Un grup del refugi ha fet força xivarri i m'han despertat ben aviat. M'he aixecat i ben d'hora (7.30) ja estava de camí.
Com que sabia que l'etapa d'avui era curta m'ho he agafat amb calma. És d'aquelles etapes en que el perfil és desagradable ja que comença de baixada i acabarà en pujada. Avanço xino-xano per un corriol en lleugera baixada pel bell mig del bosc. Al cap de poc de caminar el corriol segueix al costat d'un reguerot curull d'aigua. Em deixo amarar els sentits per totes les sensacions de l'indret: els arbres i la remor de l'aigua que m'acompanya. Topo amb les bolets dels nans. És un recorregut màgic en el que en qualsevol revolt del camí pot aparèixer darrera d'un arbre algun dels éssers fantàstics que de ben segur que poblen aquest bosc immens i inacabable.
Passo el Coll del Cheval Mort (un nom ben curiós!). He estat una 1 hora per fer tan sols 2 km. Vaig massa lent. Potser que desperti del meu somni i apressi el pas i així ho faig. Aquest tram el podria anomenar tranquil·lament del "Bonjour". Trobo de forma constant gent que puja en parella i en solitari, i es fa inevitable el saludo en francès.
Al Coll de Jou hi ha un cruïlla de camins i pistes important. Per culpa d'un parell de cotxes que m'oculten l'entrada del meu corriol, i al mateix temps, la marca del camí, perdo una bona estona fins trobar per on em cal seguir.
Continuo en lleugera baixada per un corriol que manté la vall al fons. De nou recupero la meva solitud de l'inici de la jornada. Encara que el lloc no és tan encisador també té el seu encant.
Arribo al petit poble de Py i travesso el riu per un pont. Segurament aquest és el punt més baix de tota aquesta travessa i primer suaument comença la pujada. El poble em rep amb algunes pintades ben significatives. Tots els seus carrers tenen noms catalans i no francesos.
Deixo el poble i l'asfalt i m'endinso pel que sembla un antic camí ral, molt ben empedrat. El desnivell és molt fort. De fet superaré el mateix desnivell que he fet de baixada, però amb la meitat de la distància.
Agafo un ritme lent i constant que accelero una mica en els pocs trams que planegen. És una zona plena de tota mena d'insectes: papallones, saltamartins, erugues, i tot tipus d'insectes voladors i també ocellets que tan sols puc escoltar, ja que no es deixen pas veure. Deuen ser tímids!
Malgrat aquesta companyia la pujada es fa llarga i feixuga. Gaudeixo de l'esforç però ja tinc ganes de que acabi d'una vegada. Al meu darrera puc contemplar quan em giro, el Canigó i el Pic dels Set Homes.
Trescant per les muntanyes al mig del medi natural em sento lliure. Sento l'esforç en els meus muscles, però també en el meu esperit. M'allibera el cos també l'esperit.
Per fi assoleixo el Coll de Mentet que semblava que no arribaria mai. Una mica més, tan sols 1 km., ja tot en baixada i ja s'acaba l'etapa al llogarret de Mentet en una Gite d'Etape on em reben molt amablement i m'instal·len en una habitació individual.
És tot un luxe d'allotjament per ser una travessa de muntanya. Prenc un bany abans de dinar una mica amb una birra i d'escriure el diari de la jornada.
Després de la migdiada dono un tomb per aquest petit poble pirinenc sense oblidar de passar pel cementeri.
Gaudeixo d'una llarga estona de lectura a la terrassa de la casa amb vistes cap a les muntanyes properes per on demà trescaré i també amatent a un parell de llangardaixos molt hiperactius en plena cacera de mosques. Els hi costa, però finalment assoleixen el seu objectiu.
Abandono el meu observatori de naturalista per baixar a sopar. Estem tots al voltant d'una taula: una família holandesa amb els seus tres fills, les noies de Girona i els amos de la casa que són d'origen belga. Sopem puré de carbassó, pollastre al forn amb patates i all-i-oli i gelat fet a casa. Mantenim una animada conversa. La família holandesa està molt interessada en aprendre algunes paraules en català, així com en conèixer el conflicte que tenim amb l'estat espanyol.
I com sempre a dormir ben aviat que demà cal matinar.
Temps de pas:
Passo el Coll del Cheval Mort (un nom ben curiós!). He estat una 1 hora per fer tan sols 2 km. Vaig massa lent. Potser que desperti del meu somni i apressi el pas i així ho faig. Aquest tram el podria anomenar tranquil·lament del "Bonjour". Trobo de forma constant gent que puja en parella i en solitari, i es fa inevitable el saludo en francès.
Al Coll de Jou hi ha un cruïlla de camins i pistes important. Per culpa d'un parell de cotxes que m'oculten l'entrada del meu corriol, i al mateix temps, la marca del camí, perdo una bona estona fins trobar per on em cal seguir.
Continuo en lleugera baixada per un corriol que manté la vall al fons. De nou recupero la meva solitud de l'inici de la jornada. Encara que el lloc no és tan encisador també té el seu encant.
Arribo al petit poble de Py i travesso el riu per un pont. Segurament aquest és el punt més baix de tota aquesta travessa i primer suaument comença la pujada. El poble em rep amb algunes pintades ben significatives. Tots els seus carrers tenen noms catalans i no francesos.
Deixo el poble i l'asfalt i m'endinso pel que sembla un antic camí ral, molt ben empedrat. El desnivell és molt fort. De fet superaré el mateix desnivell que he fet de baixada, però amb la meitat de la distància.
Agafo un ritme lent i constant que accelero una mica en els pocs trams que planegen. És una zona plena de tota mena d'insectes: papallones, saltamartins, erugues, i tot tipus d'insectes voladors i també ocellets que tan sols puc escoltar, ja que no es deixen pas veure. Deuen ser tímids!
Malgrat aquesta companyia la pujada es fa llarga i feixuga. Gaudeixo de l'esforç però ja tinc ganes de que acabi d'una vegada. Al meu darrera puc contemplar quan em giro, el Canigó i el Pic dels Set Homes.
Trescant per les muntanyes al mig del medi natural em sento lliure. Sento l'esforç en els meus muscles, però també en el meu esperit. M'allibera el cos també l'esperit.
Per fi assoleixo el Coll de Mentet que semblava que no arribaria mai. Una mica més, tan sols 1 km., ja tot en baixada i ja s'acaba l'etapa al llogarret de Mentet en una Gite d'Etape on em reben molt amablement i m'instal·len en una habitació individual.
És tot un luxe d'allotjament per ser una travessa de muntanya. Prenc un bany abans de dinar una mica amb una birra i d'escriure el diari de la jornada.
Després de la migdiada dono un tomb per aquest petit poble pirinenc sense oblidar de passar pel cementeri.
Un cedre és lo Pirene de portentosa alçada
com los aucells, los pobles fan niu en sa brancada.
Gaudeixo d'una llarga estona de lectura a la terrassa de la casa amb vistes cap a les muntanyes properes per on demà trescaré i també amatent a un parell de llangardaixos molt hiperactius en plena cacera de mosques. Els hi costa, però finalment assoleixen el seu objectiu.
Abandono el meu observatori de naturalista per baixar a sopar. Estem tots al voltant d'una taula: una família holandesa amb els seus tres fills, les noies de Girona i els amos de la casa que són d'origen belga. Sopem puré de carbassó, pollastre al forn amb patates i all-i-oli i gelat fet a casa. Mantenim una animada conversa. La família holandesa està molt interessada en aprendre algunes paraules en català, així com en conèixer el conflicte que tenim amb l'estat espanyol.
I com sempre a dormir ben aviat que demà cal matinar.
Temps de pas:
- Coll Cheval Mort 1 hora
- Coll de Jou 1-35
- Py 3 hores
- Coll de Mentet 5-20
- Mentet 5-45
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada