dimarts, 18 de juliol de 2000

Lizarra – Los Arcos

Surto d’Estella a les 6.50. Està plovisquejant una mica. No tinc un bon estat d’ànim. Em trobo cansat.
Al cap de poc trobo la font del vi. En bec i aprofito per esmorzar. Passo pel davant del imponent edifici del Monestir d’Irache, aquestes hores encara tancat.
De camí a Arqueta travesso un bosc preciós. A l’esquerra contemplo la muntanya de Montejurra i em venen a la memòria els fets sagnats de la transició política. A Arqueta xerro una estona amb Pablo un home
que regala un bastó als pelegrins que li demanen. També ensenya amb lliçons pràctiques com s’ha de caminar aprofitant-se de l’ajuda del bastó.
El camí segueix pujant amb el castell de Monjardín al fons. Ja de baixada arribo a Villamayor de Monjardín, un poble just a sota la muntanya del castell. Hi ha un alberg idíl·lic envoltat d’un paisatge encisador i uns hospitalers holandesos encantadors i molt amables. Prenc un cafè amb llet reconfortant i em regalen un Evangeli segons Sant Joan.
Segueixo. Són uns 12 kms. fins Los Arcos sense cap poble més i rodejats de camps de blat i de vinyes. Puja i baixa, ja comença a fer calor i sol. Aquí tinc la impressió que trobo el camí que sempre havia imaginat: sol, calor, camí bo, ample i polsegós, gent caminant en silenci cadascú al seu pas, camps grocs de blat, silenci i res més.


Arribo a Los Arcos. Un llarg carrer major amb portals d’altres èpoques ens mena cap a un alberg modern i polit davant d’una plaça amb un petit estant, portat per uns hostalers estrangers molt amables.
Han estat 21 km. i 6.30 hores de camí.
M’instal·lo, em dutxo i faig la bugada abans d’anar a dinar un “menú del peregrino” a un restaurant proper. Un cop he dinat faig un cafè en un bar abertzale on puc fullejar el diari Gara, escoltar heavy metal i veure el Tour.
Un cop descansat toca voltar una mica pel poble. Torno a passar pel carrer Major i contemplo amb més calma les cases amb façanes més interessants. En un petit forn de pa com els d'abans ens comprem el berenar i xerrem amb un nen de 5 anys que feia dibuixos del Templo de Zeus. 
Visito l’església, massa barroca pel meu gust. L’exterior i el Claustre gòtic m’agraden més.

Compro una mica per sopar, descanso a la gespa en front de l’alberg, preparo l’etapa del dia següent i finalment a sopar i a dormir.

1 comentari:

Carme Peratilla Clemente ha dit...

No recordava que t'havien regalat un Evangelio. I el vas conservar?