Logroño-Nájera

Començo a caminar a les 6.15, un cop aconseguim que ens obrim la porta de l’alberg que estava tancada.

El primer tros de camí fins a sortir de Logroño es fa pesat i avorrit. No m’agrada caminar pels carrers de les grans ciutats. Poc després arribo a La Grajera, un espai natural al voltant d’un embassament molt ben condicionat amb zones de pic-nic.

A les 9 arribo a Navarrete. Esmorzo un molt bon entrepà de lacon amb Camembert, tota una delícia gourmet. Descanso i aprofito per fer petar la xerrada amb altres caminants.

Ja són les 10 quan enfilo cap a Nájera, l’objectiu de l’etapa d’avui. Poc abans d’arribar-hi parlo amb un pastor que està guardant el seu ramat d’ovelles. Explica els problemes que li donen darrerament. L’altre dia havien menjat massa i n’havien mort dues. Quan fa calor i baixen el cap o mig s'amaguen unes sota les altres, el millor és tornar perquè ja no menjaran més.

Arribo a Nájera. Però des de l’entrada del poble fins a trobar l’alberg encara s’ha de caminar més d’un quart d’hora. Per fi passades les 13.30 sóc a l’alberg just al costat del Monasterio La  Real. Han estat 26 km. i 7.15 hores de camí L’hostalera ens ofereix un gaspatxo que van deixar fet uns pelegrins que s’hi van allotjar ahir. Completo el dinar amb una truita de patates i pa amb tomàquet. És el primer alberg del Camí on només em demanen la voluntat per l'allotjament.

Després de la migdiada visito el Monestir veí.  M’agrada molt. Hi descobreixo l’existència del regnat de Nájera i la llegenda de la cova que dóna peu a la construcció del propi monestir. Actualment és franciscà, però anteriorment havia estat benedictí.

Un volta pel poble, per comprar i estar estirat a la vora del riu Najerilla abans de sopar. Quan sopem a l’alberg l’hostalera ens diu que ha de sortit un moment si ens demana podem fer càrrec del mateix en la seva absència i així ho fem.

Ja de nit a la plaça de davant de l’alberg assistim a la representació de “La Crónica Najerense”, on els vilatans ofereixen diverses escenes de la seva tradició històrica medieval. És gratuït pels pelegrins. Contra la meva costum des de l’inici del camí, vaig a dormir passades la una, evidentment massa tard per continuar caminant a l’endemà.