Un
any més participo en aquesta cursa el dia de Sant Esteve. En aquesta
edició els diners de la inscripció s’aporten per una causa solidària al
Senegal. Com sempre ens trobem una bona colla de coneguts. Aquesta any
la corro sense cap objectiu concret. Quina diferència amb la temperatura que feia l’any passat!
Ha vingut un company de l’escola i la farem junts sense pressa. Si a
mesura que avança la cursa ens trobem bé augmentarem el ritme.
Com
sempre, i avui més, ja que hem sortit del darrera, un cop fets els
primers metres per la gespa de les Pistes es produeix un gran embut.
Passem el primer quilòmetre amb una mica més de 6 minuts.
Anem
bé pujant pel costat de la llera del riu a aquest ritme. Passat el km. 3
veiem com baixen els quatre primers en un petit grup. Com corren! Quin
estil! Entre ells el mundialista local Miquel Quesada, que al final
seria el guanyador. Ens creuem i ens donem ànims amb tot de companys.
Donem la volta i decidim augmentar el ritme en progressió aprofitant que
ara ja anem en lleugera baixada. Hem pujat entre 6-08 el primer
quilòmetre i 5-39 el quart. Aquest any la cursa és una mica més llarga i
els quilometres estan ben marcats.
Van
caient els quilometres i anem passant a gent 5-32, 5-24. Fins aquí
havíem estat parlant mentre corríem, però a partir d’aquí cada cop
parlem menys. Continuem progressant 5-15, 4-32 i 4-24 el darrer
quilòmetre, per un temps final de 49-18.
Acabem amb unes magnífiques sensacions i un promig per sota de 5-30 el quilòmetre.
La
organització ha millorat aquest any, però encara ha faltat aigua per
tots a l’acabar la cursa. M’he quedat sense! També hi ha atletes que
s’han quedat sense samarretes a l’acabar. En definitiva progressa
adequadament però massa lentament. La manca d’aigua al finalitzar una
cursa és una errada imperdonable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada