dissabte, 24 d’agost de 2013

Refugis del Torb VII: Núria - Queralbs

Després d'esmorzar a les 7.30 ja sóc fora de l'Alberg. El dia s'aixeca bé. Aprofito la baixada fins el Santuari per escalfar els muscles. Enfilo la pujada de Sant Gil pel mig d'un bosc de pi negre. Un cop sóc al llom i abans d'incorporar-me a l'altre camí, m'aturo un moment. Ja fa estona que he començat a suar i em trec la màniga llarga amb la que havia començat a caminar i em poso la gorra i protecció solar. Sembla que tindrem un bon dia! Contemplo com fuig una marmota i també un parell d'isards que mostren les seves habilitats.
Segueixo amunt en direcció al punt més alt de tota la travessa. El torrent que tinc al meu costat baixa curull d'aigua. Ben aviat al fons ja apareix, majestuós com sempre, el gegant del Puigmal.

Lo vell Puigmal d'espatlla rabassuda
és  l'arc d'aqueixa altiva fortalesa
que en set-cents anys lo sarraí no ha presa
fent-hi bocins la llança fulgurant.

Poc a poc es va cobrint per un núvol que va a més. Semblen que les prediccions de nuvolositat es compliran abans d'hora.
Fins el plúviometre havia fet el camí tot sol. Aquí m'avança una parella. Utilitzo un bastó pel darrer tram més costerut. La boira va baixant. No tinc gens clar si un cop fet el cim seguiré el que tenia planificat o el més prudent serà girar cua i tornar a Núria i agafar el cremallera. Poc abans d'assolir el cim m'aturo al mig de l'espesa boira i m'abrigo amb el tallavent. És la primera vegada que el faig servir amb tots aquests dies.
Corono els 2911 metres. M'he quedat definitivament sense bateria a la càmera i per tant, em quedo sense foto d'aquest cim avui tan fantasmagòric. Com sempre, hi ha tot de gent, avui ben arrecerada fent un mos. M'informo de com està el camí cap el collet de les Barraques per un noi que acaba d'arribar al cim des d'aquesta direcció. M'explica que no hi ha problema que està molt fressat i ben marcat amb senyals verdes i blanques i que la visibilitat va a estones. També em pregunta ell sobre com està el tema de la boira en direcció a Núria.
De nou he vençut el Puigmal. Con diu el poeta, "Bastiments, Canigó i Puigmal són els cabdills i les torres que dominen aquestes contrades."
Doncs sense més a fer, avall que fa baixada. De seguida millora la visibilitat i no tinc cap problema per seguir el camí. Hi ha marques de tots colors. Després d'un tram de fort desnivell comença a planejar. M'aturo en un moment de bona visibilitat per consultar el mapa. Camino per sobre la línia fronterera. Un nombrós grups d'isards salta de França a Catalunya sense cap problema.
Passat el Tossal del Pas del Lladres veig que a no trigaré a tornar a endinsar-me dins de la boira. Contemplo els moviments dels núvols arran de les muntanyes. Diria que ara al cim del Puigmal és molt probable que li toqui el sol. Tot és silenci i solitud. Els isards pasturen a no massa distància. És un altre dels instants màgics d'aquests dies per la muntanya. Abans d'entrar dins de la boira, m'asseguro de trobar-me en el camí correcte.
De sobte el món desapareix. Tot és boira. Segueixo caminant pel corriol que tinc als meus peus. No puc dir al davant perquè no el veig. Potser quan surti d'aquí dins tot haurà canviat. Recordo la pel·lícula "The Mist". Fa respecte caminar pel corriol, per sort ben fressat i sense pèrdua, sense pràcticament veure més enllà de 10 metres. A mesura que vaig perdent alçada la boira va i ve fins acabar desapareixent i la visibilitat millora. 
Arribo al Collet de les Barraques. Canvio de plans i deixo de banda el refugi Corral Blanc. Prefereixo arribar a Queralbs com abans millor, no sigui que m'agafi la pluja.
Agafo el GR 11. El camí m'agrada. Començo a tenir gana. M'aturo a la Font de l'Home Mort i acompanyat per un ramat de vaques, amb una que no para de bramar, prenc uns ganyips i segueixo endavant.
M'agrada molt aquest passeig pel corriol que segueix des de dalt el recorregut del Riu de Tossa. El paisatge és encisador amb diferents tonalitats de verds dins del bosc. Però tan mirar el que m'envolta en un moment quan ja estic a una pista forestal perdo els senyals del GR i segueixo uns altres senyals que indiquen Queralbs, però que sens dubte em fan donar força més volta ja que menen fins a la pista de Fontalba i tinc Queralbs ben a sota. Ja només em resta seguir la pista fins a on tinc el cotxe i donar per acabada aquesta ruta de 7 dies.
Tinc gana. Em canvio de roba i cap a Ribes. De camí ja comença a ploure. He tallat ben just. I mentre dino a Can Gusi ja cau un bon xàfec. He estat de sort.

Temps de pas:            Puigmal                          2.30 hores
                                  Collet de les Barraques    5 hores
                                  Font de l'Home Mort       5.30 hores
                                  Queralbs                         7.30 hores