diumenge, 23 de juliol de 2000

Belorado – Olmos de Atapuerca

Surto abans de les 6 de Belorado. No tinc ganes de passar calor. És diumenge i encara trobo pels carrers tot el jovent del poble celebrant la cerimònia alcohòlica habitual del cap de setmana.
La primera estona del camí la faig a les fosques, però sense cap problema.
Passo per diferents pobles (Tosantos, Espinosa del Camino). Tots ells amb cases molt velles i fetes mal bé. Em crida l’atenció el seu estat d’abandonament. A Navarra les cases estaven cuidades i a mesura que hem avançat per la Rioja, primer, i per Castella (Burgos), després, els pobles es veuen cada cop més pobres i pitjor cuidats.
Esmorzo al bar “El Pájaro” a Vilafranca Montes de Oca tal com em va aconsellar els hospitalers de l’alberg del Belorado.
Començo a pujar els Montes de Oca. És el primer paisatge verd des que vaig deixar les muntanyes de Navarra. El camí passa entre un espès bosc de roures, pins i falgueres, tot ple de floretes, sobre tot, liles.

Una hora de pujada, una de planejar, i una de baixada i ja som a San Juan de Ortega. Són les 12 encara no. No estic cansat i l’alberg està tancat, i en lloc d'esperar, decideixo continuar fins el proper alberg a 6 km. Abans visito l'església que és molt maca.

De moment el paisatge em continua agradant, però quan agafo la carretera es fa pesat i avorrit i sembla que no s’acabarà mai. A Atapuerca passo pel costat d’uns menhirs moderns que instal·len cada any a la manera que ho feien els nostres avantpassats i segueixo amb ganes d’arribar.
Per fi Olmos de Atapuerca i l’alberg. Han estat 30 km. i 8.30 hores de camí.
Al poble no hi ha tendes i dinem a la taverna amb el Laertes, un brasiler que fa el camí amb el seu fill Ricardo.
A la tarda després de descansar conversem agradablement de nou amb el Laertes i també amb unes mestres basques. Entre tots tractem d’impartir al Laertes un curs accelerat de nacionalisme. Li costa, però s’hi esforça.
A la porta de l’alberg jugo una estona amb un gos. Anava constantment a buscar una pedreta per tal que li llencéssim. Els del poble ens deia que si li seguíem la beta no ens deixaria tranquils, però va estar una estona molt divertida.
I també compleixo amb ritual de cada dia: rentar roba, dutxar-me, .... i a esperar la nova jornada del camí.