dilluns, 5 d’agost del 2013

El cos consumidor

Tafanejant pels prestatges de les llibreries és fàcil observar dos tipus de llibres que acostumen a ser best sellers assegurats:
  • els llibres de cuina  
  • els llibres amb dietes i sistemes meravellosos per aprimar-se. 
El cos està en en un dels punts de mira centrals d’aquesta societat en la que ens ha tocat viure.


"Las sensaciones corporales (placidez y placeres y gozos fisiológicos) ocupan un lugar central en la política de la vida como finalidad última de ésta." (Vida líquida de Zigmunt Bauman)



De fet tornem a observar dos nous exemples oposats en dues preocupacions de la sanitat que de tan en tan acostumen a ser centre d'atenció en els mitjans de comunicació, ja sigui, en forma de notícies puntuals, o amb reportatges de més extensió:
  • l'augment de la obesitat i el sobrepès en la població
  • l'augment de casos de trastorns alimentaris 

"El cuerpo del consumidor es una fuente particularmente de ansiedad perpetua. La ansiedad que rodea al cuidado del cuerpo se ha convertido en una inagotable fuente de ganancias para los expertos en marketing. La promesa de reducción o eliminación de esa ansiedad es la oferta más tentadora, buscada y agradecidamente aceptada que propone el mercado de consumo.
El consumismo no gira en torno a la satisfacción de deseos siempre nuevos, sino a la incitación del deseo de deseos siempre nuevos." (Vida líquida de Zigmunt Bauman)

Aquesta preocupació dels metges per la obesitat i la anorèxia no té cap reflex en les decisions polítiques ja que el consum està per sobre de totes les decisions saludables a prendre, i els anuncis i la publicitat segueixen exercint el seva gran influència sobre la població, i les xifres tant d'obesitat com d'anorèxia,  lluny d'aturar-se segueixen en augment.

"El cuerpo del consumidor se ha convertido en el blanco preeminente del marketing. El cuerpo se ha convertido en el principal argumento de venta de artículos de consumo". (Vida líquida de Zigmunt Bauman)

La proliferació de curses de tot tipus, cada cop més llargues, més dures, amb més desnivells, posant a prova la resistència física del seus participants, així com també en molts casos la seva butxaca, és un botó més de mostra de que tenen el nostre cos en el seu punt de mira. Tot el que envolta el nostre cos, tant si és saludable, com no, s'ha convertit en un bon negoci. Només cal observar la quantitat de botigues dedicades a l'esport que apareixen dia sí, dia també als nostres carrers, les nombroses curses que es celebren arreu amb inscripcions tancades amb molta anticipació i a uns preus estratosfèrics, l'augment de participants any rere any en la major part de les curses, la publicitat de les marques esportives, .... 
Per una banda els que fa molts anys que fem curses de tot tipus ens hem d'alegrar d'aquesta mena de boom cap el que podríem dir una vida més activa i saludable, però no ens hem de deixar enganyar, cal pensar que hi ha al darrere de tot plegat. Ens tenen ben atrapats, som un molt bon negoci. D’alguna manera, un cop s’entra en la roda és quelcom que no s’acaba mai.

"La lucha por la forma física es una compulsión que enseguida se convierte en adicción. Por tanto nunca termina. A cada dosis tiene que seguir otra mayor. Cada hito que se consigue no es más que un paso en una larga sucesión de pasos ya dados o todavía por dar."  (Vida líquida de Zigmunt Bauman)

Foto manllevada de http://antroposmoderno.com/antro-articulo.php?id_articulo=1382


Seguirem fent esport, seguiré participant en curses, seguiré trescant per la muntanya, però també ens convé aturar-nos i pensar el que estem fent i on ens porta tot plegat.