dilluns, 17 de juliol de 2000

Puente La Reina – Lizarra

Encara és fosc, i hi ha moviment a l’alberg. Alguns amb lots i amb força soroll preparen les motxilles per sortir ben d’hora. Em torno a dormir i no començo a caminar fins a les 6.40. Passo pel carrer Major de Puente La Reina i travesso el riu Arga pel pont romànic del segle XI acomiadant-me d’aquest poble per iniciar la quarta etapa del camí. Fa fresqueta.
Al cap d’una hora passo per Mañeru. Puc contemplar la magnífica Plaça dels Fueros amb l’Ajuntament, una petita escola i un dels moments màgics del camí: grans grups d’orenetes amb vols circulars baixos per la plaça i el cel tot prenent el seu esmorzar.
Només sortir de Mañeru veig Ciuraqui allà lluny dalt d’un turó amb carrers empedrats i amb fortes pujades. Els pobles de l’etapa d’avui són magnífics, però em resulta molt difícil trobar-hi un bar o una tenda oberta on comprar alguna cosa. On deu comprar el que necessita la gent d’aquests pobles ? A la sortida d’aquest poble enfilo una forta baixada que em mena cap a una antiga calçada romana amb un pont mig derruït. Una bona part del camí segueix aquesta calçada romana. S’acaba fent desagradable caminar per ella degut al seu empedrat no massa còmode pels peus. 
A Villatuerta, ja a prop de Lizarra visito l’església de la Asunción de la Nuestra Señora on em segellen la credencial. Avui la motxilla es fa ja molt pesada, i malgrat que Lizarra no està lluny aquest tros del camí es fa molt llarg. Només creuar el riu Egea per un pont entro al poble i trobo l’alberg. Ja tenia ganes d’arribar.
Un cop instal·lat m’espavilo per anar comprar abans no tanquin les tendes i poder dinar. La dutxa, rentar la roba, i una mica de migdiada quedarà per després.
Lizarra està en festes. Una volta ens sorprèn per la quantitat d’esglésies, monestirs i monuments. És un lloc encantador i molt important en l’Edat Mitjana.
L’ambient entre els pelegrins em resulta curiós. Hi ha més estrangers que espanyols i sembla haver-hi molta gent que ho fa per motius religiosos.
Abans de sopar prenc la determinació d’alleugerir el pes de la motxilla. Crec que porto coses que són prescindibles, i pot ser útil per aquesta aventura que només acaba de començar portar menys pes a l’esquena. Només ha faltat la volta de la tarda per tal que avui em trobi francament cansat. A veure com m’aixeco demà ?