota la primera volta aprofitant per xerrar. La temperatura és ideal per córrer. No fa gens de calor i tampoc plou que era l'amenaça per aquest matí segons les previsions.

Tanco la primera volta amb 41 minuts. No està malament tenint en compte que els primer kms. han esta molt lents, una mica per sobre de 6 (6-07).

Foto de F. Carrión al pas del primer km.

El David aprofita la segona volta per forçar el ritme i marxa. Ara els carrers ja han quedat lliures de la massa de gent que participava en la popular i això em permet agafar un bon ritme de creuer. Aquest són els meus millors moments amb kms. entre 5-25 i 5-17 i bones sensacions. Passo el km. 10 al voltant de 56 minuts. Gairebé faig tota aquesta segona volta amb el pare d'una alumna que també participa en la cursa de 14 km. Malgrat els ànims del Miguel al lloc de sempre abaixo el ritme en els dos darrers kms. en pujada (5-42 i 5-38), però passo la segona volta amb 1-20. Aquest temps de pas em permet seguir aspirant a un temps final de 2 hores.

Enfilo la darrera volta. Sóc conscient que em toca aguantar el ritme, i sobre tot, aprofitar la primera part de baixada. Malgrat intentar anar ràpid començo a notar el pas dels kms. i la falta de costum de córrer tanta estona seguida a ritme per asfalt. Segueixo marcant parcials per sota de 6 (5-37, 5-29, 5-38, 5-51), però no tan bons com a la segona volta. Ja en pujada faig els darrers kms. per sobre de 6: 6-02, 6-07 i 6-01. El Miguel em torna a esperonar. Miro el meu Garmin i comprovo que la cursa és més llarga. Al pas per la mitja porto 2 hores justes, però els 400 metres de més de la cursa fan que aturi el crono final amb 2-01-40.
Acabo satisfet. He complert amb el meu objectiu inicial. He fet una cursa a un ritme força regular passant la major part dels kms. per sota de 6. M'ha agradat aquest retorn a la mitja després de tan de temps. No descarto fer alguna cursa d'asfalt de tant en tant i per què no potser tornar a córrer una marató de Barcelona, ara que són multitudinàries i que farà just 20 anys de la meva millor marca.

Nocturna de campionat

Després de les vacances de l'estiu ja tinc ganes de tornar agafar el mapa i la brúixola. Aquest primer contacte serà en el Campionat de Catalunya de Nocturnes a Sant Jaume de Frontanyà. Per tercer any consecutiu correré en aquest petit poble. És un mapa amb molt de detall que m'agrada. Però una nocturna sempre és diferent. En el camí cap a Sant Jaume de Frontanyà i després d'analitzar els problemes que vaig tenir en la darrera nocturna d'Aguilar de Segarra decideixo que faré tot el que pugui per camins i corriols. Al mig de la foscor l'orientació pel mig del bosc es fa més difícil ja que es més costa apreciar els diferents tipologies de vegetació, així com el relleu que et rodeja.

La sortida és en massa i totes les categories al mateix temps. M'ho prenc amb calma. Per propiciar la dispersió la primera fita és lluny. Hi ha dues opcions i escullo la més llarga però gairebé tota per camí. Està al final d'una clariana, però m'equivoco de clariana. Han estat més de 20 minuts i segurament hauré perdut uns 5 minuts en aquesta errada. Baixo fins a una riera i la travesso sense problemes. Ressegueixo el camí sense problemes i el deixo per enfilar-me al turó on hi ha segona fita, sota un tallat. He anat lent, però ha estat segur. 

L'aproximació fins a la 3 també la faig a través de camins. Però la foscor em juga una mala passada i en un encreuament cerco un camí que no existeix. Trigo un parell o tres de minuts a ser conscient de l'errada. Rectifico i sense més problemes la tercera fita ja és meva. Estic a la zona de la papallona i ara tinc unes quantes fites que estan unes a prop d'altres. Tret de la primera que em costa una estona de trobar (gràcies Toni) la resta no em presenta massa dificultat, tret de que el meu desplaçament pel mig del bosc no és massa ràpid, ja que vull assegurar.
S'acaba la papallona i ja tan sols resten tres fites. És hora de tornar a utilitzar els camins. Per arribar a la 11. Cap d'aquestes tres em presenta dificultat. Ja m'apropo al poble i dono per acabada la cursa. Han estat 1-55 per 13 fites. He fet més de 7.5 km.
La meva idea inicial era fer un parell d'hores. O sigui que he complert l'objectiu. A més he recuperat les bones sensacions que no vaig tenir en la darrera nocturna. He més que doblat el temps del primer. Ha fet 54 minuts. Com corren i a més de nit!. Però no he estat l'últim. Ha arribat un darrera meu: 9è de 10 classificats.

Refugis del Torb VII: Núria - Queralbs

Després d'esmorzar a les 7.30 ja sóc fora de l'Alberg. El dia s'aixeca bé. Aprofito la baixada fins el Santuari per escalfar els muscles. Enfilo la pujada de Sant Gil pel mig d'un bosc de pi negre. Un cop sóc al llom i abans d'incorporar-me a l'altre camí, m'aturo un moment. Ja fa estona que he començat a suar i em trec la màniga llarga amb la que havia començat a caminar i em poso la gorra i protecció solar. Sembla que tindrem un bon dia! Contemplo com fuig una marmota i també un parell d'isards que mostren les seves habilitats.

Segueixo amunt en direcció al punt més alt de tota la travessa. El torrent que tinc al meu costat baixa curull d'aigua. Ben aviat al fons ja apareix, majestuós com sempre, el gegant del Puigmal.

Lo vell Puigmal d'espatlla rabassuda

és  l'arc d'aqueixa altiva fortalesa

que en set-cents anys lo sarraí no ha presa

fent-hi bocins la llança fulgurant.

Poc a poc es va cobrint per un núvol que va a més. Semblen que les prediccions de nuvolositat es compliran abans d'hora.

Fins el plúviometre havia fet el camí tot sol. Aquí m'avança una parella. Utilitzo un bastó pel darrer tram més costerut. La boira va baixant. No tinc gens clar si un cop fet el cim seguiré el que tenia planificat o el més prudent serà girar cua i tornar a Núria i agafar el cremallera. Poc abans d'assolir el cim m'aturo al mig de l'espesa boira i m'abrigo amb el tallavent. És la primera vegada que el faig servir amb tots aquests dies.

Corono els 2911 metres. M'he quedat definitivament sense bateria a la càmera i per tant, em quedo sense foto d'aquest cim avui tan fantasmagòric. Com sempre, hi ha tot de gent, avui ben arrecerada fent un mos. M'informo de com està el camí cap el collet de les Barraques per un noi que acaba d'arribar al cim des d'aquesta direcció. M'explica que no hi ha problema que està molt fressat i ben marcat amb senyals verdes i blanques i que la visibilitat va a estones. També em pregunta ell sobre com està el tema de la boira en direcció a Núria.

De nou he vençut el Puigmal. Con diu el poeta, "Bastiments, Canigó i Puigmal són els cabdills i les torres que dominen aquestes contrades."

Doncs sense més a fer, avall que fa baixada. De seguida millora la visibilitat i no tinc cap problema per seguir el camí. Hi ha marques de tots colors. Després d'un tram de fort desnivell comença a planejar. M'aturo en un moment de bona visibilitat per consultar el mapa. Camino per sobre la línia fronterera. Un nombrós grups d'isards salta de França a Catalunya sense cap problema.

Passat el Tossal del Pas del Lladres veig que a no trigaré a tornar a endinsar-me dins de la boira. Contemplo els moviments dels núvols arran de les muntanyes. Diria que ara al cim del Puigmal és molt probable que li toqui el sol. Tot és silenci i solitud. Els isards pasturen a no massa distància. És un altre dels instants màgics d'aquests dies per la muntanya. Abans d'entrar dins de la boira, m'asseguro de trobar-me en el camí correcte.

De sobte el món desapareix. Tot és boira. Segueixo caminant pel corriol que tinc als meus peus. No puc dir al davant perquè no el veig. Potser quan surti d'aquí dins tot haurà canviat. Recordo la pel·lícula "The Mist". Fa respecte caminar pel corriol, per sort ben fressat i sense pèrdua, sense pràcticament veure més enllà de 10 metres. A mesura que vaig perdent alçada la boira va i ve fins acabar desapareixent i la visibilitat millora. 

Arribo al Collet de les Barraques. Canvio de plans i deixo de banda el refugi Corral Blanc. Prefereixo arribar a Queralbs com abans millor, no sigui que m'agafi la pluja.

Agafo el GR 11. El camí m'agrada. Començo a tenir gana. M'aturo a la Font de l'Home Mort i acompanyat per un ramat de vaques, amb una que no para de bramar, prenc uns ganyips i segueixo endavant.

M'agrada molt aquest passeig pel corriol que segueix des de dalt el recorregut del Riu de Tossa. El paisatge és encisador amb diferents tonalitats de verds dins del bosc. Però tan mirar el que m'envolta en un moment quan ja estic a una pista forestal perdo els senyals del GR i segueixo uns altres senyals que indiquen Queralbs, però que sens dubte em fan donar força més volta ja que menen fins a la pista de Fontalba i tinc Queralbs ben a sota. Ja només em resta seguir la pista fins a on tinc el cotxe i donar per acabada aquesta ruta de 7 dies.

Tinc gana. Em canvio de roba i cap a Ribes. De camí ja comença a ploure. He tallat ben just. I mentre dino a Can Gusi ja cau un bon xàfec. He estat de sort.

Temps de pas:            Puigmal                          2.30 hores

                                  Collet de les Barraques    5 hores

                                  Font de l'Home Mort       5.30 hores

                                  Queralbs                         7.30 hores

 

Refugis del Torb VI: Carançà - Núria

A les 6 ja em desperto. A tothom, li ha entrat la febre de moure's al dormitori. Voldria dormir una mica més, però ja veig que no és possible. No em cal ni el frontal amb tant gent posada en moviment en un lloc tan petit. Preparo la motxilla, esmorzo i agafo aigua i a les 7.30 ja estic en camí.

Serà un nou dia de caminar en solitari. Comença la jornada amb pujades curtes per anar superant desnivell i alguns trams planers pel mig de prats verd. El camí està molt ben marcat amb fites. Puja pel costat del riu Carançà que baixa curull d'aigua de nit i de dia. Sembla impossible que no s'acabi mai!

Torrents que des dels núvols a la terra

per escala de timbes se rebaten

al còrrec pregoníssim on se baten

amb l'esperit del gorg a tomballons.

En alguns dels trams planers el silenci és total, lluny del soroll de les vaques i de la remor del riu. Si el paradís existeix, podria ben bé ser això. 

El camí és fa llarg, però de sobte arribo al primer llac, l'estany Gran o de les Truites convertit en l'espill de les muntanyes properes. Tot és quietud

He complert la primera part de l'etapa d'avui. Mentalment he dividit la jornada en tres parts. M'aturo una estona per gaudir d'aquest instant. Paga la pena: silenci, solitud i natura en estat pur. L'espectacle és superb.

Segueixo amunt. Ara la pujada és més forta i feixuga, però es tracta d'anar fent. La vegetació desapareix, tal sols resten alguns matolls. Les roques substitueixen als arbres. Més aviat del que espero arriba l'Estany Negre amb l'imponent Pic de l'Infern just al davant.
Un fort però breu desnivell més i ja sóc al tercer llac d'avui, el petit Estany Blau. I una mica més d'esforç i supero els dos colls de la jornada. Un cop al Coll de Nou Creus m'arribo fins el Pic de la Fossa del Gegant. Ja tinc la segona part feta.

Tal i com prèviament havia decidit canvio la ruta que proposa els refugis del Torb i en lloc de baixar en direcció al Santuari de Núria o optar per fer el Pic de Noufonts segueixo la carena que acaba la Olla de Núria. La meva intenció és arribar fins el Torreneules, un pic molt especial per mi i contemplo allà lluny tot envoltat de núvols que cada cop van agafant més presència.

El dia que s'havia aixecat amb un sol esplèndid s'ha anat ennuvolant i la boira va baixant mentre segueixo per la carena, passant pel Cim Alt de les Arques, el Cim de Roca Blanca i el Puig de la Fontnegra. En aquest punt ja tinc la boira a sobre i la visibilitat és força minsa. Tinc que anar en compte a no perdre el camí. Canvio de plans. No paga la pena córrer riscos innecessaris. M'oblido del Torreneules i decideixo seguir en direcció a l'Alberg.

Passo alguns moments de dubtes, però a mesura que vaig desfent alçada la boira es va esvaint i la visibilitat millora. S'arrossega pels cims que desapareixen per moments, però després apareixen per uns instants. Segueixo el meu camí de descens fins arribar a l'Alberg on fins i tot fa una mica de sol. Malgrat que encara em queda l'etapa de demà ja em considero com a casa.

Menjo un entrepà i prenc una birra. Aprofito per llegir el diari ja que tinc que esperar fins a les 17.00 hores que no obren la recepció. Una mica més tard arriben les noies de Girona que avui ja donen per acabada la ruta.
A l'habitació coincideixo amb un home que demà comença els refugis del Torb i un xicot que està fent les darreres etapes del GR11. Sopem plegats i fem petar la xerrada al voltant de tot això de fer una ruta de muntanya en solitari. Abans d'anar a descansar m'estic una estona a la biblioteca llegint.

Hores de pas de l'etapa:

• Estany Gran o de les Truites       2 hores
• Estany Negre                             3.15 hores
• Coll Nou Creus                           4.30 hores
• Puig de la Fontnegra                  5.15 hores
• Alberg de Núria                          6.10 hores