La Cerdanya

Una de les comarques pirinenques de Catalunya on feia molt de temps que no hi anava i tenia ganes d’estar-m’hi uns dies i passejar pels seus pobles i muntanyes i així ha estat, gairebé tota una setmana per allà.

És sorprenent com una única vall geogràficament molt homogènia està repartida entre dos estats. De fet a la zona que envolta Puigcerdà es fa difícil en molts moments saber exactament a quin país et trobes i a vegades al dirigir-te a alguna persona no saps massa bé en quin idioma fer-ho. 

He quedat amarat del verd de les muntanyes i dels diferents colors dels camps de l’amplia vall. Els petits pobles alguns encara amb el seu encant, sobre tot, en les parts antigues respectades pel boom del turisme (Llívia, Bellver de Cerdanya, Dorres, Mont Lluís) i de les segones residències. Cóm em desagraden les zones farcides de cases totes iguales moltes d’elles buides gran part de l’any! Quin malbaratament d’espai i recursos per ser ocupats només en petits períodes de temps vacacional! I tot això quan molta gent té veritables problemes per accedir al seva primera vivenda!

I les grans muntanyes a banda i banda, quin espectacle més magnífic! Les grans parets del Cadí, el Puigmal, Finestrelles, Pic d’Eina i a l’altra banda de la vall els grans cims dels Pirineus amb Andorra a l’altre costat. Una zona farcida de petits estanys, rierols amb la seva remor i les seves aigues netes i cristalines, i plena de refugis de muntanya amb pistes transitables en cotxe fins ben amunt. A mesura que vas guanyant metres la vegetació canvia, i passa dels impressionants boscos de pins, als prats alpins farcits d’innumerables i minúscules floretes de tots els colors sobre tot grogues, blaves, rosades i liles.