dijous, 27 de juliol de 2000

Castrojeriz – Fromista

El despertar d’avui ha estat tota una sorpresa. A les 6 del matí comença a sonar cant gregorià i els hostalers obren els llums i ens ofereixen cafè amb llet i galetes en el menjador de l’alberg. I tot sense cobrar un duro. Aquest serà un dels records inesborrables del camí. Possiblement quan acabi la narració de totes les etapes els enumeraré tots junts.
Començo a caminar a les 6.40. Al meu darrera mentre pujo “la cuesta de Mosterales” surt el sol entre núvols rogencs. El camí sempre és direcció Est i el sol de bon matí crea unes ombres allargassades al meu davant.
La vall està agafada per una boirina etèria, que sembla transportar-nos a un altre món. No fa calor. Uns núvols com el fum dels reactors tapen el sol. Camino a bon ritme per aquesta planura immensa, que a vegades sembla no tenir fi.
El camí és l’antítesi  de la societat de consum que ens rodeja i tot engoleix, encara que malauradament també acabarà sent engolit.
Al costat del pont del Pisuerga deixo un alberg (Puente Fitero) situat en un antic edifici medieval i regentat pels Cavallers de l’Ordre de Malta, que netegen els peus dels pelegrins que s’hi hostatgen. Tot això en un marc incomparable al costat de la riba del majestuós riu i un pont de pedra.
Camino un bon tros pel costat del Canal de Castella, una magnífica obra d’enginyeria. Finalment cal creuar-lo per un pont per entrar a Fromista. A l’altra banda, hi ha un cartell amb informacions interessants sobre aquesta obra.
Al migdia ja he complert l’etapa: 26 km. i 6.15 hores de camí.
L’alberg és nou, però té la mateixa filosofia de funcionament que l’alberg que he abandonat aquest matí. Dino a la Pensió Marisa. I per la tarda, dutxa, visita pel poble, sobre tot, la magnífica església de Sant Martí dels segle XI d’un romànic exquisit i tot peculiar, compres per menjar, escriure, llegir i descansar.