divendres, 23 d’agost de 2013

Refugis del Torb VI: Carançà - Núria

A les 6 ja em desperto. A tothom, li ha entrat la febre de moure's al dormitori. Voldria dormir una mica més, però ja veig que no és possible. No em cal ni el frontal amb tant gent posada en moviment en un lloc tan petit. Preparo la motxilla, esmorzo i agafo aigua i a les 7.30 ja estic en camí.

Serà un nou dia de caminar en solitari. Comença la jornada amb pujades curtes per anar superant desnivell i alguns trams planers pel mig de prats verd. El camí està molt ben marcat amb fites. Puja pel costat del riu Carançà que baixa curull d'aigua de nit i de dia. Sembla impossible que no s'acabi mai!

Torrents que des dels núvols a la terra
per escala de timbes se rebaten
al còrrec pregoníssim on se baten
amb l'esperit del gorg a tomballons.
En alguns dels trams planers el silenci és total, lluny del soroll de les vaques i de la remor del riu. Si el paradís existeix, podria ben bé ser això. 
El camí és fa llarg, però de sobte arribo al primer llac, l'estany Gran o de les Truites convertit en l'espill de les muntanyes properes. Tot és quietud


He complert la primera part de l'etapa d'avui. Mentalment he dividit la jornada en tres parts. M'aturo una estona per gaudir d'aquest instant. Paga la pena: silenci, solitud i natura en estat pur. L'espectacle és superb.
Segueixo amunt. Ara la pujada és més forta i feixuga, però es tracta d'anar fent. La vegetació desapareix, tal sols resten alguns matolls. Les roques substitueixen als arbres. Més aviat del que espero arriba l'Estany Negre amb l'imponent Pic de l'Infern just al davant.
Un fort però breu desnivell més i ja sóc al tercer llac d'avui, el petit Estany Blau. I una mica més d'esforç i supero els dos colls de la jornada. Un cop al Coll de Nou Creus m'arribo fins el Pic de la Fossa del Gegant. Ja tinc la segona part feta.


Tal i com prèviament havia decidit canvio la ruta que proposa els refugis del Torb i en lloc de baixar en direcció al Santuari de Núria o optar per fer el Pic de Noufonts segueixo la carena que acaba la Olla de Núria. La meva intenció és arribar fins el Torreneules, un pic molt especial per mi i contemplo allà lluny tot envoltat de núvols que cada cop van agafant més presència.


El dia que s'havia aixecat amb un sol esplèndid s'ha anat ennuvolant i la boira va baixant mentre segueixo per la carena, passant pel Cim Alt de les Arques, el Cim de Roca Blanca i el Puig de la Fontnegra. En aquest punt ja tinc la boira a sobre i la visibilitat és força minsa. Tinc que anar en compte a no perdre el camí. Canvio de plans. No paga la pena córrer riscos innecessaris. M'oblido del Torreneules i decideixo seguir en direcció a l'Alberg.


Passo alguns moments de dubtes, però a mesura que vaig desfent alçada la boira es va esvaint i la visibilitat millora. S'arrossega pels cims que desapareixen per moments, però després apareixen per uns instants. Segueixo el meu camí de descens fins arribar a l'Alberg on fins i tot fa una mica de sol. Malgrat que encara em queda l'etapa de demà ja em considero com a casa.


Menjo un entrepà i prenc una birra. Aprofito per llegir el diari ja que tinc que esperar fins a les 17.00 hores que no obren la recepció. Una mica més tard arriben les noies de Girona que avui ja donen per acabada la ruta.
A l'habitació coincideixo amb un home que demà comença els refugis del Torb i un xicot que està fent les darreres etapes del GR11. Sopem plegats i fem petar la xerrada al voltant de tot això de fer una ruta de muntanya en solitari. Abans d'anar a descansar m'estic una estona a la biblioteca llegint.

Hores de pas de l'etapa:
  • Estany Gran o de les Truites       2 hores
  • Estany Negre                             3.15 hores
  • Coll Nou Creus                           4.30 hores
  • Puig de la Fontnegra                  5.15 hores
  • Alberg de Núria                          6.10 hores