Gairebé cada estiu participo en alguna cursa nocturna. Va bé per mantenir la forma i no oblidar-se d'utilitzar els mapes d'orientació. Aquest estiu potser encara hi havia més raons per fer una nocturna: des de la cursa per relleus de Llers de principis de juny no havia participat en cap cursa d'orientació i el darrer dia d'agost es celebrarà el campionat de Catalunya de nocturnes.
Els del COB organitzen una nocturna a Aguilar de Segarra i ofereixen piscina i entrepà de botifarra al finalitzar la cursa, dos estímuls gens menyspreables. Però on està Aguilar de Segarra ? A la comarca del Bages a 20 minuts de Manresa, i una curiositat, el poble amb una proporció de cotxes per habitant de les més altes: 228 cotxes per persona!
M'inscric i cap el vespre allà vaig. Com sempre hi ha força coneguts amb qui fem petar la xerrada abans de començar. No m'he atrevit amb el C1, crec que amb el C2 ja en tindré ben bé prou i penso que he encertat.
No escalfo. La cursa és amb targeta clàssica, lineal i sortida en massa. Per dispersar ens fan donar una volta a la pista abans d'agafar el mapa i enfilar cap el triangle.
Són 15 fites i 4300 metres. A l'inici encara hi ha una mica de claror que va bé per entrar en el mapa. No vaig massa ràpid. Em costa córrer, però les primeres fites amb les referències dels camps de conreu resulten força fàcils.
Arribo a prop de la 6. Està en una roca. Ara ja és fosc. Som una colla els que l'estem buscant. Em costa una mica de trobar però ja la tinc. La 7 està en una rassa i no em presenta cap dificultat.
A la 8 perdo temps. Hi arribo per una pista. Està en un esperó. No calculo bé les distàncies i l'ataco abans d'hora. M'enfilo a buscar l'esperó. Volto una estona per un bosc força brut però no hi ha fita. Estic sol, no hi ha ningú i m'estranya. Baixo a la pista i em resituo. Està més enllà i ara si que la trobo.
Per anar a la propera 9 no ho veig clar i en lloc d'anar pel dret prefereixo donar volta i assegurar. Ja sóc al lloc, una zona de matolls al mig d'un camp de conreu, però la fita no és allà. Com pot ser ? Quant estic mirant el mapa per veure on tinc l'errada, arriba un altre orientador i es dirigeix cap a una altra zona de matolls que està allà mateix i que no havia vist abans. La fita era allà! Vaig acumulant minuts.
La 10, no sembla fàcil, però aconsegueixo baixar fins un camp llarg i estret que em permet córrer a nivell fins arribar a prop de la fita. Ha estat una mica per casualitat, però és una bona elecció de ruta. Però de nou un cop sóc a prop de la fita em costa molt de trobar. De sobte descobreixo un petit corriol que no havia vist al mapa i això és el que em permet localitzar la fita, ben amagada al mig dels matolls.
Per fi una que em resulta fàcil, la 11. No veig clar com arribar a la 12, però localitzo un corriol que em facilita el pas. El deixo per enfilar-me fins a un bon camí. La corba d'aquest serà un bon punt d'atac. Deixo el camí i m'endinso al bosc on entre mig de dues pedres hauré de trobar la fita. De nou em costa. Estic a la zona on hi ha la fita però no la trobo. L'arribada del David resulta providencial.
M'enfilo a través del bosc a la cerca d'un camp conreu. Quan passo el marge per accedir al camp, resulta que els matolls m'enganyen i acabo pel terra. No ha estat res. Travesso el camp i aviat tinc, la 13. Les dues últimes tampoc em suposen massa dificultat. I per acabar es tracta de córrer per diferents camins i pistes fins en enfilar la darrera pujada a la piscina.
2 hores 07 minuts, 11è classificat de 21 acabats.
No està malament, però ha estat més llarg del que havia previst. Crec que es podia fer tranquil·lament en 1-30, però no he tingut massa bones sensacions. El bosc estava molt brut i feia difícil la lectura del relleu, ja que calia estar atent per on es podia passar, i quan podia córrer tampoc es pot dir que destaqués per la meva gran velocitat.
Malgrat tot, no ha estat malament del tot: una dutxa i un bon avituallament amb entrepà de botifarra, i una xerrada amb els companys comentant els problemes que ha tingut cadascú, han estat un bon final per aquesta nocturna.
No escalfo. La cursa és amb targeta clàssica, lineal i sortida en massa. Per dispersar ens fan donar una volta a la pista abans d'agafar el mapa i enfilar cap el triangle.
Són 15 fites i 4300 metres. A l'inici encara hi ha una mica de claror que va bé per entrar en el mapa. No vaig massa ràpid. Em costa córrer, però les primeres fites amb les referències dels camps de conreu resulten força fàcils.
Arribo a prop de la 6. Està en una roca. Ara ja és fosc. Som una colla els que l'estem buscant. Em costa una mica de trobar però ja la tinc. La 7 està en una rassa i no em presenta cap dificultat.
A la 8 perdo temps. Hi arribo per una pista. Està en un esperó. No calculo bé les distàncies i l'ataco abans d'hora. M'enfilo a buscar l'esperó. Volto una estona per un bosc força brut però no hi ha fita. Estic sol, no hi ha ningú i m'estranya. Baixo a la pista i em resituo. Està més enllà i ara si que la trobo.
Per anar a la propera 9 no ho veig clar i en lloc d'anar pel dret prefereixo donar volta i assegurar. Ja sóc al lloc, una zona de matolls al mig d'un camp de conreu, però la fita no és allà. Com pot ser ? Quant estic mirant el mapa per veure on tinc l'errada, arriba un altre orientador i es dirigeix cap a una altra zona de matolls que està allà mateix i que no havia vist abans. La fita era allà! Vaig acumulant minuts.
La 10, no sembla fàcil, però aconsegueixo baixar fins un camp llarg i estret que em permet córrer a nivell fins arribar a prop de la fita. Ha estat una mica per casualitat, però és una bona elecció de ruta. Però de nou un cop sóc a prop de la fita em costa molt de trobar. De sobte descobreixo un petit corriol que no havia vist al mapa i això és el que em permet localitzar la fita, ben amagada al mig dels matolls.
Per fi una que em resulta fàcil, la 11. No veig clar com arribar a la 12, però localitzo un corriol que em facilita el pas. El deixo per enfilar-me fins a un bon camí. La corba d'aquest serà un bon punt d'atac. Deixo el camí i m'endinso al bosc on entre mig de dues pedres hauré de trobar la fita. De nou em costa. Estic a la zona on hi ha la fita però no la trobo. L'arribada del David resulta providencial.
M'enfilo a través del bosc a la cerca d'un camp conreu. Quan passo el marge per accedir al camp, resulta que els matolls m'enganyen i acabo pel terra. No ha estat res. Travesso el camp i aviat tinc, la 13. Les dues últimes tampoc em suposen massa dificultat. I per acabar es tracta de córrer per diferents camins i pistes fins en enfilar la darrera pujada a la piscina.
2 hores 07 minuts, 11è classificat de 21 acabats.
No està malament, però ha estat més llarg del que havia previst. Crec que es podia fer tranquil·lament en 1-30, però no he tingut massa bones sensacions. El bosc estava molt brut i feia difícil la lectura del relleu, ja que calia estar atent per on es podia passar, i quan podia córrer tampoc es pot dir que destaqués per la meva gran velocitat.
Malgrat tot, no ha estat malament del tot: una dutxa i un bon avituallament amb entrepà de botifarra, i una xerrada amb els companys comentant els problemes que ha tingut cadascú, han estat un bon final per aquesta nocturna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada