divendres, 11 d’agost de 2000

Barbadelo – Portomarín

Sortim a les 6.25 completament a les fosques i amb una boira baixa força espessa per un paisatge típicament gallec, fins i tot, una mica fantasmagòric i embruixat.  Sort tenim de l’ajuda d’una parella que porta frontal per tal de no equivocar-nos de camí en els encreuaments.
Esmorzem just quan trobem la fita que senyala que falten 100 kms. per arribar a Santiago, en un petit bar. El final del camí ja és a prop.
El camí d’avui és un seguit de petites aldees pobres i brutes, encara que no tant com les primeres que varem travessar a la nostra arribada a Galícia.
Arribem a Portomarín després de passar el riu Miño, per un llarg pont. Han estat 18 km. i 5 hores de camí. Hem d’esperar que obrin l’alberg abans de poder complir amb les nostres costums de cada dia: dinar, cafè, llegir el diari, descansar i donar una volta pel poble. Aquest és un poble nou (1962), ja que l’antic va ser inundat per les aigües del riu després de la construcció d’un pantà.
Entre els pelegrins que s’allotgen a l’alberg hi ha un grup de 5 franciscans italians amb l’hàbit i amb sandàlies.