Motius

D'aquí uns dies començaré el camí de Sant Jaume. Els motius de fer-ho cal cercar-ho molts anys enrere. Ja en els anys universitaris era un projecte que apareixia relativament sovint en les converses amb alguns amics. En aquell moment eren simples paraules. No hi havia cap motiu clar, potser era simple curiositat. Semblava que podia ser divertit i interessant.

Més endavant aquest somni de joventut es va anar alimentant amb la visió d’algunes pel·lícules com la Via Làctea de Buñuel o la lectura d’alguns llibres com “Habidis y Gargoris” de F. Sánchez Dragó.

A principis dels 90, Ferran Lloret de la Unió Excursionista de Sabadell va fer el camí, el va explicar en un llibre “El camí de Sant Jaume” i va crear una Associació d’Amics del Camí amb l’objectiu de marcar l’antic camí català. Es va revifar el meu interès pel tema, però obligacions socials i familiars convertien en impossible el projecte. En aquells moments la meva idea era fer-ho des de Sabadell per Montserrat seguint el camí català.

Finalment, ajudat també per la meva afició a l’excursionisme i a les carreres de fons i per la publicitat dels darrers jacobeos vaig prendre la decisió de fer el camí.

Quins poden ser els veritables motius és molt difícil d’esbrinar. Per una banda, un repte personal, Per altra, caminar pel mateix camí que segles darrere segles han recorregut persones de diferent condició social i amb objectius segurament també diferents. Potser també conèixer en la realitat algunes de les coses que havia llegit en els llibres. Realment com en moltes de les nostres accions, els motius segurament es mantenen ocults en algun amagat racó del meu cervell.