Pels camins d'Osona

Una nova Rogaine, la primera d'aquest 2014, a la comarca de Vic, en concret entre la plana i l'altiplà del Lluçanès. El centre de competició està situat a Sant Bartomeu del Grau un lloc on no havia estat mai.

Aquesta temporada hem decidit tornar a fer equip amb el Joan Sánchez d'Aligots i d'aquesta manera participar en la categoria de super-veterans, majors de 55 anys, una categoria en la que no tenim competència. Ens constituïm en l'equip "Som Mas-Sa" tal com ja vam fer en el Campionat d'Europa de Rogaining 2013 a la Llacuna i en la darrera edició de les 3 valls.
Com sempre que fa fred en el moment de començar una Rogaine no és fàcil decidir que posar-se, però sense donar-hi més voltes ja hem passat el control i ens posem a estudiar el mapa per decidir l'estratègia de cursa. Ens decantem per la zona Nord del mapa i estudiem les diferents possibilitats de ruta amb l'idea de recollir el màxim de punts possible amb el mínim de desnivell. Quan ja ho tenim decidim i a falta de pocs minuts per la sortida canviem els plans. Abans de sortir en direcció nord i seguir el pla establert passarem per tots els controls que tenim a prop del centre de competició que estan en una zona més o menys planera, aprofitant que estarem frescos i que podrem trotar.
Comencem per la 68 amb una mica de pujada que no esperàvem. En mitja hora ja tenim 3 fites i 18 punts.

Seguim endavant animats i amb mitja hora més, tenim 3 fites més al sarró i acumulant 26 punts en tan sols una hora de cursa sense massa desgast físic. Ja hem fet gairebé totes les fites de l'altiplà i ens dirigim a seguir la ruta que havíem planificat de bon començament, començant per una fita fàcil i de molt alta puntuació, la 87. Seguim enllaçat fites sense problemes, primer a nivell (53) i després en lleugera baixada fins a la 77. Tallem pel dret per assolir la 41 i en algun moment no ens és fàcil travessar pel mig del bosc i trobar el pas pel mig dels tallats i la vegetació, però ja és nostre. Només portem dues hores de curses i sumen 10 fites i 50 punts.

Ens dirigim tot seguint a una pista al costat de la Riera del Sorreig cap a la 90 que està en un indret espectacular: en la part alta d'un tallat de més de 25 metres per sobre del que crec que és el Gorg Negre.
Fins aquí gairebé no havíem fet cap pujada, però estem en la part més baixa de la cursa i a partir d'ara ens tocarà enfilar-nos. Anem pujant i anem sumant punts amb un grup de fites que estan força properes. La boira, primer, i els núvols després s'han anat aixecant i ara ens comença a escalfar un bon sol i podem contemplar unes bones vistes dels Pirineus ben nevats amb el sempre majestuós Puigmal.

Ja portem més de mitja cursa i bon grapat de fites i de punts i la distància i el temps entre fita i fita va en augment. Comencem a pensar en com podem enfilar aquesta segona meitat de la competició. Anem cap a la 85 que està situada dalt del turó on hi ha l'ermita de Santa Perpètua. Camí cap aquesta renunciem a fer un cul-de-sac de 10 minuts per una fita de 3 punts (34). Pensem que igual al final aquests minuts ens poden fer falta. Assolim la 85 quant encara ens resten 1-55 de cursa.

Hem aprofitat la pista en pujada que ens menava a la 85 per acabar de planificar el final de la cursa. Baixem fins a la 62 per un corriol en el que gaudim d'allò més i recordo del dia que vaig fer el sender de Voltregà.  Planegem en direcció a la 75 que està al mig d'una zona de típiques margues de la comarca d'Osona. Agafem un ombrívol corriol per enfilar-nos de nou a l'altiplà on està Sant Bartomeu del Grau. Aquesta pujada és costeruda i se'ns fa feixuga, però ens hi esforcem de valent per arribar amb marge de temps a dalt de tot. Ja hi som i encara ens resta gairebé 1 hora. Ja ho tenim, temps de sobra per fer les tres darreres fites: 61, 46 i 32. Pincem aquesta darrera a les 5.30 hores de cursa i ens felicitem per la bona cursa feta.

I ben contents i satisfets anem cap a l'arribada per tancar la cursa amb 5-43-15, 121 punts i més de 25 kms. a les nostres cames. Ens ha sortit una cursa rodona, sense cap errada i creiem que amb molt bona estratègia. Ara ens toca preparar-nos per les 12 hores de Vilassar de Mar.

50.000 kms.

Igual que el Xavier Bonastre ho aconseguia fa una mica més d'un mes, aquesta setmana he travessat la barrera dels 50.000 kms. corrent. Al menys aquesta és la xifra que porto comptabilitzada des de 1990.

Els meus inicis del córrer es remunten al 1977, però fins el 1990 no vaig començar a fer anotacions sistemàtiques dels temps i kms. que feia dia rere dia. Allà al 1977 anava alguns dissabte al matí amb uns companys d'universitat a córrer a Can Deu. En aquell moment el nostre objectiu es reduïa a fer el circuït blau (5000 metres) sense tenir que posar-se a caminar.
El 1978 vaig córrer les meves dues primeres curses populars. La primera a la festa major del barri de la Concòrdia. És còmic només de pensar-ho. Es tractava d'una cursa amb el trànsit obert i que transcorria per les voreres. Calia anar en compte. A l'arribar ala semàfors  si aquests estaven vermell, calia aturar-se i esperar, ja que els cotxes tenien preferència. La segona ja va ser més seriosa, malgrat que també estava dins d'una festa major de barri. Aquest cop era al barri de Can Deu i es tractava de donar dues voltes a un circuït mixt entre el barri i el bosc.

A partir del 1979 van venir les curses de la Festa Major de Sabadell. De fet, en aquella època només entrenava a l'estiu per poder participar en aquesta cursa que es celebra el primer cap de setmana de setembre. Al 1984 em vaig atrevir amb la mitja que no vaig poder acabar, però un any després ho vaig aconseguir.

Mitja Marató de Sabadell 1985

Al 1986 vaig afrontar el repte de la meva primera marató amb un entrenament que avui faria riure a tothom: tres dies a la setmana entre 30-45 minuts i alguns diumenges una tirada llarga de 20 kms.
Després d'un parell anys on només tornava a córrer als estius i després de veure per la televisió com la marató de Barcelona acabava a l'estadi vaig tornar a reprendre els entrenaments regulars. Això era el 1990. I des d'aquell any puc dir que ja no he deixat de córrer i entrenar, simplement he anat canviant de modalitats. De les curses d'asfalt vaig passar a les de muntanya i més tard a les d'orientació.
50.000 kms. és un número rodó i una bona colla de kms., un bon grapat de curses i d'entrenaments de tot tipus que espero poder continuar durant molts anys més.

Diumenge 23 de febrer, ja només faltaven 10 kms. per arribar al 50.000.

Dilluns 24 de febrer travessant la barrera de la rodona xifra dels 50.000 kms.

O-Free Vallalta

Fa un dia gris i ennuvolat, però no fa fred, una bona temperatura per córrer una estona per la muntanya. Es tracta del que podem anomenar una rogaine popular: 3 hores, 20 fites i un mapa a escala 1/10000. Serà un bon entrenament per comprovar el meu estat de forma. Em fixo un objectiu: tractar de córrer en tot moment, aturar-me el mínim i sumar al voltant de 15 kms.
Arribo a Sant Cebrià de Vallalta, em canvio de roba i em presento al centre de competició. Sense més espera ja tinc el mapa a les mans i ja puc començar. 

Aviat he establert la estratègia de cursa. El mapa molt allargassat i la sortida en un extrem no permet massa possibilitats: intentaré anar el més Oest possible sumant punts i calcular el moment pel retorn que si cal podré fer la carretera.
Ja estic en cursa i com que comencem en el punt més baix del mapa l'inici és en pujada direcció a la primera fita (34) que no presenta cap dificultat. De seguida entro en un baixar i pujar que serà una constant gairebé al llarg de les 3 hores per superar les diferents rieres i barrancs de la zona. Aquestes primeres fites (35, 46, 55 i 32) gairebé són obligatòries per tothom ja que podríem dir que són de pas per arribar a la zona del mapa que permet una major elecció  de ruta. Cal passar per alguns corriols que estan senyalats al mapa, però que es troben plens de vegetació i que no permeten córrer alentint molt la progressió. Malgrat tot, el bocs és força penetrable i sortir dels camins i anar bosc a través no és massa complicat.
Des de la 32 decideixo anar cap la zona Sud del mapa on hi ha una fita de 6 punts. De camí passaré per la 33 i la 56. Però mentre vaig en direcció a la 33 faig un canvi de plans i invertiré l'ordre. De sobte mentre avanço per un sender que segueix una riera, veig un corriol que surt a la meva esquerra i que no identifico al mapa, ja que cercava un corriol a l'altra banda. M'enredo una mica, fins que em torno a ubicar en el mapa. Havia passat de llarg el corriol que tenia que trobar a la dreta. Devia estar mirant el mapa quan vaig passar pel seu costat. Al final primer passaré per la 33. Porto una hora de cursa, 6 fites i 21 punts.

Vaig el més ràpid possible cap a la 56 i també la 62 que em costa una mica de localitzar. Sortir d'aquesta fita en direcció a la següent, la 54, no em resulta gens fàcil. Tinc a la vista la Creu de Canet, zona en la que he corregut un parell de vegades curses de la Copa Catalana. La pujada a través del bosc se'm fa feixuga fins arribar a la pista. No he seguit la millor opció i he donat força volta. He estat lent en aquesta part de la cursa i m'he enredat força de nou.
Feta la 54 recupero les bones sensacions en direcció a la 52, però a menys d'una hora per finalitzar la cursa cal començar a prendre decisions: faré la 44 i la 31 i allà acabaré de decidir.
Així ho faig. En un sender en baixada que es nota molt utilitzat per ciclistes, molt estret i amb moltes corbes gaudeixo d'allò més. És un dels millors moments d'aquest matí. Pinço la 31 i em queda poc menys de mitja hora. Arrisco i aniré fins a la 61, encara que gairebé estic segur que penalitzaré per temps al final. La baixada fins a la riera la faig ràpid, però la forta pujada fins a la 61 se'm fa llarga, però malgrat estar a prop de les 3 hores de competició encara em trobo amb força. Ja només queden 16 minuts i tinc que baixar fins a la carretera i després córrer a bon ritme fins al final, una mica més de 2,5 kms. Comencen a caure gotes, però la pluja no va a més.
Pinço l'arribada amb més de 7 minuts de retard. Havia sumat un total de 55 punts però en perdo 10 per penalització. Al final he fet els 15 kms. que m'havia marcat com objectiu inicial i 8è de 9 classificats en la meva categoria de cursa en solitari. He gaudit d'un bon matí cercant fites i corrent per pistes i corriols pel mig del bosc de la Serralada Litoral.
Segueixo sumant kms. i ja només estic a 50 kms. per arribar a la mítica xifra dels 50.000 kms. correguts entre entrenaments i competicions.

Debut a Mont-rodon

Una cursa ben a prop de casa i encara no havia participat en cap de les seves sis edicions anteriors. La mirava i la considerava atractiva, però cada any passava quelcom que ho impedia. Finalment a la setena ha estat la vençuda. 

Miro el perfil de la cursa i els temps d'altres edicions i crec que estar al voltant de 1-30 ja serà un bon resultat. Prenc de referència la cursa de muntanya del Farell, per la distància i per ser de mitja muntanya, encara que veig que aquesta té més desnivell i més corriol.

Fa un matí fred però assolellat. Abans de la cursa em trobo amb dos Davids, l'Eiger a qui feia molt de temps que no veia i amb el que petem la xerrada abans de la sortida i l'Hermo, de la secció d'orientació amb qui vaig fer equip a la rogaine de Collserola del mes de desembre.

Surto des del darrera i en els primers 2 kms. pels carrers de Matadepera, sempre en pujada, poso el que podem dir una velocitat de creuer prou bona. Sortim del poble per la pista de la Font de la Tartana que conec prou bé, però ben aviat deixem la pista que s'enfila cap a Can Torres per seguir una pista que rep el nom del camí dels Forns i que ens aproparà a un corriol amb forta pujada que genera un bon embús en la part més alta, que fa que tots caminem en fila índia fins coronar el Mont-Rodon.

Passat el cim que dóna nom a la cursa puc gaudir de la baixada tal com m'agrada. En la següent pujada de la cursa la del Coll de Grua ja puc anar al meu ritme sense els embussos de la pujada inicial. A moments trotant i en altres moments caminant ràpid em trobo fort. La zona del coll així com la baixada cap a Can Torres la conec prou bé i porto un bon ritme i aprofito per avançar a alguns corredors.

Consulto el perfil de la cursa que portem dibuixat al pitrall i ja tan sols ens resten un parell de pujades. El primer el supero bé, però el darrer tram de pujada a Es Pujol es fa dur, però l'animació que hi ha dalt del cim em dóna forces.

Foto amb la Mola al fons abans d'iniciar la darrera baixada.

Ja tan sols resta la baixada fins al poble. Passem un corriol relliscós pel fang de les darreres pluges que la organització ha equipat amb cordes. Alguns baixen molt lents i amb alguna relliscada. Puc baixar força ràpid posant molta atenció on trepitjo i avançant algunes posicions més. Ben aviat som al poble i de nou per asfalt acabem la cursa gairebé sempre en baixada. Estic fort i porto un bon ritme en aquest final de cursa.

Temps final 1-32-22, 417 de 503 arribats, i 28 de la meva categoria de 42 arribats. He acabat prou satisfet ja que he aconseguit portar un ritme constant amb bones sensacions.
Bon avituallament al final de la cursa i cap a casa. Estic a tan sols 113 kms. d'assolir els 50.000 kms entre curses i entrenaments des que vaig començar a anotar el meu quilometratge.    

Pels corriols de Collserola

Arriba la tradicional cita pre-nadalenca al Parc de la Pollancreda de Sant Cugat del Vallés que organitza el senglar-o per recollir diners per la Marató de TV3. Aquesta any presenta la novetat d'una cursa tipus rogaine de 6 hores.

Fa un dia d'hivern agradable amb una bona temperatura per córrer. La sortida és a les 10. No cal matinar massa. Faig equip amb el David, un company de club. És un màquina, i ja l'he avisat que sóc més aviat un dièsel i que darrerament no entreno massa i per tant el meu estat de forma no és massa bo. De sortida hem planejat córrer en els plans i les baixades i caminar en les pujades.

Amb el mapa a la mà, planifiquem arribar fins el Sud del mapa recollint tots els punts que hi ha de camí a l'Oest de la carretera de Cerdanyola. Quan arribem a l'únic punt en que la organització permet creuar la carretera decidirem en funció de l'hora.

I així ho fem. A la segona fita arrisquem una mica i perdem un parell de minuts. Seguim el nostre pla previst. I en poc més d'una hora de cursa ja tenim 6 fites i 32 punts acumulats. Portem un bon ritme i a més aquestes primeres fites estaven força juntes.

La segona hora no és tan profitosa. La primera part és una constant pujada amb algun tram força costerut que fa que el nostre ritme sigui més lent. Però de moment portem el ritme que havíem previst 4 fites més i 23 punts més al sarró, malgrat un petit despiste en el que perdem 5 minuts. La 56 està al costat d'un objecte humà ben insòlit: un cotxe al bell mig del bosc, en un lloc de molt difícil accés. Com i quan haurà arribat aquí ?

Ens dirigim cap a Sant Medir i després en direcció a la Font Groga on hi ha les dues fites més al Sud del mapa. Ja portem més de 3 hores. Ja fa una estona que la benzina s'ha anat acabant i vaig lent, sobre tot a les pujades. El David encara podria córrer, però jo ja no puc i li toca esperar-me. Aprofitem un tram de pujada per pista per fer un mos i recuperar forces.
Ara ja només trotem a les baixades. Passem per dues fites de 9 punts. La 97 està en un mirador esplèndid de tota la plana del Vallès rodejada de les tres M (Mola, Montseny i Montserrat) i els Pirineus nevats al fons. Un dia amb més calma hauré de tornar a aquest lloc. Ens arribem fins al pont que travessa a la banda Est del Mapa, pincem les dues fites de 3 punts.

Tornem enrere i agafem el camí de tornada. Ens queden poc més de 2 hores de cursa i ja no podem arriscar. A partir d'ara és fonamental no fer errades. Avancem atents i anem recollint punts. Fins i tot les baixades quan són per corriols plens de pedres es fan feixucs. Noto la manca d'entrenament continuat dels darrers dos mesos.
Passem per Can Borrell i per la Font de la Rata. I ja encarem cap a l'arribada, primer caminant però els darrers quilometres quant ja tenim Sant Cugat a la vista correm una mica per assegurar la darrera fita de 3 punts i arribar sense penalitzar.

Al final han estat 5-55-55 de cursa, 174 punts més de 29 kms. i 1000 metres de desnivell positiu. Tenim un molt bon avituallament final (mini entrepà de botifarra i una pizza familiar per cap) que endrapem asseguts en un banc al sol tot comentant la cursa amb altres companys d'esport.
Hem acabat amb un bon regust de boca i amb ganes de tornar un dia a la part del mapa que ens ha quedat per fer.

Un any més

Un any més compleixo la tradició gairebé pre-nadalenca i corro la cursa de muntanya del Farell. La meva intenció és mantenir aquesta tradició mentre pugui. Ja són 21 anys seguits, tantes com edicions de la cursa, corrent per aquestes pistes i corriols. Ha estat un matí fred i ennuvolat però s'ha pogut córrer a gust. El terreny malgrat les pluges torrencials del passat cap de setmana, estava amb perfectes condicions, sense fang i sense bassals. 

No tenia cap objectiu concret de temps. Porto al voltant d'un mes en que per un motiu o un altre gairebé no he entrenat. He repassat els temps de les darreres edicions i em conformo em trobar-me bé i tenir bones sensacions gaudint de la cursa i del recorregut.
En la primera part de la cursa per asfalt i llambordes, malgrat ser sempre en lleugera pujada puc anar a un ritme per sota de 6 el km. que em sorprèn a mi mateix. Pensava que aniria més lent. He sortir des del darrera i he anat guanyant posicions.

Finals dels 90. Foto Salva Pou

Amb els anys es va perdent vista

Malgrat el pas dels anys segueixo amb la mateixa gorra i la mateixa samarreta. Aquesta gorra vermella fa més 15 anys que m'acompanya a totes les curses d'asfalt i de muntanya. Era el distintiu que permetia conèixer els primers corredors internautes en els inicis del que després seria la lliga championchip.

Un cop deixem l'asfalt començo la pujada més llarga. Tota per pista. Vaig fent sense forçar per culminar la pujada amb 30 minuts, una mica més lent que les darreres temporades. Un parell de baixades i un parell de pujades em porten fins a la meitat de la cursa amb 38-30. Aprofito la baixada asfaltada per deixar-me anar abans d'entrar en un corriol primer pla i després en lleugera pujada. De sobte entre el km. 8 i 9 veig una fita amb la seva pinça al mig del corriol. Això vol dir que hi ha mapa d'orientació d'aquesta zona ? Quina mena de cursa o entrenament estan fent ? No és una ubicació massa tècnica al mig del corriol. Ben aviat acaba el tram de pujada i encaro els darrers quilometres de baixada on gaudeixo d'allò més donant tot el que puc fins l'arribada.

1-17-57 a 5-55 per km. més lent que la temporada passada (5-47) però encara per sota de 6 minuts el quilòmetre. 608 de 729 classificats, i 22 de 35 dins la meva categoria d'edat. 4 minuts més que l'edició del 2011 quan es va córrer pel mateix recorregut. Està clar que l'edat no perdona, però malgrat tot puc seguir gaudint de córrer per la muntanya que és el que m'agrada. Fins el proper any Farell.

I Rogaine Cap de Creus

Des del primer moment que el Joan Sánchez em va dir que hi hauria una rogaining a Cap de Creus vaig estar del tot segur que seria una cursa que no em voldria perdre per res del món. Era una mapa i una zona que prometia diversió i paisatge, com així ha estat al llarg de les 6 hores.

De bon matí a la badia del Port de la Selva bufa una forta i freda tramuntana. Podem contemplar els amants del windsurf gaudint del seu esport mentre nosaltres ens preparem per la sortida.

De nou formo equip amb el Sergi. El dubte és com abrigar-se. Ben aviat passem el control de material i ja dins del parc tancat obrim el mapa. No ens costa massa decidir que només farem servir la meitat del mapa. La resta queda molt lluny del nostre abast físic. Una vegada presa aquesta aquesta decisió comencem a dissenyar el nostre itinerari per tal de sumar el màxim de punts possibles.
Ben aviat ja estem en cursa. Sortim força ràpids i en una mica menys de mitja hora ja hem passat per 3 controls que hi ha a prop del poble i ens comencem a enfilar cap a la següent fita, corriol amunt. Errem en el moment de deixar el camí i perdem una bona estona fins trobar-la. Hem d'aprendre d'aquesta errada, ja que progressar per fora dels camins entremig dels matolls no resulta gens fàcil. El paisatge que ens rodeja és singular, suaus turons farcits de matolls i feixes i més feixes que ens indiquin que antigament tot això era terreny de cultiu i el mar al fons.

Vist això decidim el primer canvi de plans. Volíem anar a nivell fins la 78, però ho veiem complicat i ho farem d'una altra manera: anem per camins a la 84 i a continuació també gairebé per camins enllacem sense problemes 84, 36, 66 i 78. Estem convençuts que hem fet una bona elecció.

Seguim els nostres plans, 67 a sota d'un talús, 45 al final d'una tanca, 58 al costat d'una runa, i una aturada en l'avituallament on fem un replantejament de la cursa. Abandonem la idea del cul-de-sac de la 75 i ja és segur que no anirem a cap fita de 9 punts. Crec que serà la primera rogaining en la que no farem una fita de 9 punts.
Abans d'iniciar el camí de retorn cap a l'arribada passem per la 62. Aquest és el punt més allunyat de la cursa d'avui. Portem 2 hores 44. La propera fita, la 82, és força lluny i gairebé esmercem mitja hora per assolir-la. De seguida albirem la propera, la 37, però malgrat que no està lluny no acabem de trobar la manera d'arribar-hi. La vegetació ens impedeix passar i ens costa molt trobar un forat per passar. El cansament de la cursa es va acumulant. Dues fites més, 41 i 74 i ja ens falta menys de dues hores.
Abandonem la idea d'anar a la 63 i fem camí directe cap a la 44. Ens ha costat més de mitja hora i ja enfilem la recta final de la cursa. Ens queda poc més d'una hora. Dues fites ràpides de fer, encara que la 64 ens costa una mica de localitzar. Anem cap a la 83. Aviat la veiem. La tenim davant nostre, però està dalt d'un turó, al que no sembla massa fàcil d'arribar i del que després caldrà baixar per tornar a pujar a la pista que ens ha de conduir al poble. Dubto si realment ho podrem fer. El temps se'ns està tirant al damunt. Però el Sergi està convençut que és possible i allà anem. Al final no ha estat tan difícil. Només ens falten 35 minuts.

Ara es tracta d'arribar el més aviat possible a la pista i córrer ràpid cap el poble. Pensem que un cop al poble encara podrem fitar, tres controls més. Pràcticament no hem corregut gens avui, però com sempre el final és agònic. Treim forces d'on no en queden i anem el més ràpid possible. Abandonem l'idea del control 49, ja que no veiem clar com hi podem baixar. Ja pels carrers de Port de la Selva sumen dos controls més i donem per finalitzada aquesta rogaining en la que hem gaudit d'un excel·lent mapa en un terreny preciós. Han estat 5-56-30 de cursa, 22 fites i 116 punts, els 13ens de 17 classificats en la nostra categoria i els 40ens de 55 en l'absoluta masculina.
Com sempre tot acaba amb un àpat per recuperar forces i en aquest cas un llarg viatge de retorn a casa. Malgrat que és lluny, donen ganes de tornar-hi un altre dia i anar a fer la part del mapa més propera al mar. No descarto fer-ho algun dia.

Passeig de tardor

Malgrat que les temperatures de les que estem gaudint són més de primavera, ja fa dies que estem a la tardor. És una estació especialment agradable i que proporciona uns paisatges encisadors, sobre tot, en alguns boscos i en algunes zones de muntanya. 

Des de feia temps que volia anar a la fageda de la Grevolosa. Com acostuma a passar moltes vegades era una sortida que tenia pendent i que no trobava mai el moment de fer-la. L'havia reservat per un dia de tardor tal com al final ha estat.

Després de fer una cerca per Internet he acabat escollint el recorregut que ja havia estat la meva tria inicial: el passeig que proposa Antoni Prat Puig en el seu bloc Bellmunt.

Es tracta d'un passeig sense cap tipus de dificultat. Sense cap pressa i amb totes les aturades necessàries per gaudir de l'entorn i fer fotos permet descobrir una petita fageda en aquest racó d'Osona amb tan sols un parell d'hores i alhora contemplar alguns arbres monumentals, al costat dels que no som res més que un ésser ben minúscul.

El camí d'aproximació és primer per una pista forestal i després per un corriol ben fressat que de sobte i un cop superada una curta pujada seguida d'una baixada ens mena al mig del bosc amb una primera visió ja ben espectacular de l'enormitat d'aquests faigs.

Un cop al bosc es pot continuar per un camí que dona la volta complerta al mateix. Evidentment és tracta d'un camí ben encatifat per una bona capa de fulles seques. Però també pots abandonar el camí i deixar-te perdre per entre mig dels arbres.

Només vam patir un parell d'inconvenients. No vam escollir el millor dia, ja que no vam veure el sol en cap moment. De ben segur que amb un dia assolellat tot deu ser molt més bonic. I malgrat estar en plena tardor els arbres encara no estan en aquell punt òptim del canvi de color que dóna aquell to tan especial a les fagedes.
Ara bé, no hi ha res a dir, el bosc és ben petit, però paga la pena el passeig en solitud i en silenci entre mig dels seus arbres centenaris, un món tan allunyat del brogit diari de les nostres ciutats. 

Ronda a Llinars del Vallès

La XXXIV edició de la Ronda Vallesana surt de Llinars del Vallès. Malgrat que està pensada per caminar, personalment vaig amb la intenció d'aprofitar per córrer. Una vegada recollit el full de ruta, ja puc començar. Encara no són les 8 i tot just clareja. 

Aprofito per escalfar tot caminant ràpid pels carrers del poble fins arribar al primer avituallament amb coca i xocolata. A partir d'aquí ja deixem el poble i ens endinsem primer per pistes i després per corriols per la Serralada Litoral. Intento trotar sempre que puc i sense molestar als caminaires.

De sobte ens trobem amb la sorpresa de Sant Esteve del Coll una petita ermita oberta amb música sacra per nosaltres.

Poc després d'una forta pujada ja sóc a la Torrassa del Moro (428 m.) lloc destinat per la organització per esmorzar un bon entrepà de botifarra regat amb porrons de vi.

Podem pujar dalt la Torre i albirar tot el que ens envolta. Les vistes serien molt millor si no fos per les boirines que hi ha aquest matí per tots aquests verals, però aquesta visió també té el seu encant.

Ja torno a estar en marxa. A partir d'aquí tot serà més planer. Seguint unes indicacions em desvio del camí per veure el Cau de la Mostela, unes pedres enormes que segons diuen són un monument megalític. Passem per Can Bordoi i Castellvell, dos llocs interessants. Ben aviat, al voltant de les dues hores de mitja de ronda arribo al segon control. Bec una mica i prenc un plàtan i una mandarina. Aquí es divideixen els dos recorreguts. Em trobo prou bé per fer el recorregut llarg. A partir d'aquí tot serà molt més solitari que fins ara. Decideixo posar-me a prova i accelerar el ritme.
Passo a prop de Sant Andreu del Far i identifico la zona com el lloc on fa uns tres anys vaig disputar la rogaina del Corredor. Aquests camins i corriols em resulten familiars. Fins i tot reconec alguns llocs on es trobaven algunes de les fites de l'esmentada rogaina.
Admiro l'alzina de Can Ferrerons un arbre monumental. I a partir d'aquí ja prenc la baixada que m'ha de portar directe de tornada a Llinars. Passo pel darrer control i avituallament.
Fa estona que tinc ganes de fer de ventre i arriba un moment que no tinc més remei que aturar-me, endinsar-me al bosc i alleugerir aquesta sensació tan molesta.
Solucionats aquests problemes ja tan sols resta la darrera part de la Ronda: baixar fins a Llinars, travessar la via del tren, el riu Mogent, l'autopista i totes les carreteres que ens separen del poble i ja pels carrers del poble arribar al pavelló, el mateix lloc d'on hem sortir aquest matí. Han estat 3-49 per fer poc més de 24 kms. per uns indrets poc coneguts i a vegada tampoc massa valorats.
S'ha fet molt evident que no cal anar massa lluny, ni enfilar grans muntanyes per gaudir d'un matí en plena natura. La Serra del Montnegre i El Corredor és un espai per descobrir.

Mala cursa a Gurb

Des que practico orientació havia pensat que un terreny interessant per fer una cursa seria una zona amb les típiques margues de la comarca d'Osona. La cursa de Gurb serà la meva oportunitat. 

D'entrada sóc conscient que malgrat que la distància és molt curta (1,7 km.) i amb poques fites que no serà una cursa fàcil. Caldrà agafar-s'ho amb calma i no tenir pressa en prendre decisions

Fa una bona temperatura. Tenim una bona estona des del centre de competició fins a la sortida. La cursa serà just sota el turó de la Creu de Gurb. En aquest passeig previ passem per un torrent que em recorda el Torrent de Colobrers.

A la primera fita ja m'enredo pel mig d'una zona amb molt sotabosc que em costa de travessar. A la segona torno a perdre temps. Costa orientar-se entre tants tàlvegs. Sembla que començo a entonar-me i enllaço unes quantes fites sense massa problemes, excepte una fita que està darrera un monticle que me la tapa i malgrat ser molt a prop no la trobo de primeres.

Però on perdre molt de temps serà en la setena fita. No interpreto bé el mapa. Primer volto per la zona de les margues sense localitzar-la. Es troba en un tàlveg que no aconsegueixo trobar. Entro en la riera on suposo que la puc trobar però la cerco per la banda dreta i no la veig. Després d'una volta considerable torno a la zona de margues. Finalment sóc conscient que està en la riera per la que ja havia baixat abans, però a l'esquerra. Allà està. Un cop a casa sempre és molt més fàcil interpretar el mapa i no sembla pas tan difícil.
La resta de fites ja no em presenta cap dificultat però amb l'acumulació de temps perdut que porto acabo amb 1-39, quant havia pensat fer al voltant d'una hora o menys. Darrerament sempre tinc problemes amb algunes fites i malgrat trobar-me bé físicament faig curses que és millor oblidar. Crec que es tracta d'un problema de concentració.