Ja toca començar a entrenar pensant en Aralar 2016. Falten més de 5 mesos, però cal acumular kilòmetres a les cames. Haig de deixar enrere la mandra i sortir de manera més regular. Començo a sortir a diari i aprofito els dijous i els caps de setmana per fer uns entrenaments més llargs.
Després de dues setmanes d'entrenament arriba la Setmana Santa i encadeno dues competicions en menys de 24 hores.
El dissabte al vespre la cursa nocturna de muntanya dels Mussols. És la vuitena edició. Havia corregut les dues primeres edicions.Conec bé la zona ja que forma part dels llocs pels que acostumo a entrenar. Sense anar més lluny el diumenge abans de la cursa vaig anar a fer un reconeixement, especialment de la pujada coneguda popularment com el Mortirolo.
Molt lluny queden els temps assolits en les edicions del 2009 i dels 2010 que consulto tot llegint les meves cròniques. Em marco un objectiu modest, 1-30, el que suposarà córrer a 7 el km.. Una velocitat estratòsferica!
Ha plogut força i la organització ens avisa que trobarem els corriols enfangats i amb aigua. Surto del darrera amb tota la calma del món. No he escollit massa bé les sabatilles i en les primeres rampes amb força fang rellisco. Em topo amb alguns petits taps provocats per alguns bassals, però vaig fent fins assolir la part alta de la Serra Galliners. Passat l'animat avituallament amb música heavy a tot trap agafo un bon ritme i més aviat avanço corredors que no pas m'avancen. Ja falta poc pel temut Mortirolo. M'he reservat i he pogut fer tota la pujada sense caminar. Un bon grapat de companys han quedat al darrera. Han canviat el recorregut de l'edició del 2010 i em resta una bona baixada. Per sort ja m'he oblidat del fang. Només ni havia en els primers kms. Darreres rampes i de nova passada per l'avituallament, ara amb l'inolvidable Sex Machine de James Brown i ja tot baixada. Accelero. Miro el rellotge i veig que tinc a l'abast el meu objectiu.
Creuo l'arribada tot satisfet: 1-28-54 a 6-55 el km. i 368 de 477 arribats. Tinc el 77% de corredors al meu davant. No està malament. Qui no es conforma és perquè no vol.
Molt lluny queden els temps assolits en les edicions del 2009 i dels 2010 que consulto tot llegint les meves cròniques. Em marco un objectiu modest, 1-30, el que suposarà córrer a 7 el km.. Una velocitat estratòsferica!
Ha plogut força i la organització ens avisa que trobarem els corriols enfangats i amb aigua. Surto del darrera amb tota la calma del món. No he escollit massa bé les sabatilles i en les primeres rampes amb força fang rellisco. Em topo amb alguns petits taps provocats per alguns bassals, però vaig fent fins assolir la part alta de la Serra Galliners. Passat l'animat avituallament amb música heavy a tot trap agafo un bon ritme i més aviat avanço corredors que no pas m'avancen. Ja falta poc pel temut Mortirolo. M'he reservat i he pogut fer tota la pujada sense caminar. Un bon grapat de companys han quedat al darrera. Han canviat el recorregut de l'edició del 2010 i em resta una bona baixada. Per sort ja m'he oblidat del fang. Només ni havia en els primers kms. Darreres rampes i de nova passada per l'avituallament, ara amb l'inolvidable Sex Machine de James Brown i ja tot baixada. Accelero. Miro el rellotge i veig que tinc a l'abast el meu objectiu.
Creuo l'arribada tot satisfet: 1-28-54 a 6-55 el km. i 368 de 477 arribats. Tinc el 77% de corredors al meu davant. No està malament. Qui no es conforma és perquè no vol.
Entrepà de botifarra i cervesa i cap a casa a descansar que l'endemà al matí tinc orientació a Cardona.
Poc abans de les 10, començo la cursa d'orientació de Cardona des de la Plaça de la Fira. Pel davant tinc 28 fites i 5,4 km. i un important desnivell. No presenta cap dificultat tècnica. La major part de la cursa és plenament urbana i tan sols cal estar atent a no equivocar-se de carrer i a no donar més volta de la necessària.
M'havia posat com objectiu 1-10. Ben aviat seria conscient que quedaria ben lluny d'aquest objectiu inicial. Els carrers són costeruts i em noto especialment lent. Sé perfectament on vaig i per on haig d'anar, però les cames no em permeten anar el ràpid que m'agradaria. Sobret tot, en la part del castell vaig molt lent i em costa de veure quina és la millor opció. En alguna de les fites faig marrada. Ja em costa de pensar.
No acabo gens satisfet amb 1-39 i una de les darreres posicions, 30 de 34 arribats.
Malgrat el mal resultat d'aquest diumenge penso que aquesta doble competició amb tan poc temps de descans, ha estat un bon entrenament per Aralar 2016
No acabo gens satisfet amb 1-39 i una de les darreres posicions, 30 de 34 arribats.
Malgrat el mal resultat d'aquest diumenge penso que aquesta doble competició amb tan poc temps de descans, ha estat un bon entrenament per Aralar 2016
3 comentaris:
I tant Ricard!
Un bon entrenament!!
I més vas baixar força malgrat totes les músiques heavy :-)
El camí a Aralar 2016 només acaba de començar. Em queden molts dies d'entrenament per seguir gaudint.
Publica un comentari a l'entrada