dimarts, 26 de desembre del 2006

Pujada a la Mola

Pels que ens agrada córrer i la muntanya aquesta és una bona manera de celebrar el Nadal, i ja van 24 edicions. Avui ha estat la meva tercera participació. No sempre els compromisos d’aquestes dates permeten anar-hi.
Només arribar i mentre aparcava el cotxe ja m’he trobat al primer amic. En Roque Lucas, company de classe a batxiller. D’això fa molts anys!. Sempre ens retrobem en alguna cursa, sobre tot en els de muntanya. Mentre feia la inscripció i l’escalfament no he parat de trobar amics i coneguts del món del córrer. Som a Nadal i aquesta cursa és com una celebració familiar, a més avui feia un temps excel·lent, sense gens de fred.
Comença la cursa i aviat em tinc que posar a caminar i a bufar de valent. Això s’enfila molt dret i anem un darrera l’altre en fila d’un. De tot en diuen camins! Poc abans d’arribar a Can Pobla planeja una mica i el camí és més ample. Ara es pot córrer i cal aprofitar.
Deixem Can Pobla a l’esquera. Porto 15 minuts de pujada, i ara toca caminar una altra bona estona també en filera i vinga pujar. Passats els 26 minuts des que s’ha donat la sortida sortim al camí dels monjos. Ja queda poc per veure el monestir i es pot córrer de nou.

Aquest tros el conec molt bé, dosifico l’esforç i corro ja fins al cim deixant al darrera a alguns companys de pujada. A dalt ens espera una munió de gent aplaudint.
 
He fet 32-13, millor temps del que pensava.
Un cop al cim em retrobo amb els amics i gaudim de les vistes i de la conversa abans d’agafar el camí de baixada. El fem junts amb el putxi i el xavimiquel fins arribar a la coca i al cava que ens espera a Can Robert, on gaudim del bon temps i de la bona companyia tot esperant el sorteig dels regals.