Hivern del 2006: quan entrenava per la marató de Barcelona
d’aquell any trobarem un lloc ideal per fer les tirades llargues dels
diumenges: la llera del Ripoll direcció a Barcelona. Gairebé cada
diumenge ens arribàvem fins a Montcada i Reixac i tornàvem a Sabadell
per fer al voltant de 30 km.
Aleshores ja comentàvem que estaria be arribar un dia fins el mar. Va quedar pendent de fer.
Finalment
aquest matí de Festa Major he arribat amb l’autobús fins a la Bassa de
Sant Oleguer amb l’objectiu de caminar des de Sabadell fins el mar
seguint primer la llera del riu Ripoll i després el riu Besòs.
Des
de la Bassa de Sant Oleguer baixo al costat del riu contemplant les
obres de la Pista d’Atletisme Coberta. A l’arribar al pont de Sant
Perpetua pujo fins a la carretera per tal de passar a l’altra banda del
riu.
De
nou una pista prou ampla que corre paral·lela a la llera del Ripoll.
Segurament aquest és el tros més maco de tota la caminada fins arribar a
una zona industrial abans de travessar per sota els primers ponts
d’autopista de la jornada. Ja soc al terme municipal de Barberà del
Vallès, enrere ha quedat la Romànica.
Passo
pel costat de la zona esportiva de Ripollet. Camino al costat d’un
carril bici i a la meva dreta hi ha uns horts, en general molt ben
cuidats, el riu amb força aigua, i a l’altra banda del riu veig
l’autopista de Barcelona amb el seu continu anar i venir de cotxes i una
mica més enllà els pisos de Ripollet.
Arribant
a Montcada i Reixac travesso un pont i pels carrers d’aquest poble tan
caòtic segueixo ara al costat dret del riu fins que aquest s’ajunta al
Besòs que albiro un mica més enllà. Aquesta part del trajecte és la més
antipàtica de tot el recorregut. Montcada està al bell mig de
carreteres, autopistes i vies de tren que la converteixen en una
població molt discontinua.
Travesso
un pont per anar a l’altra banda del Besòs i enfilar cap a Barcelona.
Ara tinc a la meva esquerra Santa Coloma de Gramanet i al fons puc veure
Torre Baró i el Nus de la Trinitat. Aviat estic a la zona més
espectacular de tota la caminada, el que s’anomena el Parc Fluvial del
Besòs. Arran de riu hi ha una ampla franja de gespa ben cuidada i un
carril útil per bicicletes, vianants i runners fent el seu entrenament. I
així ja serà fins arribar al mar, objectiu de la sortida d’avui.
Al
final des de la Bassa de Sant Oleguer fins a contemplar el mar
Mediterrani han estat 4 hores i mitja. Un cop allà ens hem arribat fins
el fòrum i després de dinar hem retornat a casa amb transport públic.
Simplement ha estat un matí diferent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada