diumenge, 24 de juny de 2018

Un passeig tranquil. La Senda de Camille V: Oza-Gabardito


Oza-Gabardito 9 km. 5h. 30 min.
Temps de pas: Pont de Sil 1 hora

Per l’etapa d’avui tinc dues opcions, una llarga i d’alçada i una curta i per la vall. M’agradaria fer la llarga, però diuen que a la zona alta hi ha passos amb neu i després de la mala experiència al Coll de Petrachema no tinc ganes de tornar a passar-ho malament. Malgrat la temptació que suposa, soc prudent i opto pel recorregut de la vall que transcorre per un sender al costat del riu Aragón. De pas, al ser una etapa curta també em permetrà descansar.

Comença pel mig del bosc seguint un congost, però per la part de dalt fins baixar el pont de Sil. Com que no tinc cap pressa m’ho agafo amb molta calma. Tinc tot el dia per només fer 9 km. i amb poc desnivell si ho comparo amb les etapes anteriors. Aquesta primera hora de camí ha estat a l’ombra, primer escoltant el cant dels ocells i després la remor del riu.




Sense travessar el pont segueixo amb el riu a la meva dreta. El corriol torna a remuntar el que abans he baixat. No pot faltar l’aventura del dia. Arribo a un torrent que porta molta aigua. Per no quedar xop per la resta de la jornada m’he de descalçar per poder-lo passar. Segueixo endavant amb els peus ben fresquets. El corriol es molt entretingut, un puja i baixa constant.
Hi ha un punt del recorregut en que se m’ofereixen dues opcions. Em decideixo per la “Senda de los Ganchos” en lloc de la Via Romana. No canvio de vessant del riu i així puc continuar sota l’ombra del bosc com fins ara. Mentre camino em concentro en els diferents cants dels ocells que m’envolten.
Arribat a un trencall, veig la possibilitat d’estalviar-me baixar fins a Puente de Santa Ana, per després tornar a pujar i opto per seguir per la senda de los ganchos, malgrat que amb aquest nom em fa témer el pitjor. Si no m’agrada el que trobo més endavant, sempre puc tornar enrere.

Tinc una forta pujada d’inici però després es manté a nivell força estona, i finalment cal baixar per anar a buscar el barranc d’Arregui. Aquí estava la trampa! Com passar el barranc que baixa curull d’aigua? Trobo un pas i de nou haig de posar els peus en fresc. Aquesta vegada l’aigua m’arriba fins al genoll, però assoleixo passar a l’altra banda per on segueix un petit sender.
Alguns trams més en pujada em fan guanyar alçada fins aviat anar a desembocar a la pista que porta a Gabardito i poder així donar l’etapa per acabada.


Tal com havia previst avui arribo aviat al refugi. Tot està molt tranquil. Menjo una mica acompanyat d’una bona birra i després dutxa i neteja. Passo la tarda escrivint, llegint i descansant. A mitja tarda arriba una colla amb guia que aquest matí també ha sortit d’Oza. Comenten que han trobat neu, però no tanta com es pensaven. Segueixo amb la meva tarda de relax. Després d’un bon sopar cap a descansar.