Malgrat haver anat a dormir tan tard, a les 6 ja estic caminant. Esmorzo al Bar Sevilla d’Azofra.
Segueixo caminant. Fa molta calor. Tot és pujada excepte els darrers tres quilòmetres. A les 12 ja sóc a Santa Domingo de la Calzada. Han estat 21 km. i 6 hores de camí.
A l’alberg em reben dues monges del Cister molt grans, però simpàtiques. Un cop instal·lat dino a la mateixa
hostatgeria. És el primer alberg en que no dormiré en una llitera i en
la que disposaré de llençols, encara que a l'endemà "l'Estudiante de
Salamanca s'aixecarà crivellat per les puces. No es pot tenir tot.
Començo la tarda amb una bona migdiada i la visita a la catedral. En aquesta Catedral és on hi ha de manera permanent un gall i una gallina en commemoració d’un famós miracle.
També disposa d’un impressionat passadís construït per la seva defensa.
Aquí també puc veure una representació gràfica de tot el camí francès amb les seves etapes. És molt clar que encara em resta molt de camí per fer i que això només acaba de començar.
Després d'una cerveseta a la
plaça Major, compro per sopar. Abans de tornar a l'alberg assisteixo a
un Ofici religiós, crec que són Vespres, però no estic segur i soc
testimoni de quelcom que em crida molt l'atenció: les monges estan
assegudes en uns grans setials, però malgrat haver-n'hi de buits les
novícies estan al terra.
Abans de sopar i anar a dormir aviat, rento una mica de roba.
Estic molt cansat. Em trobo les cames molt pesades. Tinc son tot el dia. Suposo que estic pagant l’haver anat a dormir tan tard, i els quilòmetres acumulats.
Es nota en el diari, no ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada