Linza-Oza 16,5 km. 8 hores
Temps de pas: Pas de Cavalls, 20 minuts; Pas d’Anzoitello, 4 hores;
Dolmen de las Ferrerias Nord, 6-15
Surto del refugi a les 7-25.
Abans de marxar m’he acomiadat de l’Adrià. Ell acaba avui la Senda amb l’etapa
Linza-Gabardito. Afronto doncs la meva primera etapa en solitari. De seguida
entro en el bosc de Gamueta i enfilo fins el Pas de Cavalls.
A partir d’aquí planejo pel mig
del bosc. Només escolto els ocellets i la seva piuladissa. Sembla que de
qualsevol racó poden sortir els hobbits. Fa respecte trencar el silenci d’aquest
lloc amb el trepig de les meves passes.
Vaig guanyant desnivell a poc
apoc. A partir de l’indicador de Foyas de Gamueta s’acaba el bosc. Ara la lleugera
i continuada pujada segueix pel mig de petits barrancs. Em crida l’atenció que
en aquest any de pluges no baixi gens d’aigua per aquests barrancs excepte un
petit rajolí molt de tant en tant. Tota l’estona amunt i amunt, canviant d’un
barranc a un altre.
A les 2-50 de camí en un gir
sobtat a la dreta, ben assenyalant amb marques en una pedra s’acaben els prats
i comença el pedregar. Només començar la ara sí forta pujada pel mig pedregar
m’enfilo per una zona molt relliscosa. No ho veig gens clar. No veig cap marca
i cada cop és més vertical i relliscós. Millor miro el track del GPS. Pensat i
fet, però el GPS s’acaba de quedar sense piles. Haig de buscar un lloc on
deixar la motxilla i que aquesta no rellisqui avall per poder buscar les noves
piles i canviar-les. No resulta fàcil. Com sempre aquestes coses passen en els
llocs més inoportuns. Com em pensava no estic al track i haig de baixar fins
recuperar-lo. Ja torno a veure les marques. Em cal posar tots els cinc sentits
per no perdre-les un altre cop.
Al cap de poc entro en una
minúscula vall herbada al bell mig de tot aquest pedregar: una veritable meravella.
Travesso una petita pala de neu i ja soc al pas d’Anzoitello (2014 metres),
punt més alt de la jornada d’avui. A l’altra banda del pas s’obre un espectacle
de la natura. Faig una bona aturada per gaudir-ho i aprofitar el bon temps que
fa avui en comparació a ahir.
La primera part de la baixada és
forta, de nou pel mig del pedregar. Sortejo una pala de neu força vertical
sortint del camí. Ja més avall entro plenament en una zona de pratss alpins que
fan de més bon caminar. Em trobo un ramat d’ovelles i el seu pastor amb el que
petem la xerrada una estona. M’explica que porta 2672 ovelles i que la propera
setmana algunes pariran. Un cop hagin parit canviarà de lloc de pastura.
Segueixo el meu camí i més
endavant em desvio per veure el Dolmen de las Ferrerias Nord. Hi diferents
restes de pedres i no estic del tot segur de quines formen part d’aquest
dolmen. Pel que indica en el mapa estic en una zona amb moltes restes
megalítiques. Em fa pensar quina raó va impulsar als nostres avantpassats a
viure en una zona que no havia de ser gens confortable: forts desnivells, fred,
neu ....
Un cop passat un petit torrent,
on m’entren temptacions que m’aguanto de fer una bona refrescada, el corriol es
torna molt més còmode.
Finalment una darrera baixada amb una forta pendent però
còmode em condueix fins a la pista que després es convertirà en avorrida
carretera per sort amb trams de bona ombra fins al càmping (2,5 km.). Per cert,
l’asfalt està ple de restes de granotes esclafades pel pas dels cotxes.
El càmping és un allotjament còmode
amb una habitació per 6 amb dutxa. Compleixo amb el ritual de dutxa, rentar
roba, menjar una mica i cervesa. Després d’un passeig de tarda per la zona em
passo la tarda llegint per esperar l’hora de sopar. Menjo bé, però la manca
d’organització fa que acabem sopant passades les 21 hores. Massa tard pel meu
gust.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada