Arlet-Lescun 21 km. 7.45 hores
Temps de pas: Col de Saoubathou, 1-30, Puerto de Palo 3-30, Pont
d’Itchaxe 5 hores.
Avui sortim més d’hora amb la
intenció d’arribar amb temps al poble de Lescun. D’entrada ens ho agafem amb calma,
aprofitant la fresca després de la pluja d’ahir vespre. És una zona de puja i
baixa per corriols ben marcats amb vistes espectaculars miris on miris. Les
muntanyes dels Pirineus són inacabables, més i més muntanyes s’aixequen arreu.
Tota l’estona voregem els 2000 metres.
Passem el Col de Saoubathou i
seguim endavant per prats alpins. Emociona arribar al Portillo de la Cunarda i
topar-se amb un monòlit del Chemin de Liberté, indicant que per aquest coll
travessaven els jueus fugint de la barbàrie nazi. Sempre em colpeix pensar els
perills, neguits i penalitats que havien passat pels mateixos camins que
trepitjo persones perseguides per les seves idees i que no feien aquestes
feixugues caminades per gust, com ara fem nosaltres.
A partir d’aquí alguns trams de
camí travessen amples pales de neu, que encara persisteix després de la
primavera generosa amb precipitacions d’aquest any i ens cal extremar les
precaucions. Amb el darrer tram de pujada de la jornada d’avui ens enfilem fins
el Puerto de lo Palo (1942 m.), una bona cruïlla de camins. Uns francesos ens avisen que en el camí que
porta a Lescun trobarem molt de fang.
A partir d’aquí ja tot és
baixada. Amb continues ziga-zagues el corriol perd alçada ràpidament. En una
cabana del camí trobem una font perfecta per refrescar-nos, ara que la calor ja
comença a fer-se notar. Segueix la pronunciada baixada fins arribar a unes
runes. Passat un ramat de vaques que hem de sortejar arribem a una pista amb
molt de fang.
Ara entenem l’advertència dels francesos. Es fa difícil avançar a
través d’aquesta barreja de fang i merda de vaca.
Travessem a l’altra banda del
torrent pel Pont d’Itchaxe i cerquem una ombra per dinar.
Pensàvem que ja s’havia acabat el
fang, però estàvem ben equivocats. Després de dinar ens topem amb un corriol
encara més ple d’aigua i fang que abans. Busquem maneres de sortir del fang,
però és impossible. Aquest tram se’ns fa molt antipàtic. Finalment enllacem amb
una pista també molt enfangada. A mesura que perdem alçada per fi va
desapareixent el fang a poc a poc. Haurem estat al voltant d’una hora caminant
pel mig del fang.
A partir d’aquí ja tot és pista còmode,
primer, i carretera després fins a Lescun. Hi ha una opció d’anar per corriol
en lloc de carretera, però dona més volta i tenim ganes d’arribar.
El càmping, el lloc habitual
d’allotjament de la Senda, està tancat per obres. Això ens obliga a arribar
fins al poble, una mica més d’un quilòmetre afegit. Fa molta calor i la pujada
fins al poble se’ns fa molt i molt pesada. Sort que l’allotjament d’avui s’ho
val.
Després de la cervesa i la dutxa,
aprofitem la tarda per descansar, fer la bugada, i donar un tomb pel poble,
abans de gaudir d’un bon sopar i una conversa multilingüe amb altres hostes de
l’alberg. És curiós la facilitat que tenim els humans en passar d’un idioma a
un altre quan realment ens volem comunicar. A la taula mentre sopem es poden
escoltar simultàniament converses en català, castellà, francès i anglès, entre
persones de diferents orígens que intenten parlar amb el que poden per poder-se
entendre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada