dijous, 21 de juny de 2018

Els camins de la Llibertat. La Senda de Camille II: Arlet-Lescun


Arlet-Lescun 21 km. 7.45 hores
Temps de pas: Col de Saoubathou, 1-30, Puerto de Palo 3-30, Pont d’Itchaxe 5 hores.


Avui sortim més d’hora amb la intenció d’arribar amb temps al poble de Lescun. D’entrada ens ho agafem amb calma, aprofitant la fresca després de la pluja d’ahir vespre. És una zona de puja i baixa per corriols ben marcats amb vistes espectaculars miris on miris. Les muntanyes dels Pirineus són inacabables, més i més muntanyes s’aixequen arreu. Tota l’estona voregem els 2000 metres.



Passem el Col de Saoubathou i seguim endavant per prats alpins. Emociona arribar al Portillo de la Cunarda i topar-se amb un monòlit del Chemin de Liberté, indicant que per aquest coll travessaven els jueus fugint de la barbàrie nazi. Sempre em colpeix pensar els perills, neguits i penalitats que havien passat pels mateixos camins que trepitjo persones perseguides per les seves idees i que no feien aquestes feixugues caminades per gust, com ara fem nosaltres.


A partir d’aquí alguns trams de camí travessen amples pales de neu, que encara persisteix després de la primavera generosa amb precipitacions d’aquest any i ens cal extremar les precaucions. Amb el darrer tram de pujada de la jornada d’avui ens enfilem fins el Puerto de lo Palo (1942 m.), una bona cruïlla de camins.  Uns francesos ens avisen que en el camí que porta a Lescun trobarem molt de fang.


A partir d’aquí ja tot és baixada. Amb continues ziga-zagues el corriol perd alçada ràpidament. En una cabana del camí trobem una font perfecta per refrescar-nos, ara que la calor ja comença a fer-se notar. Segueix la pronunciada baixada fins arribar a unes runes. Passat un ramat de vaques que hem de sortejar arribem a una pista amb molt de fang. 

Ara entenem l’advertència dels francesos. Es fa difícil avançar a través d’aquesta barreja de fang i merda de vaca.
Travessem a l’altra banda del torrent pel Pont d’Itchaxe i cerquem una ombra per dinar.
Pensàvem que ja s’havia acabat el fang, però estàvem ben equivocats. Després de dinar ens topem amb un corriol encara més ple d’aigua i fang que abans. Busquem maneres de sortir del fang, però és impossible. Aquest tram se’ns fa molt antipàtic. Finalment enllacem amb una pista també molt enfangada. A mesura que perdem alçada per fi va desapareixent el fang a poc a poc. Haurem estat al voltant d’una hora caminant pel mig del fang. 

A partir d’aquí ja tot és pista còmode, primer, i carretera després fins a Lescun. Hi ha una opció d’anar per corriol en lloc de carretera, però dona més volta i tenim ganes d’arribar.
El càmping, el lloc habitual d’allotjament de la Senda, està tancat per obres. Això ens obliga a arribar fins al poble, una mica més d’un quilòmetre afegit. Fa molta calor i la pujada fins al poble se’ns fa molt i molt pesada. Sort que l’allotjament d’avui s’ho val.
Després de la cervesa i la dutxa, aprofitem la tarda per descansar, fer la bugada, i donar un tomb pel poble, abans de gaudir d’un bon sopar i una conversa multilingüe amb altres hostes de l’alberg. És curiós la facilitat que tenim els humans en passar d’un idioma a un altre quan realment ens volem comunicar. A la taula mentre sopem es poden escoltar simultàniament converses en català, castellà, francès i anglès, entre persones de diferents orígens que intenten parlar amb el que poden per poder-se entendre.