Un dia més de caminar i caminar com cada dia. Hem fet 26 km. i 6.45 hores de camí.
Com
els darrers dies de camí, podríem dir que des de que hem entrat a
Galícia ens hem trobat amb unes noves diferents tipologies de
“pelegrins”: els que només fan els darrers 100 kms. per aconseguir “La
Compostelana”, els que fan el camí en cotxe però que arriben als albergs
amb grans motxilles i cara d’esgotament per aconseguir lloc per dormir
gratuït, els que porten un cotxe o furgoneta de suport on carreguen les
motxilles per no fer el camí tan feixuc. Dins d’aquesta tipologia, hi ha
qui estableix torns a l’hora de portar el transport i així a cada etapa
canvien de conductor
Avui
hem dinat acompanyats per dos granadins que hem conegut en les darreres
etapes i amb els que ja havíem parlat alguns dies. Un d’ells també
treballa en Educació Especial. Hem mantingut una conversa que s’ha
allargat després de dinar davant d’unes copes d’oruxo.
L’alberg
d’avui és diferent. Conserva vestigis de l’antic hospital de pelegrins.
És un edifici de pedra ben restaurat, amb petits pavellons i un enorme
prat i el riu que discorre suament al costat. 62 places, però un silenci
gairebé total, potser pel cansament acumulat o perquè els hospitalers
no són funcionaris de la Xunta. Són voluntaris i això es nota.
Cap
el tard en el patí de l’alberg, hem participat en una mena de festa
(foc de camp kumbaià, però sense foc) amenitzada pels frares franciscans
que són capaços de cantar qualsevol cosa i toquen tota mena
d’instruments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada