Refugis del Torb V: Mentet - Carançà

Avui surto tard després d'un bon esmorzar. Només travessar el riu de Mentet em despisto i agafo un corriol amb fites però en direcció contrària. No ho veig clar i m'aturo. Oriento el mapa i rectifico. No ha estat res greu. Ara ja torno a estar en el bon camí.

De moment vaig guanyant alçada amb una pujada suau que travessa magnífiques pastures. Sortint tan tard i amb la bateria de la càmera de fotos baixa, renuncio a la que era la meva intenció inicial: aprofitar que estava al refugi Carançà per arribar-me fins a les Gorges de Carançà.

Arribo a la cruïlla on si continués pel mateix camí aniria a Ull de Ter, però abans d'afrontar la pujada visito el Refugi dels Alemanys, amb molt bon estat per cert, per tractar-se d'un refugi lliure. La pujada fins la Serra de Caret és d'un fort desnivell. El desnivell més fort fins ara de tota la travessa. En l'ascens batega fort el cor que accelera la circulació de la sang, la respiració també s'altera. De tant en tant em cal una aturada per normalitzar les constants vitals i poder continuar amunt. Aprofito per contemplar la vista que se m'ofereix: tota la vall fins Mentet, el Canigó al fons i tota la carena de la segona jornada del dia de travessa. Vaig pujant lentament pas a pas.

Un cop a dalt m'aturo. Gaudeixo del paisatge. Llegeixo uns poemes de Canigó encarat cap l'emblemàtic cim: sens dubte, un dels grans moments de la travessa.

Tot -exclama- en lo món és vanitat;

hermosura, plaers, somnis de  glòria,

noms que ara aprèn per oblidar la història,

les corones i ceptres, l'or i argent,

tot ho esborra una llosa mortuòria;

cap al no-res tot s'ho porta el vent.

Arribo tot planejant fins al Coll de Pal. Peto la xerrada amb una família de Granollers que fan la ruta en direcció contrària.
Deixo la motxilla al coll, agafo aigua i faig cap el Pic de la Serra Gallinera (2663 m.), sense un camí definit, però amb una direcció clara i evident. Gaudeixo de la pujada i l'esforç sense el pes de la motxilla a l'esquena.
Un cop assolit el cim m'aturo una estona per contemplar les vistes de les immenses muntanyes i valls que m'envolten.

Els núvols comencen a fer acte de presència. Baixo ràpid fins el coll. Recullo la motxilla i segueixo avall. Ja tinc ganes d'arribar al refugi. Em trobo amb les dues noies de Girona i acabem fent el que resta de baixada junts. Malgrat estar poc més d'una hora es fa llarga. Són les ganes de cloure l'etapa d'avui.
Hi ha un petit problema amb la meva reserva. Hauré de dormir amb un matalàs al terra. Res greu. Prenc una cervesa mentre faig un mos per dinar. Gairebé no tinc temps d'acabar que ja es posa a ploure.

És un refugi molt petit i hi ha molta gent. No disposa d'aigua, ni lavabos, ni llum elèctrica. Quin canvi respecte ahir!. Res a dir ja que el tracte és immillorable. Llàstima que plovisqueja tota la tarda i impedeix donar un tomb pels voltants del refugi i gaudir del riu que passa pel costat.
Comparteixo un diàleg entre un francès i un català experts amb plantes. Tots dos tenen un manual de plantes i es dediquen a fotografiar-les indicant el lloc on les han localitzat. Molt interessant per algú com jo que sóc gairebé incapaç de distingir-ne cap.
Sopem en dos torns i cap al llit a descansar tot esperant que demà el dia s'aixequi amb millor temps.

Temps de pas:

• Cruïlla                             1-30
• Serra de Caret                2-15
• Coll de Pal                       2-45
• Pic de la Serra Gallinera    3-45
• Coll de Pal                       4-15
• Ras de Carançà              5-30 (7-15 si sumo les diferents aturades)