Una gran part de la nit, a la plaça que hi ha davant de l’alberg han estat celebrant el final de les festes de Sant Fermí. Això m’ha impedit poder dormir bé, i al matí no escolto el despertador.
Surto a les 7.30, i està plovent amb intensitat. Renuncio a seguir el camí que està ple de fang i vaig per la carretera direcció a Pamplona. Avui no para de ploure en cap moment. Igual que ahir torna a ser difícil trobar un lloc per fer un mos. Al final esmorzo en un bar a peu de carretera. Són les 10 passades i tinc gana. Menjo un entrepà de xistorra boníssim.
Al poc de sortir del bar escoltem un crit: "Peregrino, peregrino !" Ens girem i ens criden a nosaltres. Ens havíem deixat el bastó. Al principi no els fèiem cas, perquè encara no tenim assumit això de ser "peregrinos".
Al poc de sortir del bar escoltem un crit: "Peregrino, peregrino !" Ens girem i ens criden a nosaltres. Ens havíem deixat el bastó. Al principi no els fèiem cas, perquè encara no tenim assumit això de ser "peregrinos".
Continuo caminant per la carretera sota la pluja. Passo Huarte i posteriorment Villava. Comença a ploure més fort i decideixo que ja en tinc prou de mullar-me, i agafo un autobús que em porti fins a Pamplona.
Per sort, quan baixo de l’autobús ja no plou i, fins i tot, fa una mica de sol. Compro menjar i al passar per la Universitat de Navarra em segellen de nou la credencial.
Finalment arribo a Cizur Menor, el meu objectiu d’avui, al voltant del migdia. Aquí hi ha dos albergs. M’instal·lo en el primer que veig, un alberg administrat per l’Ordre de Sant Joan de Malta, davant d’una església del segle XII. Han estat 19 km. i 6 hores, encara que no totes, de caminar.
Dutxa, dinar a l’alberg i una volta pel poble, abans de prendre un cafè, llegir el diari i mirar el Tour en el Asador El Tremendo.
A l’interior de l’església del segle XII hi ha estendards medievals que la fan molt atractiva. També hi ha una petita exposició informativa sobre la Ordre de Malta. És un lloc molt maco i on una part també s’utilitza d’allotjament per quan s’omple l’alberg.
És el primer moment del Camí en el que disposo de temps. Ja fa sol i passo la tarda en una bonica plaça del poble fent estiraments, llegint una estona i descansant fins que toca sopar i anar a dormir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada