Podi català a La Molina

Torna la Rogaine a La Molina per tercera vegada. El 2011 vaig fer equip amb el Joaquin i el 2012 amb el Sergi i l'Arumí. De nou canvio de parella. Aquesta temporada he fet totes les curses amb el Joan Sánchez amb el nom de Som Mas-Sa dins la categoria de superveterans (majors de 55 anys). Som l'únic equip d'aquesta categoria, però com que ens agrada competir al llarg de la setmana i després de mirar els resultats de les anteriors edicions ens posem un repte: superar les 19 fites i els 110 punts.

Arribem al centre de competició. Ha canviat d'ubicació respecte a les dues edicions anteriors. Ens preparem i ben aviat ja hem passat el control de material i tenim el mapa a les nostres mans. 

No ens costa pas massa decidir l'estratègia: dues fites de 9 punts en la punta Nord-Est del mapa i un recorregut que de bon inici no presenta excessiu desnivell. Ens marquem les 3 hores com a moment per començar a pensar el retorn, però no veiem del tot clar quin camí prendre, ja que aleshores si que el desnivell a superar tant de baixada com de pujada serà important. Com de costum ens sobra temps i estudiem algunes possibilitats de tornada, sense acabar de prendre una determinació definitiva. Tot dependrà molt de les nostres forces en el moment de pensar en la tornada.

Ja estem en cursa, trotant per la catifa verda d'un prat alpí i mantenint nivell. Amb un tres i no res ja tenim dues fites de 3 punts al sac. La primera pujada ens porta fins una fita de 8 punts i després en lleugera baixada agafem 6 punts més. Abans de acabar la primera hora de cursa passem per la 40: 5 fites i 24 punts. Portem un molt bon ritme. 

Passem per la collada de Toses que segurament serà el nostre punt de retorn i enfilem la primera pujada forta en direcció a la 55 que tal com suposàvem està situada en un búnquer. Dues fites més també ens porten al costat d'un altre búnquer. Estava ben vigilada la collada. Quanta por que tenia el dictador i quants diners malgastats per a res mentre que la gent vivia en la misèria al llarg de la postguerra.

Abans d'arribar a les dues hores de cursa sumem la nostra primera fita de 9 punts d'avui: ja portem 9 fites i 51 punts. Sabem que no podrem aguantar aquest ritme al llarg de tota la rogaine però tractarem de perllongar-ho fins on ens sigui possible. Enllacem amb la segona fita de 9 punts per un corriol ben marcat i evident. Un cop aquí decidim continuar el nostre pla inicial: escombrar les 5 fites que es trobem en la zona Nord del mapa vorejant un terreny obert que envolta uns turons suaus amb una esplèndida catifa verda de prat alpí. Trotem sempre que podem, sobre tot en pla i baixada: és tot un plaer amb aquest terreny tou farcit de floretes grogues. Si s'està en plena forma córrer per aquests indrets s'ha de convertir en tot un luxe.
Després de la 80 i la 81, no sabem massa bé que ens passa en les dos fites següents (66 i 67) on sense fer una gran errada perdem temps en totes dues. Segurament ens ha faltat manca de concentració degut al cansament, sumat a excés de confiança, ja que no semblaven difícils. No trobo una altra explicació.
Ja hem superat les 3 hores de cursa i arriba el moment de planificar la tornada. Abans d'abandonar aquest terreny obert passem per la 70 i iniciem la baixada pel mig del bosc fins la 71.

Després d'un tros de pista, tornem a endinsar-nos en el bosc en una baixada molt directa que ens castiga molt la musculatura fins la 64. Un cop superades les 4 hores de cursa arriba el moment de la veritat amb una pujada molt i molt dura que després de la 56 ens menarà fins a la 83.

Ens sentim molt minvats de forces i tan sols ens resta 1-20 i encara estem molt lluny de l'arribada. Sumen 10 punts amb la 57 i la 52 i baixem fins a l'avituallament que hi ha la collada. A falta de 40 minuts enfilem per la carretera. Malgrat tenir en el pensament tractar d'agafar algun altre punt no ens és possible, prou fem trotant a estones. Ens marquem 5 minuts de trot i 5 minuts de caminar, per tal d'assegurar no penalitzar. Ens anem rellevant per no abaixar el ritme. No som els únics equips que anem per l'asfalt mirant el rellotge a cada moment. El darrer esforç ens condueix fins a la arribada.

Foto Pere Bossa

Hem superat el nostre repte: 21 fites i 131 punts. Han estat 5-55-58, 26 kms a les nostres cames i més de 1000 metres de desnivell positiu. Estem cansats però satisfets.
Aprofitem el tercer temps per comentar la cursa amb companys d'altres equips i recuperar forces mentre esperem el lliurament de premis. La organització ens informa que no hi haurà podi de Superveterans ja que el reglament contempla que es necessita la participació de tres equips. No som la única categoria en el que passa i a l'hora dels premis ens reconeix de manera extra-oficial la nostra classificació. La gran sorpresa és que al col·locar-nos dins de la classificació d'Homes Veterans fem tercers del campionat de Catalunya. Aquesta sí que no l'esperàvem pas. En la classificació general som l'equip 21 de 53 equips classificats: un gran resultat.

   

Els Inferns de Bellestar 5 anys després.

De nou torna l'orientació als inferns de Bellestar. Hi vaig córrer el 2008 i el 2009 i en vaig gaudir molt en les tres curses. En guardo un bon record ja que vaig guanyar-hi el campionat de Catalunya i sempre que hi he competit he pujat al podi. Han passat els anys i malgrat que aquesta temporada torno a la categoria de H45, el podi no el veig pas possible. El meu objectiu és simplement gaudir de l'orientació.

Fa un bon matí. La sortida és força lluny. Coincideixo a la sortida amb el David. M'esperen 2900 metres, 11 fites i 200 metres de desnivell per endavant. El temps guanyador estarà per sota de l'hora.

Foto xinoxano

Veig amb claredat on es troba la primera, però no m'acabo d'atrevir a baixar pel dret, no sigui que no encerti el tàlveg. Tinc un moment de dubte, però prefereixo assegurar i la busco per baix des del camp. Per anar la segona travesso el torrent i pujo pel tàlveg. La clavo sense problemes. Pretenc anar a nivell fins a la 3 però acabo a la part de dalt, ja que la inclinació del terreny fa difícil mantenir-se a nivell. Ja a dalt per tal de trobar un punt d'atac clar segueixo la tanca fins al final i des d'allà ja és fàcil. Baixo de nou als camps, però allà dubto de quina és la millor opció. Ara cap aquí, ara cap allà, mentre miro el mapa. Aquests dubtes em fan perdre temps, però un cop prenc la decisió no és difícil localitzar la fita.
Mentre troto en lleugera pujada pels camps, penso quina és la millor opció per anar fins a la 5. Per dalt o per baix ? De moment anar per baix m'ha donat bons resultats, per tant aquesta serà la meva tria. Un cop s'acaben els camps entro dins el torrent. Si sóc capaç de seguir-lo sense errades, m'ha de portar fins la fita, però no resulta tan fàcil. Encaixonat dins del torrent vaig prenent decisions. Crec que he arribat a la bifurcació on tinc que prendre el torrent de l'esquerra. Després a casa veure que m'he precipitat. Comencen de nou els dubtes mentre m'enfilo amunt. No trobo la fita. Alguna errada he comès. Haig de sortir a dalt i des d'allà reorientar-me i decidir. No és fàcil pujar per aquestes zones relliscoses de terra, però arribo al corriol de la part de dalt dels xaragalls. He sortit molt a l'Oest de la fita. Un cop aquí no em resulta massa complicat arribar fins a la fita. He perdut força temps.

Foto xinoxano

La 6 em resulta fàcil: primer pel corriol i després a rumb. Per anar a la 7 cal baixar fins al torrent. No baixo tot el ràpid que puc i a més encara no sé la raó però faig algunes breus aturades del tot innecessàries. Un cop abaix corro per la pista arran dels camps fins a una petita corba i de nou a rumb i posant l'atenció al relleu la fita ja és meva. Per anar a la 8 decideixo anar a nivell. Mirant després el mapa no sé si ha estat la millor opció. Travesso el torrent i quan ja estic a prop de la fita pujo massa i acabo en la pista que està per sobre. No calia arribar-hi. Però un cop allà, avanço en direcció Sud fins que se'm fa evident que estic deixant la fita darrera meu. Rectifico i ja la tinc. Sumo més pèrdua de temps.
Torno a la pista. Allà torno a dubtar: vaig camp a través o utilitzo els camins ? Perdo temps decidint. Acabo anant per camins intentant córrer el més possible que no és massa. Està clar que necessito millorar la meva forma física. Abandono el corriol en una corba i per terreny semiobert arribo a la fita que tinc una mica a la meva dreta. Per a la següent ja només cal seguir a nivell per trobar-la sense dificultat.
I ara ja només resta baixar fins els carrers del poble i aprofitar la baixada per anar el més ràpid possible i acabar la cursa en 1-22-35 i 7è de 16 classificats. Tal com havia previst el guanyador (Pere Bossa) ha baixat de l'hora (55 minuts), però ha estat l'únic.

Foto xinoxano

Estic força satisfet. Com sempre és millorable i algun minut menys hauria pogut fer amb menys errades, però potser el que més em cal millorar en properes curses són els dubtes que em fan perdre temps i la forma física que em permetria ser més ràpid. A continuació podeu veure amb vermell el meu recorregut i en groc els moments de dubte.

12 hores de Rogaine en record d'Iñaki Pérez

Aquesta serà segurament la gran competició d'aquest 2014. El 2012 va ser la Trailwalker i el 2013 el ERC de la Llacuna. Es tracta d'una Rogaine de 12 hores. Torno a fer equip amb el company Joan Sánchez d'Aligots i esperem repetir les sensacions de la darrera rogaine d'Osona. 

A les 6 del matí i encara fosc ja som a Vilassar passant el control de material. Serà una Rogaine especial. Encara no fa una setmana va morir un molt apreciat company per tots en aquest món de les curses d'orientació i de les Rogaine en particular: Iñaki Pérez. Actualment era soci del Farra-O, el club organitzador de la cursa, però havia estat a d'altres clubs com la UES-O. En els meus primers passos en l'orientació em va ajudar molt i vaig rebre molt bons consells. Darrerament sempre que ens veiem insistia en que una vegada a la vida havia de fer la UTMB. En diferents moments de la cursa no em podré estar de recordar-lo.

Tenim una hora per dissenyar la nostra estratègia de cursa. Com sempre no ens resulta fàcil, però finalment ja la tenim. Ens dirigirem cap l'Est del mapa i després cap el Hash-House que està situat al Nord. Procurarem arribar allà al voltant de la meitat de cursa i aleshores replantejarem que fem.

Malgrat ser 12 hores molts equips surten corrent. Nosaltres ens ho agafem amb calma, caminant pels carrers de Vilassar fins a la primera fita (33). El nostre primer gran objectiu és la 91, però primer passem per la 66. La 91 està al Montcabrer i hi arribem després d'una pujada molt forta. Per aquí havia passat tant en la cursa de muntanya de Burriac, com en la primera edició de la Burriac Attack. Hem fet 3 fites i encara no portem una hora de cursa. Des d'aquí podem gaudir d'una molt bona vista del Maresme.

Després de planejar una estona una forta baixada ens porta directes cap a la 43. Les baixades i pujades seran una constant en la roagine d'avui. Entren en zona urbanitzada per anar a la 59 i després encarar la 82, ben a prop del poblat ibèric d'Ituro, del que podem veure entre matolls part de les seves runes.
Arribem a la zona més a l'Est del mapa, una zona que coneixem prou bé d'altres curses d'orientació al voltant de l'alberg de Cabrera de la Torre Ametller. És una zona del mapa amb 4 fites molt properes i que fem sense problemes tot sumant una bona colla de punts: 35, 65, 76 i 95 on coincidim amb l'equip que serà el guanyador de la cursa. De fet l'avancem ja que ataquem la fita pel mig del bosc aprofitant la nostra experiència en orientació i ells donen tota la volta pel camí.
Continuem la nostra planificació. Quan ja som a prop de la 77, i un cop travessada una riera el corriol comença a baixar. No ens quadra. Ens aturem. Potser ens hem equivocat! És clar que si no havíem vist un corriol força amagat a la nostra esquerra que era el que ens havia de portar a la fita. Per anar a la 67 ens enfilem per un corriol pel mig de grans roques i amb bones vistes. A la 78 ja portem 4 hores de cursa i ens dirigim ja direcció a la Hash House.
En la nostra planificació inicial havíem descartat la 60 perquè havíem valorat que era un lloc de difícil accès sense donar molta volta, però hi veiem una possibilitat i cap allà anem. Hem de deixar el camí i travessar pel mig del bosc. Ho veiem possible i ho fem i ens va prou bé. No la clavem, però gairebé. Fem aquesta fita i després de la 86 ja ens dirigim cap a la Hash House (96). Aprofitem el camí per anar pensant en la continuació i veiem al fons el turó al que ens haurem d'enfilar.
Arribem amb més de 5 hores de cursa. Mentre descansem una estona, fem un mos i reposem d'aigua, també acabem d'estudiar el millor recorregut per assolir les fites escollides, mirant les possibilitats que ens ofereix el terreny amb els seus corriols.

Seguim endavant per un camí planer. Estem de bon humor i amb forces. Però un cop ja deixem la 68, ben aviat agafem un corriol ben costerut que es fa feixuc. La 92 està dalt d'un turó, però ben amagada dins d'una cova-forat.

Ben a prop tenim la 72 i la 45. I ara ens toca una tirada ben llarga fins la 79 i una pujada sense massa desnivell, però que amb el temps que portem en cursa ja ens fa mal i ens obliga a anar molt i molt lents, per fer nou punts més (98). Ja superem les 8 hores de competició i totes les pujades per poc desnivell que tinguin fan mal.

Ens dirigim ja cap la que serà la darrera part de la cursa. A hores d'ara gairebé ni en baixada podem trotar. De camí a la darrera fita de nou punts (94) pincem la 56. Passada aquesta fita en un trencall evident de camins el cansament i la manca de concentració ens fa equivocar. Sort que rectifiquem ràpid. La 94 no resulta difícil i entrem en la part del mapa que correspon al mapa de l'Olla d'en Mayolas on s'han disputat un parell de curses de Copa Catalana. Aquí hi ha 4 fites. La primera és la 64 que està en una cova ben curiosa.

Aprofitem que el bosc és penetrable per deixar el corriols i anar camp a través com ens agrada. Després de la 39 veiem que tenim la 41 en una covo al final d'un corriol però al mig del torrent. Fer-ho tot per corriols és donar molta volta. Baixem pel mig del tàlveg per entrar després al torrent. Quan arribem al torrent tenim dubtes si tenim la fita amunt o avall. Descartem que sigui amunt i baixem pel torrent com podem. En alguns moments desgrimpant on sort tinc del Joan. Tenim la impressió de que baixem molt i de la fita ni rastre, però no ens queda més remei que seguir baixant, ja que del torrent no podem sortir. Finalment sortim a un corriol. Estem segurs que està al final del corriol cap amunt i suposem que no massa a prop. No tenim ganes de desfer el camí en pujada. Estem de sort i baixa un equip d'Aligots que ens diu que està molt a prop.
Portem una mica més de 10 hores de cursa. Decidim fer 3 fites més abans d'acabar. Ja comencem a tenir les forces ben minvades. La 57 és ben fàcil, gràcies a llegir bé la simbologia del mapa, una rassa profunda, ben marcada i que un cop hi som tenim la fita allà mateix.
Direcció cap a la 42 passem per una riera on havíem coincidit en una cursa de copa quan competíem en la mateixa categoria i tenim ben viu aquell final de cursa esprintant pels carrers dels poble, per tal de guanyar alguns segons.
Toca de nou pujar i pujar per fer la 42. Portem 11-05. Un cop al poble amb ganes d'acabar ens oblidem del mapa i la 38 ens costa més del que ens hauria de costar, però finalment ja és nostra. I ara tot xinoxano cap l'arribada. Han estat 11-28-39 de cursa, 30 fites, 183 punts, uns 40 kms. i uns 2000 metres de desnivell, guanyadors de la categoria de superveterans, ja que som els únics competidors de la categoria i 19 de 26 classificats en la general d'equips masculins.

Després d'una reparadora dutxa ens preparem pel sopar post-cursa: una amanida de pasta i unes mandonguilles ben bones. I abans de marxar un molt sentit homenatge a l'amic Iñaki Pérez i el lliurament de premis i cap a casa a descansar i fins a la propera: campionat de Catalunya a la Molina el 21 de juny.

De nou orientació a la UAB

Com la temporada passada, l'1 de maig tenim el II premi d'orientació a la UAB. Una cursa tan a prop de casa no es pot desaprofitar. De nou faré el C1, una mica més de 8 km., i 30 fites.
Després de la Rogaine de 12 hores del passat dissabte, és tot un enigma com em puc trobar físicament. Fins ahir encara tenia les cames molt carregades, però avui tinc bones sensacions. Em marco com objectiu no fer les errades de l'any passat, anar el més ràpid possible i baixar de les dues hores.
Després d'esperar una estona per sortir entro en cursa i sense mirar massa el mapa faig una errada només començar. He vist un petit passadís per arribar a la primera fita que m'estalviarà desnivell, però un cop arribo a l'entrada del passadís hem topo amb un tallat infranquejable que estava ben assenyalat al mapa. He perdut entre 3 i 4 minuts que m'han servit per escalfar tot trotant i al mateix temps per dir-me a mi mateix que ja puc espavilar i no cometre més errades com aquesta. Em cal concentració i mirar bé tots els detalls del mapa abans de decidir. I així ho faig.
Camí, ara sí, de la primera fita m'avança l'Enric Dedeu amb facilitat, però un cop arribem a la mena de plaça on està la fita la trobo primer. Camí de la segona fita perdo de vista a l'Enric i m'aturo un moment per donar un cop de mà a la Montse que està una mica despistada. La tercera pista està en una petita clariana en un bosquet. Abandonem la zona més urbana de la cursa. Estic on la temporada passada vaig perdre temps en dues fites. Atent als petits detalls de la vegetació, vaig de fita en fita sense entrebancs. En algunes d'ella amb la inestimable ajuda d'alguns orientadors que m'aixequen la fita.
Aquesta primera zona rústica s'acaba amb la fita 10 on coincideixo amb un orientador amb el que a partir d'ara ens anirem trobant fins al final de la cursa.
De la 11 a la 19 tornem a la zona del campus universitari amb fites col·locades en les zones enjardinades entre els diferents edificis. Es tracta de córrer el màxim dins de les meves possibilitats que no són massa. Entre la 15 i la 17 coincideixo amb el David, un company de club. Alguna pujada es fa feixuga. Entre la fita 18 i 19 ja porto una hora de cursa. Baixar de les dues hores està al meu abast.

A la fita 20 tornem a la zona rústica. La major part del recorregut s'ha de fer per camins, però cal encertar en l'atac a la fita per tal de no perdre temps. Segueixo coincidint amb el mateix orientador de la fita 10. El perdo en la 24 segurament perquè vaig fer una mala elecció de ruta entre la 23 i la 24 i vaig donar volta. A més a més em passo de llarg la 25 i tinc que tornar enrere. No sóc pas l'únic que pateixo aquest problema.
Camí de la 26 veig davant meu l'orientador amb el que pràcticament he fet tota la cursa. Mentre troto pel corriol i la pista forestal vaig pensant la meva estratègia en la darrera part de la cursa. Camí cap a la 28 m'anima el Toni.
Em trobo fort i un cop fitada la 28 augmento el meu ritme. M'esperona veure al meu costat el crack de l'orientació catalana, el Serrallonga. Intento seguir-lo a distància, però ben aviat el deixo de veure, però l'acceleració de ritme que ha suposat em permet acabar la cursa amb molt bones sensacions: 1-40-01 i 22 de 32 classificats.

Uns quants comentaris amb els companys de club i de cursa al voltant d'un plàtan i cap a casa.

Tornada a Osona

Des de la meva infantesa Osona és un lloc especial per mi, el meu origen llunyà. Els meus pares són de la comarca. Vaig anar-hi sovint ja que hi vivien familiars. A casa sempre havia escoltat noms que moltes vegades sonaven a indrets màgics i que encara ressonen en els recòndits plecs de la memòria.

Ja fa un temps que vaig iniciar sortides per conèixer aquells llocs, però com acostuma a passar aquesta és una tasca inacabable, ja que un lloc et porta a un altre i així gairebé fins a l'infinit. He passat uns dies d'aquesta Setmana Santa instal·lat a Ca la Rotllada a prop de Cantonigròs, just al costat de la Riera d'Aiats, i des d'allà he fet noves descobertes.

Acostumat al paisatge de colors groguencs de l'estiu i marrons i de la tardor, la primera sorpresa ha estat la verdor dels camps de la plana que convertien el paisatge en un lloc ben diferent al que tenia guardat dins dels meus records visuals.

Ho sabia per les notícies dels diaris, però he pogut comprovar en directe que els osonencs són independentistes fins al moll de l'os. No hi ha poble sense la seva estelada en els llocs més representatius, alts i emblemàtics de cada llogarret. Tots els carrers, cases, finestres i balcons la llueixen amb orgull. Està clar que a Osona fan Via.

De sempre el turó de Tona m'ha donat la benvinguda quan des del Vallès arribava a Osona, o el comiat quan enfilava el camí cap a casa. Moltes vegades havia pensat en pujar-hi, però ho deixava per un altre dia. Aquest cop ha estat el seu moment i va ser la porta d'entrada d'aquests dies, amb una petita visita a l'església i a les restes del castell i una visió panoràmica de la plana rodejada de tots els seus turons i muntanyes com una gran olla.

La natura es desferma a través de les seves aigües. Ben a prop de Cantonigròs la humil riera d'Aiats es converteix en el Torrent de Rotllada, agafa velocitat entre les roques i els tallats de pedres, i amb un fort brogit se'ns presenta com la Foradada. Tot un clàssic d'aquestes contrades.

Els nostres avantpassats de tots els temps van viure a la comarca i han deixat restes arreu que són testimonis directes d'unes altres èpoques com els ibers. Fa temps ja havia visitat L'Esquerda, un lloc del tot recomanable i que va resultar tota una sorpresa. Aquest cop li ha tocat el torn al Casol de Puigcastellet, unes restes no massa espectaculars i que bàsicament em van cridar l'atenció per què només van ser ocupades al llarg de 50 anys.

Petites ermites i esglésies es troben arreu del territori. Però el més espectacular que he visitat aquests dies i que ha estat tota una descoberta és el Monestir de Santa Maria de Lluçà. D'Osona coneixia de fa temps Sant Pere de Casserres que es troba en una situació ben singular, una petit península rodejada de l'aigua del Ter, però Santa Maria de Lluçà era un total desconegut i és una sorprenent meravella al bell mig de l'altiplà del Lluçanès al que dóna nom. Molt petit, en el seu moment va albergar tan sols mitja dotzena de monjos agustinians, permet admirar una joia del romànic català amb pintures originals incloses, fet que resulta poc habitual.

També vaig aprofitar per girar visita a castells i pobles i petites esglesioles com Montesquiu, la Mare Déu dels Munts, Tavertet, Folgueroles, Tavèrnoles, Cabrera, Vidrà, ... De ben segur que retornaré de nou a Osona i podré passejar per aquests entorns i fer noves descobertes que podré seguir explicant en un altre ocasió.

Ultrallarga: més de 4 hores d'orientació

Torna l'orientació a Campdevànol al mapa del Torrent d'Estiula on ja vaig córrer al novembre del 2011 en dos dies de pluja i fang. 

Després de pensar-ho bé, he decidit fer la inscripció al campionat de Catalunya d'ultrallarga que corren els d'elit. Tinc ganes de fer llargues distàncies i estar una bon estona pel mig del bosc cercant fites i més fites. Tindrem gairebé 11.000 metres de distància, més de 700 metres de desnivell i 28 fites. El meu objectiu inicial és fer 4 hores i mentalment divideixo la cursa a 7 fites cada hora.

Al matí surto de casa encara de nit pel maleït canvi d'hora que m'ha robat una hora de dormir tot plovisquejant. Aquesta lleugera pluja m'acompanya fins arribar a Osona. Un cop al centre de competició es presenta un dia frescot i ennuvolat però de moment no plou.

Cal espavilar ja que la sortida és a més de 2 kms. caminant. Ens col·loquem davant del nostre mapa i ben aviat entrem en cursa. He decidit fer-ho sense pressa i assegurant la pressa de decisions per no fallar en cap fita. A més tinc molt de temps per endavant. No cal córrer. De seguida quedo ben sol. Pel mig del bosc i per corriols vaig fitant les primeres fites sense problemes.
Arribo a la fita central de la primera papallona amb bones sensacions. Ja fa una estona que cauen gotes, però no molesten. Identifico molt bé els diferents elements del terreny i tracto d'evitar en la mesura del possible fer més desnivell del necessari. No tinc problemes per localitzar les fites un cop sóc a lloc. Vaig agafant confiança. De moment compleixo el meu pla inicial: fita 7 amb 1-03.

Em diverteixo seguint les corbes de nivell i observant com aquestes dibuixen el relleu del terreny. Acabo la primera papallona i ara toca desplaçar-se fins a la zona de la segona papallona de la jornada. Puc córrer una mica per una pista forestal i després per un corriol però ben aviat el tinc que deixar per localitzar la fita. No estava tant lluny. Estic en una zona plena de petits tàlvegs i de lleugers canvis de vegetació molt ben detallats en el mapa i que requereixen d'un treball d'orientació fina. En la fita 14 mantinc el que havia previst 2-02.

Torno a passar per la fita central d'aquesta segona papallona, i ataco abans d'hora la següent fita. No està en el tàlveg on la buscava. Cerco el punt d'atac correcte i ara ja la tinc. És la primera pèrdua important de temps. Ràpidament acabo amb les fites d'aquesta zona.
Ara venen uns trams llargs i amb forts desnivells. El cansament arriba i la velocitat de cursa minva. Em trobo al Toni que m'avança. No vaig tant malament! Malgrat que ara els trams són llargs entre fita i fita aquestes fites no em presenten cap dificultat. Estic gaudint d'allò més de la cursa. A la fita 19 supero les 3 hores. Tinc clar que faré tota la cursa però que superaré el temps de 4 hores que havia previst. A partir d'aquí el pujar i baixar és constant, però segueixo localitzant les fites de primeres i segueixo gaudint de desplaçar-se pel mig del bosc. Prefereixo fer-ho així que agafar els corriols i camins. És més divertit. Ja fa una bona estona que no plou.

Arribo a la part final de la cursa situada en terreny obert on m'espera una nova papallona amb poc més de 4 hores. Es tracta d'una zona farcida de fites. No es complicat trobar les meves, però ho faig caminant, excepte algun lleuger trot quan el terreny m'és favorable. Acabo la cursa amb 4-23-08, més de 17 km. i 950 metres de desnivell positiu i el darrer classificat tal com esperava. El primer ha fet 1-39. Quan ell acabava jo estava camí de la fita 11!!!
M'ha agradat el terreny i la cursa. Prefereixo aquestes curses en les que no tinc pressa i tinc temps per pensar i escollir la millor ruta amb paciència. D'entrada en faig una valoració molt positiva. En un primer anàlisi concloc que gairebé no he perdut temps en les fites i poc temps podia haver escurçat en cursa, però un cop a casa mirant el mapa amb més calma si que veig un parell d'eleccions de ruta que m'haurien estalviat temps i sobre tot, acumulació de desnivell i que en el moment de la cursa no vaig saber veure. En ambdues errades van ser eleccions de ruta anticipades i que en un cop en el lloc no vaig reconsiderar. Potser si que podia haver fet la cursa per sota de les 4 hores.
La propera serà una mica més llarg: les 12 hores de la Rogaining Internacional de Catalunya m'esperen.

Pels camins d'Osona

Una nova Rogaine, la primera d'aquest 2014, a la comarca de Vic, en concret entre la plana i l'altiplà del Lluçanès. El centre de competició està situat a Sant Bartomeu del Grau un lloc on no havia estat mai.

Aquesta temporada hem decidit tornar a fer equip amb el Joan Sánchez d'Aligots i d'aquesta manera participar en la categoria de super-veterans, majors de 55 anys, una categoria en la que no tenim competència. Ens constituïm en l'equip "Som Mas-Sa" tal com ja vam fer en el Campionat d'Europa de Rogaining 2013 a la Llacuna i en la darrera edició de les 3 valls.
Com sempre que fa fred en el moment de començar una Rogaine no és fàcil decidir que posar-se, però sense donar-hi més voltes ja hem passat el control i ens posem a estudiar el mapa per decidir l'estratègia de cursa. Ens decantem per la zona Nord del mapa i estudiem les diferents possibilitats de ruta amb l'idea de recollir el màxim de punts possible amb el mínim de desnivell. Quan ja ho tenim decidim i a falta de pocs minuts per la sortida canviem els plans. Abans de sortir en direcció nord i seguir el pla establert passarem per tots els controls que tenim a prop del centre de competició que estan en una zona més o menys planera, aprofitant que estarem frescos i que podrem trotar.
Comencem per la 68 amb una mica de pujada que no esperàvem. En mitja hora ja tenim 3 fites i 18 punts.

Seguim endavant animats i amb mitja hora més, tenim 3 fites més al sarró i acumulant 26 punts en tan sols una hora de cursa sense massa desgast físic. Ja hem fet gairebé totes les fites de l'altiplà i ens dirigim a seguir la ruta que havíem planificat de bon començament, començant per una fita fàcil i de molt alta puntuació, la 87. Seguim enllaçat fites sense problemes, primer a nivell (53) i després en lleugera baixada fins a la 77. Tallem pel dret per assolir la 41 i en algun moment no ens és fàcil travessar pel mig del bosc i trobar el pas pel mig dels tallats i la vegetació, però ja és nostre. Només portem dues hores de curses i sumen 10 fites i 50 punts.

Ens dirigim tot seguint a una pista al costat de la Riera del Sorreig cap a la 90 que està en un indret espectacular: en la part alta d'un tallat de més de 25 metres per sobre del que crec que és el Gorg Negre.
Fins aquí gairebé no havíem fet cap pujada, però estem en la part més baixa de la cursa i a partir d'ara ens tocarà enfilar-nos. Anem pujant i anem sumant punts amb un grup de fites que estan força properes. La boira, primer, i els núvols després s'han anat aixecant i ara ens comença a escalfar un bon sol i podem contemplar unes bones vistes dels Pirineus ben nevats amb el sempre majestuós Puigmal.

Ja portem més de mitja cursa i bon grapat de fites i de punts i la distància i el temps entre fita i fita va en augment. Comencem a pensar en com podem enfilar aquesta segona meitat de la competició. Anem cap a la 85 que està situada dalt del turó on hi ha l'ermita de Santa Perpètua. Camí cap aquesta renunciem a fer un cul-de-sac de 10 minuts per una fita de 3 punts (34). Pensem que igual al final aquests minuts ens poden fer falta. Assolim la 85 quant encara ens resten 1-55 de cursa.

Hem aprofitat la pista en pujada que ens menava a la 85 per acabar de planificar el final de la cursa. Baixem fins a la 62 per un corriol en el que gaudim d'allò més i recordo del dia que vaig fer el sender de Voltregà.  Planegem en direcció a la 75 que està al mig d'una zona de típiques margues de la comarca d'Osona. Agafem un ombrívol corriol per enfilar-nos de nou a l'altiplà on està Sant Bartomeu del Grau. Aquesta pujada és costeruda i se'ns fa feixuga, però ens hi esforcem de valent per arribar amb marge de temps a dalt de tot. Ja hi som i encara ens resta gairebé 1 hora. Ja ho tenim, temps de sobra per fer les tres darreres fites: 61, 46 i 32. Pincem aquesta darrera a les 5.30 hores de cursa i ens felicitem per la bona cursa feta.

I ben contents i satisfets anem cap a l'arribada per tancar la cursa amb 5-43-15, 121 punts i més de 25 kms. a les nostres cames. Ens ha sortit una cursa rodona, sense cap errada i creiem que amb molt bona estratègia. Ara ens toca preparar-nos per les 12 hores de Vilassar de Mar.

50.000 kms.

Igual que el Xavier Bonastre ho aconseguia fa una mica més d'un mes, aquesta setmana he travessat la barrera dels 50.000 kms. corrent. Al menys aquesta és la xifra que porto comptabilitzada des de 1990.

Els meus inicis del córrer es remunten al 1977, però fins el 1990 no vaig començar a fer anotacions sistemàtiques dels temps i kms. que feia dia rere dia. Allà al 1977 anava alguns dissabte al matí amb uns companys d'universitat a córrer a Can Deu. En aquell moment el nostre objectiu es reduïa a fer el circuït blau (5000 metres) sense tenir que posar-se a caminar.
El 1978 vaig córrer les meves dues primeres curses populars. La primera a la festa major del barri de la Concòrdia. És còmic només de pensar-ho. Es tractava d'una cursa amb el trànsit obert i que transcorria per les voreres. Calia anar en compte. A l'arribar ala semàfors  si aquests estaven vermell, calia aturar-se i esperar, ja que els cotxes tenien preferència. La segona ja va ser més seriosa, malgrat que també estava dins d'una festa major de barri. Aquest cop era al barri de Can Deu i es tractava de donar dues voltes a un circuït mixt entre el barri i el bosc.

A partir del 1979 van venir les curses de la Festa Major de Sabadell. De fet, en aquella època només entrenava a l'estiu per poder participar en aquesta cursa que es celebra el primer cap de setmana de setembre. Al 1984 em vaig atrevir amb la mitja que no vaig poder acabar, però un any després ho vaig aconseguir.

Mitja Marató de Sabadell 1985

Al 1986 vaig afrontar el repte de la meva primera marató amb un entrenament que avui faria riure a tothom: tres dies a la setmana entre 30-45 minuts i alguns diumenges una tirada llarga de 20 kms.
Després d'un parell anys on només tornava a córrer als estius i després de veure per la televisió com la marató de Barcelona acabava a l'estadi vaig tornar a reprendre els entrenaments regulars. Això era el 1990. I des d'aquell any puc dir que ja no he deixat de córrer i entrenar, simplement he anat canviant de modalitats. De les curses d'asfalt vaig passar a les de muntanya i més tard a les d'orientació.
50.000 kms. és un número rodó i una bona colla de kms., un bon grapat de curses i d'entrenaments de tot tipus que espero poder continuar durant molts anys més.

Diumenge 23 de febrer, ja només faltaven 10 kms. per arribar al 50.000.

Dilluns 24 de febrer travessant la barrera de la rodona xifra dels 50.000 kms.

O-Free Vallalta

Fa un dia gris i ennuvolat, però no fa fred, una bona temperatura per córrer una estona per la muntanya. Es tracta del que podem anomenar una rogaine popular: 3 hores, 20 fites i un mapa a escala 1/10000. Serà un bon entrenament per comprovar el meu estat de forma. Em fixo un objectiu: tractar de córrer en tot moment, aturar-me el mínim i sumar al voltant de 15 kms.
Arribo a Sant Cebrià de Vallalta, em canvio de roba i em presento al centre de competició. Sense més espera ja tinc el mapa a les mans i ja puc començar. 

Aviat he establert la estratègia de cursa. El mapa molt allargassat i la sortida en un extrem no permet massa possibilitats: intentaré anar el més Oest possible sumant punts i calcular el moment pel retorn que si cal podré fer la carretera.
Ja estic en cursa i com que comencem en el punt més baix del mapa l'inici és en pujada direcció a la primera fita (34) que no presenta cap dificultat. De seguida entro en un baixar i pujar que serà una constant gairebé al llarg de les 3 hores per superar les diferents rieres i barrancs de la zona. Aquestes primeres fites (35, 46, 55 i 32) gairebé són obligatòries per tothom ja que podríem dir que són de pas per arribar a la zona del mapa que permet una major elecció  de ruta. Cal passar per alguns corriols que estan senyalats al mapa, però que es troben plens de vegetació i que no permeten córrer alentint molt la progressió. Malgrat tot, el bocs és força penetrable i sortir dels camins i anar bosc a través no és massa complicat.
Des de la 32 decideixo anar cap la zona Sud del mapa on hi ha una fita de 6 punts. De camí passaré per la 33 i la 56. Però mentre vaig en direcció a la 33 faig un canvi de plans i invertiré l'ordre. De sobte mentre avanço per un sender que segueix una riera, veig un corriol que surt a la meva esquerra i que no identifico al mapa, ja que cercava un corriol a l'altra banda. M'enredo una mica, fins que em torno a ubicar en el mapa. Havia passat de llarg el corriol que tenia que trobar a la dreta. Devia estar mirant el mapa quan vaig passar pel seu costat. Al final primer passaré per la 33. Porto una hora de cursa, 6 fites i 21 punts.

Vaig el més ràpid possible cap a la 56 i també la 62 que em costa una mica de localitzar. Sortir d'aquesta fita en direcció a la següent, la 54, no em resulta gens fàcil. Tinc a la vista la Creu de Canet, zona en la que he corregut un parell de vegades curses de la Copa Catalana. La pujada a través del bosc se'm fa feixuga fins arribar a la pista. No he seguit la millor opció i he donat força volta. He estat lent en aquesta part de la cursa i m'he enredat força de nou.
Feta la 54 recupero les bones sensacions en direcció a la 52, però a menys d'una hora per finalitzar la cursa cal començar a prendre decisions: faré la 44 i la 31 i allà acabaré de decidir.
Així ho faig. En un sender en baixada que es nota molt utilitzat per ciclistes, molt estret i amb moltes corbes gaudeixo d'allò més. És un dels millors moments d'aquest matí. Pinço la 31 i em queda poc menys de mitja hora. Arrisco i aniré fins a la 61, encara que gairebé estic segur que penalitzaré per temps al final. La baixada fins a la riera la faig ràpid, però la forta pujada fins a la 61 se'm fa llarga, però malgrat estar a prop de les 3 hores de competició encara em trobo amb força. Ja només queden 16 minuts i tinc que baixar fins a la carretera i després córrer a bon ritme fins al final, una mica més de 2,5 kms. Comencen a caure gotes, però la pluja no va a més.
Pinço l'arribada amb més de 7 minuts de retard. Havia sumat un total de 55 punts però en perdo 10 per penalització. Al final he fet els 15 kms. que m'havia marcat com objectiu inicial i 8è de 9 classificats en la meva categoria de cursa en solitari. He gaudit d'un bon matí cercant fites i corrent per pistes i corriols pel mig del bosc de la Serralada Litoral.
Segueixo sumant kms. i ja només estic a 50 kms. per arribar a la mítica xifra dels 50.000 kms. correguts entre entrenaments i competicions.

Debut a Mont-rodon

Una cursa ben a prop de casa i encara no havia participat en cap de les seves sis edicions anteriors. La mirava i la considerava atractiva, però cada any passava quelcom que ho impedia. Finalment a la setena ha estat la vençuda. 

Miro el perfil de la cursa i els temps d'altres edicions i crec que estar al voltant de 1-30 ja serà un bon resultat. Prenc de referència la cursa de muntanya del Farell, per la distància i per ser de mitja muntanya, encara que veig que aquesta té més desnivell i més corriol.

Fa un matí fred però assolellat. Abans de la cursa em trobo amb dos Davids, l'Eiger a qui feia molt de temps que no veia i amb el que petem la xerrada abans de la sortida i l'Hermo, de la secció d'orientació amb qui vaig fer equip a la rogaine de Collserola del mes de desembre.

Surto des del darrera i en els primers 2 kms. pels carrers de Matadepera, sempre en pujada, poso el que podem dir una velocitat de creuer prou bona. Sortim del poble per la pista de la Font de la Tartana que conec prou bé, però ben aviat deixem la pista que s'enfila cap a Can Torres per seguir una pista que rep el nom del camí dels Forns i que ens aproparà a un corriol amb forta pujada que genera un bon embús en la part més alta, que fa que tots caminem en fila índia fins coronar el Mont-Rodon.

Passat el cim que dóna nom a la cursa puc gaudir de la baixada tal com m'agrada. En la següent pujada de la cursa la del Coll de Grua ja puc anar al meu ritme sense els embussos de la pujada inicial. A moments trotant i en altres moments caminant ràpid em trobo fort. La zona del coll així com la baixada cap a Can Torres la conec prou bé i porto un bon ritme i aprofito per avançar a alguns corredors.

Consulto el perfil de la cursa que portem dibuixat al pitrall i ja tan sols ens resten un parell de pujades. El primer el supero bé, però el darrer tram de pujada a Es Pujol es fa dur, però l'animació que hi ha dalt del cim em dóna forces.

Foto amb la Mola al fons abans d'iniciar la darrera baixada.

Ja tan sols resta la baixada fins al poble. Passem un corriol relliscós pel fang de les darreres pluges que la organització ha equipat amb cordes. Alguns baixen molt lents i amb alguna relliscada. Puc baixar força ràpid posant molta atenció on trepitjo i avançant algunes posicions més. Ben aviat som al poble i de nou per asfalt acabem la cursa gairebé sempre en baixada. Estic fort i porto un bon ritme en aquest final de cursa.

Temps final 1-32-22, 417 de 503 arribats, i 28 de la meva categoria de 42 arribats. He acabat prou satisfet ja que he aconseguit portar un ritme constant amb bones sensacions.
Bon avituallament al final de la cursa i cap a casa. Estic a tan sols 113 kms. d'assolir els 50.000 kms entre curses i entrenaments des que vaig començar a anotar el meu quilometratge.